SaraMartaAlbaBelén

El Romanticisme és un moviment cultural, literari i artístic que va sorgir a Alemanya i a Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Suposa una nova sensibilitat, una nova concepció del món i de la vida.
CONTEXT SOCIOCULTURAL
El Romanticisme es fonamenta en els sentiments i es valoren les emocions. En filosofia, d’idealisme es centra en el món de l’esperit i de les idees absolutes. La raó tendeix a ser substituïda per la intuïció subjectiva com a mitjà de coneixement de la realitat.
Sorgeix el liberalisme, moviment ideològic que defensa la llibertat econòmica i política i els drets individuals. Sota la influència de la Revolució Francesa sorgeixen governs constitucionals i parlamentaris. Com a conseqüència de la Revolució Industrial i el desenvolupament del comerç, la burgesia es converteix en la classe social dominant, i el nacionalisme que portarà a la reivindicació de les peculiaritats culturals i lingüístiques de cada país.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL ROMANTICISME
-Individualisme i subjectivisme. Reafirmació del “jo” i la pròpia personalitat com a únic i insubstituïble. Els ideals i aspiracions del poeta constitueixen el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic, aquests ideals xoquen amb els límits imposats per l’artista i això els conduirà a la insatisfacció, l’aïllament o la soledat.
-Recerca de la llibertat. La passió per la llibertat es reflecteix en les manifestacions de l’època. A la literatura, la llibertat creadora es manifesta en l’oposició a tota norma. La imaginació és el valor suprem i es proclama el geni individual, la inspiració de cada autor.
TEMES
-Els sentiments, especialment aquells que brollen de la insatisfacció davant del món i la vida: l’amor (idealitzats o impossible) la tristesa, la soledat, la melancolia, la recerca d’una felicitat impossible...
-El somni. Es potencia la nocturnitat, el valor del presagi i la dimensió visionària, la imatge onírica que desembocarà en el surrealisme.
-La imaginació. La creativitat i la originalitat individuals esdevenen valors contra la còpia del model i l’aplicació del cànons tancats. La insatisfacció, la rebel•lia contra el món i el xoc entre la realitat i el desig, porten a la imaginació de mons llunyans i desconeguts: Edat Mitjana (evasió en el temps), països i terres considerats misteriosos i exòtics (evasió en l’espai).
-La natura i el paisatge. La descripció del paisatge s’adapta als sentiments de l’autor. Predominen els paisatges tristos i melancòlics o bé aquells que expressen millor l’ànima turmentada de l’autor.
-Les preocupacions filosòfiques són el destí, el sentit de la vida, la mort...
-La reivindicació d’allò individual, valoració de la llengua i la cultura de cada poble. Es recopilen romanços, contes, llegendes, etc. L’estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò que supera els límits de la natura i de la raó.

LA IL·LUSTRACIÓ

2010-02-10T04:28:00.000-08:00

LA IL•LUSTRACIÓ
La il•lustració es desenvolupa al llarg del segle XVIII juntament amb les teories empíriques. Es confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, cosa que provoca un optimisme humanista basat en la idea de progrés.
L’ENCICLOPEDISME:
L’enciclopedisme és un moviment que es basa en l’encyclipédie, un projecte cultural i editorial que resumeix l’esperit de la il•lustració de reunir i sistematitzar el saber de l’època des de l’anhel de difondre els ideals il•lustrats, la llibertat d’expressió i de posar al centre la raó.
L’enciclopèdia va aparèixer en 28 volums entre el 1751 i el 1772, més tard, es van fer els primers suplements, amb quatre volums.
Tot això va fer que la figura de l’intelectual fos el filòsof i l’home de lletres.
CARACTERÍSTIQUES DEL PENSAMENT IL•LUSTRAT:
• Confiança en la raó com a única via d’arribar al progrès.
• Observació i experiència com a base de la ciència.
• Optimisme humanista que aspira a un món més feliç i just.
• Abandonament del comportament religiós tradicional: el poder eclesiàstic se separa de l’estat i la virtut moral de l’ésser humà és independent de les seves creences.

EL PENSAMENT POLÍTIC IL•LUSTRAT:
• Despotisme il•lustrat: Les monarquies absolutes del segle XVIII volien dur a terme uns canvis que beneficiessin al poble, sense que perjudiqués a la classe alta i sense deixar-lo participar. “Tot pel poble sense el poble”.
• Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• Va impulsar un nou sistema econòmic, defensat per Adam Smith: el liberalisme econòmic. Dos fets històrics van ser funamentals pel naixement d’aquest nou sistema:
o La indepèndencia dels Estats Units d’Amèrica, que va fer que per primera vegada s’escrivís una constitució on s’aplicava el pensament il•lustrat (separació de poders, propietat privada, sufragi censatori…)
o La revolució francesa, que representà la fi de l’Antic Règim i l’arribada al poder de la burgesia.

LES AMISTATS PERILLOSES

2010-02-08T13:26:00.000-08:00

1.Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinematogràfica de la pel•lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.

Sara:
La pel•lícula “Les amistats perilloses”, és una adaptació del llibre que porta el mateix títol, de l’autor Pierre Choderlos de la Clos l’any 1782. Ens mostra una trama de seducció, entre la burgesia de la Il•lustració. La marquesa de Merteuil (Glenn Close), planeja venjar-se d’una ofensa, i recorre a un ex-amant seu, el Vescomte de Velmont (John Malkovich). Haurà de seduir a una dona casada, Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), que es veurà involucrada en les perverses maquinacions de la marquesa, juntament amb Cécile de Volanges (Uma Thurman), una jove que acaba de sortir del convent de monges. El llibre està escrit en forma epistolar, per això durant tota la pel•lícula són tant importants les cartes, que es demanen com a testimoni de les promeses fetes entre els nobles.
En aquest film es pot veure la vida de l’alta societat, que només pensava en les aparences i en els vestits luxosos. Els temes centrals de la història són : el poder, el desig i la ambició; es veu com els protagonistes manipulen les situacions per poder aconseguir el que volen, utilitzant les relacions sexuals i la ostentació. La marquesa sotmet les persones per a la seva voluntat, aquest és el motiu pel qual inicia el joc. És una persona freda i això es deu a que de molt jove la van casar amb un home molt més vell i la van educar perquè se sotmeti davant al figura masculina. El vescomte de Velmont contrari a enamorar-se, desprès de seduir a Madame de Tourvel, sent un amor irrefrenable cap a ella, però per no acabar amb la seva reputació d’home seductor, accepta un duel i es deixa ferir de mort.

Alba:
La pel•lícula “les amistats perilloses” és una pel•lícula que ens mostra com era la societat francesa de mitjans del segle XVIII, quan encara no havia esclatat la Revolució Francesa i per tant hi havia el sistema de l’Antic Règim, ens mostra especialment la noblesa. Els principals protagonistes són el Vescomte de Valmont (John Malkovich) i la Marquesa de Merteuil (Glenn Close), els quals pacten, moguts per pur interès. El vescomte de Valmont és un personatge el qual vol mantenir una imatge i es marca uns objectius difícil d’assolir: fer que Madame de Tourvel, una dona religiosa, ho deixi tot per ell. La marquesa de Merteuil, li demana al Vescomte de Valmont que sedueixi a Cécile de Volanges, una noia jove que acaba de sortir del convent, la qual està promesa amb un antic amant de la Marquesa. La Marquesa de Merteuil és un personatge que juga a tenir una imatge davant la societat, la imatge de la dona responsable i sotmesa, però en realitat és ella qui mou les coses com vol, és a dir, que té tants amants com vol sense que ningú se’n adoni, i posant als amants en una situació que fa que no puguin explicar res. Això és el que representa la metàfora que apareix al principi i al final de la pel•lícula, al principi, apareix la Marquesa de Merteuil maquillant-se, és a dir, mostrant la imatge que vol que la societat tingui d’ella, però que en realitat amaga un altre caràcter, i al final de la pel•lícula apareix desmaquillant-se, ja que ja ha estat descoberta, per tant, es treu la imatge que la societat té d’ella.

Belén:
Amistats perilloses és un film dirigit per Stephen Frears que fou presentada l’any 1988. Està ambientada al segle XVII, en la cort francesa, presentant-nos dos personatges: Glen Close, que fa el paper de Madame de Mertuil; una dona malvada i sense escrúpols, maquinadora i venjadora que vol venjar-se del seu últim amant, que la ha abandonat per la jove Cécile de Volange. Llavors apareix un altre personatge: El vescomte de Valmont representat per John Malkovich, i que és el típic home que col•lecciona dones i que, com qui a caçar, ell es proposa reptes d’aconseguir que, dones amb unes qualitats concretes, acabin sucumbint als seus encants. És la típica figura novel•lesca del Don Joan, que conquesta dones com un joc, fins que s’enamora i, en el últim moment, quan ha de morir, es penedeix Tampoc té escrúpols, és un mentider professional i un fingidor sense sentiments el qual ja va tneir la seva pròpia història amb Madame de Mertuil. Aposta ambrel vecomte de Valmont i li proposa de seduir Cécile (Uma Thurman), reperesentada com una noia jove, inocent i per tant, malinfluenciable, que acaba de sortir del convent, perque ella perdi la seva virtut i, així, el seu marit no la voldrà. Valmont, que ho troba massa fàcil, puja l’aposta a que, ha d’aconseguir una prova escrita d’haver d’enamorat a Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dona casada i de molta virtut, mol dèvota, i a qui aocnseguirà seduir, enamorar i, ell mateix acabarà enamorant-se d’ella; però l’abandona quan Madame de Mertuil el fa veure que el seu renom perillava en enamorar-se d’ella, enfront del seus sentiments. Amb aquesta obra el director vol mostrar la decadencia de la noblesa en aquell segle, que trova divertit manipular i jugar amb sentiments, amb relacions extraconjugals i ments depravades.

2.Busqueu informació sobre la novel•la en què es basa el film.
“Amistats perilloses” és una novel•la escrita durant el segle XVIII per Pierre Choderlros de Laclos i ens mostra l’alta societat francesa de finals del segle XVIII. Va ser publicada l’any 1782. Es tracta d’una novel•la pertanyent al gènere epistolar ja que l’argument de l’obra es desenvolupa mitjançant un seguit de cartes que s’envien els protagonistes entre ells: el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil. Aquests dos personatges havien estat amants, i la trama de la història està constituïda per aquestes cartes, les quals expliquen les aventures d’un i de l’altra, els quals són uns personatges amb una certa “promiscuïtat” de la qual se’n senten orgullosos, i que només el vescomte de Valmont mostra, ja que la marquesa, al ser una dona i vídua, ha de preservar una imatge davant la societat, la qual cosa fa que encara sigui més “malvada” que ell. L’argument, ve a ser el mateix que el de la pel•lícula però amb unes petites variacions, per exemple, en la novel•la és la marquesa que repta al vescomte a seduir la dona més virtuosa del seu entorn, madame de Tourvel, i en canvi, a la pel•lícula, és ell qui aspira a seduir-la, és a dir, que és un objectiu que es marca.

3.Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.

Música:
- Johann Sebastian Bach :http://www.youtube.com/watch?v=NEKF08t3mW4
- Antonio Vivaldi :http://www.youtube.com/watch?v=cJxTcFFErYg
- George Frederic Haendel:http://www.youtube.com/watch?v=-TGKJ9MgCOQ

Fets històrics rellevants:
- la guerra de Successió (1702-1714) conflicte bèl•lic que va afectar a tota Europa. La guerra va començar per què Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques.
- Il•lustració moviment literari i ideològic que va sorgir a Anglaterra i que creia en la raó.
- La independència dels Estats Units van aconseguir independitzar-se d’Anglaterra formant una república sen el primer president George Washington, i escrivint la primera constitució d’aquest país.
- Inici de la Revolució Francesa

4.La figura del don Joan.
És un arquetip d'home configurada en la història espanyola i amb gran trascendència per la literatura europea creat per Tirso de Molina.
Es tarcta d'un seductor valent i gosat que no respecta cap llei, temerari. Coleccionava les dones i les tractava com si fos una caçera o un joc, les manipulava i enganyava fent que s'enamoressin d'ell. Hi han obres en les que, en els seus últims moments, s'apiada de tot el que ha fet, però altres, no.
S’han escrit moltes obres basant-se en el personatge.
Desde el segle XVII es diu que Don Juan Tenorio va existir realment i va ser un cavaller sevillà.

5.Psicologia dels personatges.
- Marquesa de Merteuil: La Marquesa de Merteuil és una dona situada a l’alta noblesa francesa i vídua. Ja des de ben jove va aprendre a fer que la societat tingués una imatge d’ella (per exemple somrient i per sota la taula punxant-se amb una forquilla). Per tant, tothom pensa que la marquesa és un exemple a seguir, la tenen valorada com una dona virtuosa, mentre ella té varis amants al llarg de la seva vida. A més, és molt astuta i perversa.
- Vescomte de Vermont: El vescomte de Vermont és un home que pertany a l’alta noblesa francesa. Té fama de casanova, doncs sempre va darrere d’una dona, a la qual acaba aconseguint. A diferència de la marquesa, el vecomte de Vermont no s’amaga, més aviat al contrari, se’n enorgulleix. Està orgullós de tot el que fa. Se sent interessat pels reptes difícils, i quan veu que una cosa és massa fàcil intenta complicar-la. Li agrada la luxúria i té por a enamorar-se, i per això al final de la pel•lícula li costa tant adonar-se de que s’ha enamorat de Madame de Tourvel.
- Madame de Tourvel: Madame de Tourvel és una dona molt virtuosa, també situada en l’alta noblesa. Està casada, però el seu marit no apareix en tota la pel•lícula, només ho sabem pel que ella diu. Madame de Tourvel valora per sobre de tot la religió, i per això intenta resistir-se a la seducció del vecomte, tot i que finalment acaba deixant-se emportar pel que ella considera el pecat.
- Danceney: Danceney és un jove que pertany a la baixa noblesa de França, per això es guanya la vida donant classes de música. És un jove molt innocent i podem interpretar que una mica ingenu també, a més, la Marquesa de Merteuil el converteix en el seu amant. Danceney s’enamora de Cécile de Volanges, amb la qual s’escriu cartes.
- Cécile de Volanges: Cécile de Volanges és una noia jove que acaba de sortir del convent, doncs en aquella època el que es buscava era una dona que arribés verge al matrimoni, i que fos obedient, ja que en aquella època la dona no estava valorada. És molt innocent i s’enamora de Danceney, però s’ha de casar amb un home més gran que ella. El Vescomte de Vermont la convenç per a que jegui amb ell i així ensenyarà com donar-li plaer a Danceney i a més farà d’intermediari per a fer arribar les cartes que s’escriuen.

6.Temes.
Els temes que tracta la pel•lícula són: l’hipocresia, la xarxa de mentides, de la maladat dels actes dels dos protagonistes. I sobre la vida secreta que porten, mentre que per una part tenen tots aquets daltabaixos en la seva vida extra conjugal, aparentment, guarden les aparences, mentint i enganyant tothom.

7.Característiques del moviment neoclàssic i romàntic.
Neoclassicisme: és un estil artístic inspirat en l’art clàssic (grecoromà) desenvolupat el segle XVII i principis del XIX, com a resposta a l’excés d’ornamentació de l’art Barroc.
Característiques:
-Versemblança , tot el que hi apareixia havia de ser creïble.
-Imitació de la naturalesa humana.
-Els personatges eren immòbils, havien de presentar-se iguals des del principi al final.
-Es representen les lleis morals de la societat.
-Funció moral i didàctica però també d’agradar i commoure al públic.
-L’art havia de ser una síntesi totalitària entre la bellesa i la utilitat.
-La norma i l’ordre són elements indispensables per a la creació d’aquest art.
-La creació literària es va transformar en maneres suposadament senzilles i naturals.
-Els principals principis són: la imitació, la simetria, la fredor i la “rigidez”.
-La raó és més important que els sentiments que no s’han d’expressar.
-Als autors neoclassicistes no els agradava la poesia ja que expressava sentiments.
-Els generes preferits eren l’assaig i la faula.
-Confiança il•limitada en la raó i la ciència.
-Crítiques al dogmatisme religiós (deisme i materialisme).
-Defensen la cultura com a medi per millorar la societat.

Romanticisme: a finals del segle comença un moviment de rebuig cap a les rígides normes neoclàssiques que portaran a principi del segle XIX al romanticisme.
Característiques:
-Llibertat creadora
-Irracionalisme
-Subjectivisme, el “jo”.
-Idealisme
-Individualisme
-El geni creador
-Nacionalisme, interès per la història (el folklore, tradicions)
-Nova sensibilitat
-Evasió temporal i espacial.
-Importància dels sentiments.
-L’amor que trenca amb les normes establertes
-Naturalesa reflexa de l’esperit.
-Sobrenatural

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

2010-01-31T11:49:00.000-08:00

“Somni d’una nit d’estiu” és una de les obres de William Shakespeare i pertany a les comèdies se Shakespeare.
Al llarg de l’obra es presenten quatre històries paral•leles de les quals tres són reals: la història entre Teseu i Hipòlita; la història de Lisandre, Hèrmia, Demetri i Helena; la història dels artesans d'Atenes i la història entre Oberon i Titània (imaginària). L’obra està ambientada a Atenes, concretament a un bosc el qual és fosc i tenebrós, i tots els actes succeeixen de nit.
L’obra està dividida en tres parts o “tipus d’arguments”.
En la primera part hi ha un enllaç entre el món fantàstic i el món real. Egeu vol que la seva filla, Hèrmia, es casi amb Demetri però ella s’hi nega degut a que està enamorada de Lisandre. Hèrmia i Lisandre s’escapen i li expliquen a Helena el seu pla. Helena, per aconseguir l’amor de Demetri li explica i acaben tots quatre al bosc. Oberon mana a en Puck que li posi unes gotes als ulls de Demetri que farien que s’enamorés de la primera dona que veiés passar, però Puck s’equivoca i les hi posa a Lisandre, el qual quan desperta veu a Helena.
El segon argument és purament teatral i hi participen els artesans, que assagen una obra de teatre que volen representar a Teseu, per a assajar-la van al bosc i aquí s’enllaça la historia amb el mòn fantàstic.
En el tercer argument hi participen Oberon, Titània, Puck i els follets. Titània, que és l’enamorada de Teseu i Oberon, que és l’enamorat d’Hipòlita, tenen una discussió. Oberon vol donar-li una lliçò posant-li les mateixes gotes que li havia posat a Lisandre per a que s’enamori d’un ésser horrible. Puck transforma al Cabdell artesà en un cuc i Titània s’enamora d’ell. Finalment, Oberon treu l’encanteri a tots dos fet que Titània s’enamori d’ell.
El tema principal d’aquesta obra és l’amor i la mitologia, doncs hi apareixen molts personatges mitològics (Teseu, per exemple), i al llarg de l’obra van apareixent alguns déus mitològics.

NIT DE REIS

2010-01-31T11:48:00.002-08:00

L'obra és una comèdia d'embolics i una reflexió sobre l'amor. La història comença amb un naufragi, on dos germans bessons es veuen separats, creient cada un que l'altre ha mort. Viola, la germana, decideix disfressar d'home i entrar al servei del Duc Orsino, senyor de les terres on ha naufragat. Orsino està enamorat d'Olivia, una jove que ha decidit apartar-se del món i no escoltar cap paraula d'amor a causa del dol pel seu germà mort. Mentrestant el seu oncle Tobias, una bona peça, treu diners a un pretendent amb l'esperança que convencerà a la seva neboda. Així estan les coses quan Orsino ordena a Viola que porti una declaració d'amor a Olivia. Olivia, captivada per la bellesa i les dolces paraules de l'ambaixador, sent com va cedint la seva duresa a favor, no del duc, sinó del seu criat. I Viola, mentrestant, s'anirà enamorant del duc. Mentre el senyor Tobias juntament amb Maria, una minyona d'Olivia, faran creure Malvolio, un criat estirat, que Olivia està enamorada d'ell.

La cosa es complicarà quan arribi al ducat el germà de Viola, Sebastià, acompanyat d'Antonio, el que el va recollir del naufragi i del que s'ha fet molt amic. Olivia el prendrà per la seva germana i es casarà amb ell. Antonio prendrà a Viola per Sebastián i creurà que aquest és un ingrat. Tobias intentarà que Viola i el pretendent es batin en duel, i el pobre Malvolio es veurà tractat de boig per les seves pretensions amoroses. Una sèrie d'embolics que culmina en un final feliç per a tots.

Tot i ser una obra menor de Shakespeare, ha tingut el suficient interès com per que hagin fet dues adaptacions cinematogràfiques, i és una obra que es continua representant molt.

EL REI LEAR

2010-01-31T11:48:00.001-08:00

El rei Lear va ser escrita entre 1605 i 1606. Està basada en una llegenda cèltica.
Lear és el rei de Britània, decideix dividir el regne entre les seves tres filles, però abans vol saber l’amor que senten cadascuna per ell. Les dues filles grans, Goneril, esposa del Duc de Albany i Regan, esposa del Duc de Cornwall, responen hipòcritament dient-li el que ell vol sentir, però la seva filla petita, Cordèlia, la mà de la qual pretenen el Duc de Borgonya i el rei de França, que estima al seu pare de debò nega l’adulació. Lear enfadat divideix la seva part de regne entre les dues filles grans. Cordèlia negada de la seva dot, no és acceptada pel Duc de Borgonya però si pel rei de França que la pren com a esposa. El Comte de Kent defensa a Cordèlia i és expulsat, però es disfressa de plebeu i es posa al servei del rei Lear.
Lear alterna la seva estança a casa de les seves filles, la primera en acollir-lo és Goneril, que mana al servei que no el tractin bé i despedeix a 50 homes del propi rei. El marit de Goneril no aprova l’actitud de la seva esposa però és un home sense caràcter. El rei Lear abandona la casa de la seva filla gran i va a buscar a la mitjana, Regan i el seu marit que estan allotjats a casa del Comte de Gloucester. Un cop allà, es maltractat igualment per Regan i el duc de Cornwall,es sent així obligat a vagar durant una nit de tempesta mentre la bogeria va creixent dins seu per haver perdut l’amor de les seves filles. Finalment aconsegueix refugiar-se en una barraca amb el seu bufó, el Comte de Kent. Amb ells dorm un pobre anomenat Tom, que és en realitat Edgard fill il•legítim del Comte de Gloucester, a qui el seu germanastre, Edmund, amb la intenció de poder heretar tota la fortuna del pare, va ordenar matar-lo.
El Comte de Gloucester no li va agradar que els seus hostes fessin fora de casa seva al rei Lear, i li diu al seu fill Edmund que va a cercar-lo per dir-li que es reuneixi a Dover amb el rei de França. Mentre Gloucester és fora, el seu fill Edmund ho confessa tot a Regan i a Cornwall. Quan Gloucester torna és sotmès a un interrogatori pels seus dos hostes i li arrenquen els ulls i l’abandonen a la seva sort, però tot i així ja sap que Edmund el va enganyar.
Ja a Dover, Gloucester, Kent i Edgard es troben a Cordèlia que intenta guarir al seu pare. En aquest moment Edgard mata a Osvald, el criat de Goneril, per ordres de Regan. Amb la mort d’Osvald descobreixen que portava una carta de Goneril a Edmund on li diu que mati al seu marit, el Duc d’Alnany i a fer d’ella la seva esposa. Davant d’aquesta situació Edmund que desconeixia la carta però sabia els sentiments de Gorneril i Regan, decideix jugar a dues bandes amb les dues filles grans del rei Lear.
Finalment es produeix una batalla, d’una banda Cordèlia i Lear amb l’exèrcit francès i per l’altre el Duc d’Albany i Edmund. Durant la batalla Lear i Cordèlia cauen presoners d’Edmund que mana a un soldat que els tanqui a la presó i els mati. Però el Duc d’Albany, que poc abans havia rebut d’Edgard, la carta que portava Osvald, acusa a Edmund de traïció. Llavors Edgard, encara disfressat entra per batre’s amb Edmund, que és vençut. Desprès Edgard revela la seva identitat i decideix confessar el que sabia.
Un soldat alerta al Duc d’Albany que la seva dona ha emmetzinat a la seva germana Regan i desprès s’ha matat clavant-se un punyal al cor. Tot això estova el cor d’Edmund que revoca l’ordre de matar a Lear i a Cordèlia. Però arriben tard, Cordèlia ja estava penjada.
Finalment Lear porta a la seva filla morta davant de tothom i lamentant-se sobre el cadàver, mor. Davant d’aquesta tragèdia, el Duc d’Albany cedeix el regne a Kent i a Edgard.

Otelo

2010-01-28T07:10:00.000-08:00

Obra que trata de los celos. Su protagonista Otelo era un moro cualquiera enamorado de Desdémona, mujer de la cual tambiéne stá enamorado Rodrigo. Éste se lo cuenta a Yago, que le promete su ayuda y convence a Otelo para que crea que Desdémona le es infiel con Casio, un soldado del cual otelo le es teniente. Yago hace que Otelo en sus numerosas trampas de celos, aproechando descuidos de los perosnajes y pruebas puestas intencionadamente hasta que Otelo realmente se cree que Desdémona le es infiel. Finalmente Otelo mata a Desdémona hasta que, hablando con la mujer de Yago, se da cuenta de que todo ha sido culpa de Yago, por lo que se lanza encima de él. Éste hiere a su mujer y huye. Finalmente, Otelo se suicida por el asesinato de su mujer. Yago es uno de los persoanjes más importantes, el veradero motor de la obra por su
+ capacidad de dominio y manipulación de los personajes.

Power Point

2010-01-22T00:43:00.000-08:00

En aquest enllaç podreu trobar el nostre Power Point.

http://www.calameo.com/books/000160684bbaac36946e9

Literatura Universal

Publish at Calaméo or browse others.

2010-01-13T04:23:00.000-08:00

L'acció es situa en Londres el 1539. La película es una comèdia romàntica basada en la vida de Shakespeare, mentre escrivia Romeu i Julieta. Shakespeare ha de fer una obra per un teatre, i en coneixer a Viola, la dona de la que s'enamora i que, al mateix temps, actua en el sue teatre disfressada d'home, escrui Romeu i Julieta, que resulta ser un èxit. Viola és la seva inspiració ja que Shakespeare sofria d'una falta enorme d'inspiració.
Viola, encara que enamorada de William, la comprometen amb un altre home que se l'emporta a les Amèriques.
Durant toa la película, William i Viola manetenen una relació ilícita i secreta, al mateix temps que Shakespeare avança la seva obra d'amor amb les experiències que té amb Viola.

El renaixament Italià

2009-12-09T04:23:00.000-08:00

1. Context històric i socials.

Ens trobem amb monarquies autoritaristes que tenen la figura de la cort i el cortesà com a eix central. La pèrdua de poder de la noblesa, debilità el sistema feudal i comença la creació dels grans estats moderns.

La burgesia comença a sé una clase emergent. El descobriment d’Amèrica marca la fita de conquistar nous espais.

La ciencia avança. La invenció de la impremta per part de Gutenberg al s. XV va fer posible la difusió de les idees i la cultura, apareixent moviments crítics acabaran amb reformes protestant a càrrec de Luter (1517).

Europa s.XIV, la guerra dels cent anys (França i Anglaterra): Fam, epidèmies, i l’actitut i les formes de conducta de la societata canvïen, nova concepció de la vida, valoració dels béns materials, relaxament dels costums en totes les clases socials. A Itàlia hi ha conflictes, enfrontaments entre les principals ciutats, desordres interns, pugnes entre partits, assasinats i guerres, acaba al s.XV.

Models de l’antiguitat clàssica, l’humanisme gust llegat grecoromà revolució filológica, descobriment de textos clàssics, interés clasicista comportà, consolidació de les llengües vulgars com a llengües de cultura i el paper del Llatí com a llengua mater en l’Europa culta.

S.XVI-XVII nova época: Renaixament, l’expansió idearia humanista a Itàlia XIV visió antropomórfica del món.

2. Claus de comprensió del món literari

Punt de partida la cort siciliana durant la primera meitat del s.XIII, Frederic II acull poesía de dialectes culte sicilià conflueixen diversos dialectes italians.

Tradició de la poesía trobadoresca, idea l’amor mipossible prescindeix d’alguns dels elements fictíca relació de vassallatge entre el poeta i la dama, el festeig extraconjugal, el nom fals, els delators, etc.. Abandona la idea d’una amor ideal i desinteressat.

Gènere: Canzone, l’hendecasílab, es crea el sonet.

Poesia: Limitada pels poetes toscans (stil novo) llengua toscana ciutat de Florència, l’ insturment i el lloc claus de la literatura italiana.

Tendència: didáctica, religiosa, popular, de caire paròdic, imitadora de la francesa, etc..

Nou ideal poètic: Dolce stil novo.

Stil novo: Interpreten els trobadors segons la mentalitat de la burgesia ascendent, l’home és diferent i també la seva manera d’estimar. Trenquen fórmules trobadoresques i mostren una concepció més pura de l’amor. Guido Guinizzelle, Guido Cavalcanti, poesía més subjectiva on l’amor és un símbol, la dona encarta tota l’espiritualitat. Gentilesa del poeta ja no és la provençal: pel fet d’estimar la donna angelicata, el poeta és perfeccionista.

Novo: Canvia respecte a la poesía anterior: interiorització espiritual de l’amor es relaciona amb una experiencia de carácter místic, complexitat del pensament.

Dolce: Musicalitat vocabulari refinament i l’harmonia expresiva.

Dolce estil novo: sonet, balada i la cançó.

3. Característiques literàries

Idees platòniques bé i la bellesa.

Esperit platònic es concentra en el tema Amorós. Model petrarquisme.

Poètica d’Aristòtil gran influencia en el teatre distinció enstre els estils elevats, tragedia i comèdia.

Influències l’Ars poética d’Horaci del període ampli i harmoniós concepció d’imitació dels clàssics i en el fons estètic i moral que nodreix la seva obra.

La natura idealitzada, apareixen tòpics.

Concepció de la vida: Enfocament mé spositiu, visió antropomórfica.

Consciència nou período històric recuperació de gèneres clàssics, com l’epopeia o la tragedia.

Recuperà el gènere del diàleg i l’ús de la prosa erudita i de pensment.

Mitologia lloc molt important, l’al·legoria, l’ègloga, els motius pastoral i arcàdic, etc..

Contrapunt novel·la picaresca, vida del Lazarillo de Tormes y sus fortunas y adversidades (1554).

4. La poesía lírica: Francesco Petrarca

Neix a Arezzo 1304 notari florentí exiliat. S’enamora de Laura un Divendres Sant de 1327, s’instal·la definitavament a Itàlia. Era burgès, Primer dels humanistes tramet els valors eterns del passat clàssic a la nova societat.

L’obra de Petrarca en llatí és extensa i recull totaa l’activitat filòlogica d’aquest gran erudit, l’esperti artístic amb l’estudi filosòfic.

El conjut de poemes en Italià que aplega l’anomenat Cançoner títol de Rerum vulgarum fragmenta (fragments de coses en llengua vulgar), ja que per a ell no tenia el mateix valor que la seva obra llatina.

Cançoner: 366 poemes, el tema és l’amor per Laura, quan era viva i un cop morta, es transforma en un amor imposible, apasionat i idealitzat, aprofunedeix els seus sentiments, harominia i equilibri, utilitza metàfores.

S.XVII, petrarquisme tema de l’amor imposible técnica acurada interés per l’al·lusió mitológica, recuperació dels clàssics.

Petrarca escriu un llarg poema al·legòric.

Model: divina comèdia; els triomfs, homenatge a Laura, al·legoria, tercets encadenats, sis parts, triomf de l’amor, del pudor, de la mort, de la fama, del temps, i de l’eternitat, parteix aquí la seva pròpia historia per arribar a consideracions generals; símbols de la condició humana, “triomfs”, expressió del seu subjectivisme en la concepció amorosa, seu cristianisme, passió per la cultura llatina.

Tristany i Isolda

2009-11-24T00:39:00.000-08:00

Capítol I

1.-Anota els personatges que surten al capítol i estableix les relacions entre ells

El rei Marc és el rei de Cornualla, Rivalèn, que és el rei de Leonís li va proporcionar l’ajut que necessitava i com a recompensa, el rei Marc va unir en matrimoni a Leonís i a Blancaflor, la seva germana.
El duc Morholt és un dels enemics de Rivalèn, i en una batalla el mata, deixant així vídua a Blancaflor, la qual estava embarassada. A aquest fill li posà de nom Tristany, però per por de que el duc Morgan el degollès, el va cuidar en Rohalt com a fill seu.
Tristany creix com a fill de Rohalt, i un dia s’escapa de casa i al bosc es troba amb un grup de monters, del qual el cap és en Titangel.

2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius

El punt de vista de la novel•la és extern, és a dir, té un narrador extern que explica els fets des de un punt de vista exterior, sense intervenir a l’acció, però escriu com si els lectors estiguessin a l’obra, i ens l’estigués narrant o explicant.
Exemples: Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? És de Tristany i d’Isolda la reina.
Senyors, es convé al narrador que vol plaure, d’evitar les contarelles massa llargues.
I diré breument com Tristany, havent rebut del seu oncle les armes de cavaller, ...

3. Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany.

Blancaflor està embarassada i el su marit Rivalèn, el rei de Leonís, empren la guerra per ajudar al rei Marc de Cornualla i mor. Blancaflor al donar a llum al seu fill, li posa el nom de Tristany perquè la tingut tristament, llavors ella mor.
Rohalt, un tinent del rei Rivalèn, es fa càrrec del nen i el cria com si fos fill seu. Al complir els set anys l’encomana a l’escuder Governal, que l’ensenya a caçar, a lluitar, la música i a tocar larpa, a ser lleial i sincer i un bon escuder. Un dia uns comerciants de Noruega se l’emportaren, però el dexaren en una barca per deixar-lo a la riba.
Al arribar a la costa, es troba amb uns homes que caçaveni els hi ensenya comstums seves per partir el cèrvol i tots quedaren encisats i se l’emportaren cap al castell de Tintagel per ensenyar al rei Marc aquell estranger. A la cort del rei Marc, Tristany canta amb l’arpa del joglar. Tristany li jura lleieltat al rei Marc, i així ho feu durant tres anys.
Atracà a les costes de Cornualla un vaixell amb el tinent Rohalt i retrobà a Tristany. Rohalt li explica al rei Marc que Tristany és nebot seu, fill de la seva germana Blancaflor i de Rivalèn. Llavors Tristany es féu reconeixer dels antics vassalls del seu pare, desafià a Rivalèn i el matà. S’adonà que el rei Marc no podia viure feliç sense ell, i li dona la seva terra a Rohalt perquè la governi, i desprès el seu fill. Tristany anirà a servir al seu senyor, el rei Marc de Cornualla.

4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:

- Occir: Matar, llevar la vida.
“Un dia ella sabé que el Duc Morgan l’havia occit a traïció” (pàg 1)
“Desafià l’occidor de Rivalèn, l’occí i recuperà la seva terra.” (pàg 6)

- Ensinistrar: Comunicar (a algú) aptesa, destresa, en algun art, en algun treball, etc.
“L’ensinistrà a jugar la llança, l’espasa, l’escut i l’arc a llançar els discos de pedra, a passar d’un bot els fossats més amples...” (pàg 2)

- Errívol: Que es presta a ésser errat.
“Jo diré, doncs, breument, com després d’haver anat força temps errívol per mars i terres, Rohalt el Fe-Tinet atracà a Cornualla, retrobà Tristany, i, fent veure el rei el carboncle que temps era temps ell havia donat a Blancaflor com un car present nuvial...” (pàg 5)

Capítol II

1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda)
Cornualla: És un país celta situat al sud-oest de Gran Bretanya.

Leonís: Aquest lloc no existeix, però si que existeix, Leonias, situat a Bretanya.
Irlanda: És una illa ubicada al Nord-est d’Europa, a l’Oceà Atlàntic nor

2.- Trobes algun paral•lelisme entre un episodi d’aquest capítol i de l’anterior?

Sí. En aquest capítol el Rei Marc també esposa la seva germana, però amb un cavaller, Morholt, que ningú havia pogut vèncer mai. En aquest capítol, igual que a l’anterior el rei Marc i Morholt han d’empendre una batalla d’un contra un, tot i que Tristany s’ofereix al rei Marc per a lluitar en lloc seu (en l’anterior aquesta batalla és entre Leonís i el duc). També trobem que en aquest capítol, després de ser ferit, Tristany fuig.

3. Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda.

Tristany: és un cavaller molt jove, ardit i bell. Sent molt d’amor pel rei Marc, Gorvenal i Dinàs de Lidan. A l’hora de la seva mor decideix que l’abandonin a la mar només amb la seva arpa, i toca una melodia dolça. Ardida i viva. És intel•ligent i hàbil i quan parla ho fa estutament.
Isolda la Blonda: la dels cabell d’or, la bellesa de la qual lluïa ja com l’alba que s’aixeca. Sap els bàlsams i els beuratges que reviscolen els ferits ja semblants a morts. És una dama compassiva. Odia a Tristany per haver matat al Morholt.
4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:

- ardit : Valent, coratjós, agosarat, atrevit. Pàg.8. º “Era un cavaller tan jove: ¿de què valdria la seva ardidesa? “//” -Ah! Tristany –es deien-, ardit baró, bella jovenesa, ¿per què no he emprès jo millor que tu aquesta batalla? “
- clamoreig: Clamor repetit o continuat.
- beuratge : Poció. Beguda desagradable. Pàg. 9-10. “Perquè sabien els bàlsams i els beuratges que reviscolaven els ferits ja semblants morts.”
Capítol III
1.- Tristany vol que el seu oncle es casi i uns barons que odiaven Tristany també però per diferents motius, quins són?

Els barons volen que el rei Marc tingui descendència perquè creuen que Tristany és un màgic, ja que després de ser ferit pel rei Morholt el varen deixar enmig del mar sense rems, i ell va tornar. Si el rei Marc mor sense descendència el poder quedarà en mans de Tristany.
Tristany vol que el seu oncle, el rei Marc tingui descendència per profit seu: volia tornar a veure la dona de la caballera blonda.

2.- En aquest capítol apareixen elements que ens recorden altres històries. sabries trobar-ne algun?

Sí. Per exemple l’aparició de reis, reines i princeses son elements típics de les històries i de les llegendes, també és típic que les princeses siguin rosses, així com també ho són els dracs.

3.- Quins sentiments té Isolda cap a Tristany de bon començament i cap al final del capítol?

Isolda al principi no el reconeix i no sap que és el que ha matat a Morhort, el seu oncle. Quan ho descobreix comença a tenir cap a ell un sentiment d’odi que a mesura que es van coneixent es va fent més ferm.
Capítol IV
1. Pots continuar amb la pregunta anterior:
Al principi Isolda odia Tristany perquè el veu com la persona que l’ha apartat de la seva terra, la seva mare i el seu pare, cap a una terra desconeguda i enemiga, per entregar-la a un home desconegut. Es sent també rebutjada i decebuda, perquè ella pensava que ja que Tristany, al menys, tindria l’honir i el detall de casar-se amb ella. Tristany, per la seva banda, el que intenta és consolarla perquè no estigués trista, i la veu com la dona del seu senyor, el rei Marc, com la missió que ha de complir.
Aquests sentiments canvien quan beuen per equivocació la poció que la mare d’Isolda havia preparat per Isolda i Marc, sentint així un amor irracional que provoca en Isolda, per una part un rebuig, ja que no vol estar enamorada i sofreix, però vol estimar Tristany i no pot amar si no és a ell. Tristany té dos sentiments que lluiten: per un costat sap que és la futura dona del seu oncle i sap que si estima Isolda el trairà, però per altra banda el beuratge ha fet que estigui bojament enamorat d'Isolda, i no sap què fer.
2.En aquest capítol es gesta la tragèdia. Explica-ho.
Es gesra la tragèdia perquè és quan el conflicte comença: Tristany i Isolda s'enamoren per equivocació, sent un amor impossible, ja que Isolda és la dona del rei, i el rei és l'oncle de Tristany. En aquest capítol la mare d'Isolda prepara una poció d'amor destinada a Isolda i el rei Marc, perquè s'enamoressin bojament l'un de l'altre, ja que Isolda no es casava de bon grat. Per una equivocació dels dos protagonistes i un descuit de Bringiana, es beuen la poció i els dos queden totalment enamorats. En aquest capítol, també, es gesta la tragèdia perquè tots dos amants es declaren amor i s'estimen afrontant les conseqüències.

Capítol V

1.- Un altre cop és interessant analitzar la veu del narrador. Pensa que la literatura oral es transmetia de generació en generació sofrint modificacions. Existeix, doncs, una única història de Tristany i Isolda? Busca el fragment on es planteja aquest fet.

Els contaires pretenen aquí que Brangiana no havia llençat al mar el flascó de vi d’herbes, no del tot escurat pels amants; sinó que al matí, després que la seva dama hagué entrat al seu torn en el llit del rei Marc, Brabgiana abocà dins una copa el que restava del filtre, i la presentà als nuvis: Marc en begué llargament i que Isolda llençà la seva part d’amagat. Però sapigueu, senyors, que aquests contaires han corromput la història i l’han falsejada. Si han imaginat aquesta mentida, és per falta de comprendre el meravellós amor que Marc portà sempre a la reina.

2.- Et remeto a la segona pregunta del capítol III. Quin conte et recorda aquest episodi?

La Blancaneus, l’envien al bosc i la reina mana a un home a que la mati i que li porti el seu cor, aquest per compassió, no la mata i porta el cor d’un cèrvol enlloc del de la noia.

Capítol VI

1.En aquest capítol i els anteriors queda palesa la lleialtat de Brangiana. Explica-ho.

Isolda havia estimat Tristany abans que el rei Marc, i, per tant, no era verge. Quan el rei marc la pren com esposa, a la nit de bodes, Bringiana li salva la vida passant la nit amb el rei marc, i deixant ella també de ser verge, ocupant el lloc que Isolda hauria d'haver ocupat En un temps on arribar verge al matrimoni era crucial i de gran importància, i la virginitat significava la puresa, Bringiana deixa de ser pura per fidelitat i per protegir a Isolda. També demostra la seva fidelitat i amor per Isolda quan, en un rampeig de bogeria, Isolda es pensa que Brangiana, la única que sap el seu secret amb Tristany la vol denunciar al rei i que la millor idea és endúr-se-la al bosc amb dos sefs, i que la matessin, perque no pogués parlar mai. I quan els serfs estàn a punt de matar-la, Bringiana no diu una paraula dolenta contra l seva senyora, encara que hagi manat matarl-a, i explica als serfs cuàntes coses havia fet per Isolda i quant l'estimava, i que, encara que no savia quin era el seu pecat per mereixer la mort, si era desig d'Isolda, ella ho compliria. Ella, també, és qui els ajuda a veure's per les nits fora del castell quan Tristany és exiliat de Cornualla, distreu el rei Marc mentre Isolda és fora, els hi diu el truc de la fusta i el riu etc.

2.El rei Marc és enganyat, com?

Els quatre enemics de Tristany s'adonden del engany que fan els amants i s'assabenten del mètode, el lloc i l'hora en que es veuen, així que, després de ficar el dubte al rei i fer que Tristany s'anés del castell, tornen a dir al rei que Tristany veu Isolda d'amagat. El porten fins a l'arbre on queden sempre els amants i l'amaguen. Tristany llença les fustes al riu per cridar Isolda quan veu el reflexe de Marc en l'aigua, però ja és massa tard. Isolda quan s'apropa, també veu el rei Marc, i s'inventa una excusa per estar allà. Li parla a Tristany com si haver-la cridat allà fos una ofensa i que què volia d'ella. Tristany li segueix el joc i li diu que l'únic que vol es que ella parli amb el rei i li fes veure que el que li havien dit els altres quatre era mentida. Així, el rei Marc, entén que els seus nobles l'han mentit i que ha fet fora Tristany injustament.

Capítol VII

1. El nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes. Defineix aquest concepte i justifica per què els podem considerar com a tals.

Personatge antagonista: És refereix a un personatge o grup de personatges, i fins i tot de vegades una institució d'una història que representa l'oposició a un protagonista o heroi amb el qual ha d'enfrontar. Representa la força aparent i necessària perquè hi hagi un conflicte. L'antagonista no necessàriament ha de ser sempre un humà ni tampoc "bo" o "dolent". Pot també representar algun element psicològic o místic. A l'estil típic de les històries en què un heroi s'ha d'enfrontar a un dolent, tots dos poden ser definits com a protagonistes o antagonistes de l'altre, respectivament. No obstant això, en algunes ocasions els creadors de les històries han creat diverses situacions complexes. En alguns casos la història és explicada des del punt de vista del malvat, en aquests casos, l'heroi és el protagonista, i qui o els qui se li oposen són els antagonistes o antiherois.

L'antagonista vindria a ser el personatge, grup de personatges i fins i tot a vegades les forces naturals i / o còsmiques que s'oposen al protagonista principal de la història.

Capítol VIII

1. Era una creença de l’Edat Mitjana atribuir les deformitats físiques a deformitats morals. Com ho podríem justificar després de la lectura d’aquest capítol i de l’anterior?

En el capítul VII el rei Marc s’apiada d’un nen geperut anomenat Frocí, el qual havia dit dies abans que Tristany i la reina Isolda es reunirien durant la nit, cosa que va encertar. El rei Marc, impulsat pels barons, a demanar-li consell al nan Frocí, i després d’això els amants Tristany i la reina Isolda són enxampats i condemnats, però Tristany decideix fugir per salvar a Isolda, a més el poble s’estima tant a Isolda com a Tristany.
Es veu reflexada la creença d’atribuir la deformitat física d’en Frocí, que és geperut, a una deformitat moral ja que en Frocí adivina dues vegades el que passarà, primer que Tristany i Isolda es reunirien per la nit, i després que Tristany baixaria del seu llit i aniria a veure a Isolda.

2. Quan llegim, els personatges acostumen a desvetllar en nosaltres sentiments de comprensió, rebuig, menyspreu, etc. Quins sentiments et provoquen les actuacions dels amants i del rei Marc (des de l’inici del conflicte fins a aquest moment)?

Les actuacions dels amants, a l’inici de l’obra desventllen uns sentiments de comprensió per Isolda, ja que és normal que odiï a Tristany perquè ha estat ell qui ha matat al seu oncle. En canvi, Tristany desvetlla un sentiment com de ràbia pel la manera en com actua abans de beure per accident el potatge, actua en benefici propi amb segones intencions.
Després de que es beuen el beuratge per accident, provoquen un sentiment d’amor desenfrenat i de llàstima ja que aquest amor no es podrà aturar si no és amb la mort.
El rei Marc, transmet un sentiment de bondat, ja que acull a Tristany quan aquest se’n va i més tard transmet un sentiment de llàstima perquè és enganyat per Tristany, el seu nebot, i Isolda, la seva esposa, sense que ell ho sàpiga veure.

Capítol IX

1.Explica la trobada del rei Marc i els dos amants en el bosc. Quin fet s’ha de destacar? Pots establir algun paral•lelisme amb una de les escenes d’”Excalibur”?
al bosc, fugits de la justícia del rei Marc que els vol matar per traició. Després de llarg temps Tristany i Isolda viuen visquen allà, un forester els descobreix i va corrents al seu rei per explicar-li el que havia vist. El rei, boig de rabia, els va a buscar, però quan els troba, veu que dormen separats per l'espasa de Tristany. Ell recapacita i pensa que, si realment ells dos s'amessin amb bogeria, no dormirien separats per una espasa, senyal de puresa, s'apiada, i no els mata. Li treu un anell que ell havia regalat a Isolda, i li canvia pel seu, el que ella li havia regalat a ell, i deixa la seva pròpia espasa en el lloc on hi era la de Tristany, i se l'emporta. Quan es desperten pensen que el rei vol matar-los i que ha anat a buscar reforços, i fugen a França.
Aquesta escena és molt semblant a l'escena on Artús va al bosc i es troba a Lancelot i a la seva dona dormint junts abraçats. Ell fa un intent de matar-los, aixeca l'espasa amb intenció de matar-los, però en l'últim moment es penedeix i l'únic que fa es deixar l'espasa entre els dos caps dels amants, que quan desperten, fugen.

Capítol X

1. Sintetitza els pensaments de Tristany i Isolda? Quina decisió prendran?

Tristany pensa que no és per por que el rei els ha salvat, tampoc els ha perdonat, sinó que els ha comprès. El rei ha entès que en la foguera, quan Tristany va saltar de la capella, en l’emboscada contra els llebrosos, Déu els havia salvat. Marc ha recordat Tristany que arpejava per a ell, i de la terra que va abandonar per servir-lo, i que va batallar contra el Morholt per defensar la gent de Tintagel i l’honor del seu senyor. Pensa que el rei Marc tornaria a prendre Isolda, però ell l’havia abandonat als llebrosos i que ella ja no era del rei, era de Tristany. Així Marc amb la seva compassió ha despertat la seva tendresa i ha reconquistat a la reina. També pensa en ella, que al seu costat era reina, i que ara viu com una serva, en comptes dels luxuos que tenia al palau, per amor a Tristany que ha seguit aquest mal camí, que viu en una cabana. Li suplica a Déu que li doni força per poder tornar Isolda al rei Marc.
Isolda la Blonda en veure l’anell d’or que el rei Marc li havia tornat, s’adonà que ell ja no era l’home irritat que l’havia lliurat als llebrosos, sinó que era l’home compassiu que des de que havia arribat, l’havia acollit i protegit, i que estimava a Tristany. Però en arribar ella, Tristany ara viu en el bosc,i no en el palau del rei, cavalcant per les corts i buscant noves aventures, i per amor, ell oblida tota cavalleria, exiliat i perseguit.
Llavors els dos decideixen enviar-li un missatge al rei Marc per dir-li que la reina Isolda la Blonda tornaria amb el rei i que Tristany en lliurar-li la seva dona, partiria lluny, i si un dia el rei volgués que ell tornés a la cort amb ell, ho faria, com a servidor seu

Capítol XI

1. Tristany i Isolda tenen defensors i enemics. Torna a escriure alguns fragments que ho demostrin.

“- Rei, escolta el consell que et donem en lleialtat. Hom ha dit mal de la reina; sense raó, t’ho concedim; però, si Tristany i ella tornen a entrar plegats a la teva cort, hom en parlarà de bell nou. Deixa més aviat Tristany que s’allunyi un quant temps; un dia, sens dubte el tornaràs a cridar. ”
“- Senyor, torna a prendre la reina: són uns insensats els que l’han caluminada prop de tu. Quan a Tristany que se’n vagi, tal com ofereix, a guerrejar a Gavoia o vora del rei de Frísia.”

2. Encara que Isolda accepta de tornar amb el rei Marc té els seus dubtes. Explica-ho

Quan torna amb el rei Marc té por perquè no sap com la tractarà llavors li demana a Tristany que abans de marxar estigui uns dies vigilant que el rei Marc la tracti bé.

Capítol XII

1 Andret, Denoalèn i Gondoine volen sotmetre la reina a un jurament. Busca informació sobre els judicis de Déu que es practicaven a l’Edat Mitjana.

Els judicis de Déu es celebraven a França i a Gran Bretanya durant els segles IX i XIII. Aquests judicis eren unes proves de caràcter religiós, en les que els acusats havien de subjectar ferros candents, posar les mans en aigua bullint o aigua congelada... En les proves de foc, les parts afectades eren embenades tres dies i el veredicte depenia de si es detectaven o no cremades o infeccions. en la de l’aigua si la persona jutjada flotava era considerada culpable. Només si, els acusats sobrevivien eren declarats innocents.

2. De quin estratagema es val Isolda per no mentir en el jurament?

Isolda jura a la Blanca Landa davant dels cavallers del rei Artús que no ha estat mai als braços de cap altre home que no sigui el rei Marc, el seu espòs, i del pelegrí que ha ajudat a Isolda a baixar per a no enfangar-se les mitges de fang. Aquest pelegrí és Tristany disfressat.

Capítol XIII

1.Busca en un diccionari específic la simbologia del cant del rossinyol i de l’alosa. Relaciona’l amb l’episodi.
2.Què passa amb els tres enemics de Tristany?
A Ganeló el mata l'escuder de Tristany, Governal, quan Ganeló está al bosc caçant, prop d'on estaven vivint Tristan i Isolda d'amagat. Li talla el cap i el porta a Tristany.
A Deonalèn el mata Tristany i a Gondoine el mata Isolda llençant-li una fletxa a l'ull en vuere que els estava espiant.

Capítol XIV

1. Explica el significat del títol.

El cascavell meravellós, aquest títol es deu a que Trintany, a França, descobreix un gos de molts colors que porta penjat del coll un cascavell que quan sona fa oblidar la tristesa momentàneament als qui l’escolten.

Capítol XV

1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?

El Tristany enamorat trobar a faltar Isolda, ell creu que Isolda l’ha oblidat, i Tristany està trist, però ell s’ha sent malament perquè havia traït a Isloda.
Al final del capítol es tornen a trobar i a retornar l’amor del passat.
El Tristany guerrer està mol cansat però fa una amistat molt forta amb Kaherdí, això provoca que Tristany el defensi i lluiti en el seu nom. Kaherdí és ferit per el comte Riol, i això provoca una baralla entre Tristany i el comte Riol, on surt guanyan Tristany.
Capítol XVI
1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?

El Tristany enamorat trobar a faltar Isolda, ell creu que Isolda l’ha oblidat, i Tristany està trist, però ell s’ha sent malament perquè havia traït a Isloda.
Al final del capítol es tornen a trobar i a retornar l’amor del passat.
El Tristany guerrer està mol cansat però fa una amistat molt forta amb Kaherdí, això provoca que Tristany el defensi i lluiti en el seu nom. Kaherdí és ferit per el comte Riol, i això provoca una baralla entre Tristany i el comte Riol, on surt guanyan Tristany.

Capítol XVII

1.En aquest capítol hi ha una frase que podria ser el lema dels dos amants. Quina?
“Si mai torno a veure l'anell de jaspi verd, ni torre, ni fort castell, ni defesa reial no em privaran de fer la voluntat del meu amic, que sigui cosa de seny o de follia...”
2.Què provoca l’enuig d’Isolda?
Un cavaller confón Tirant amb l'escuder de Kaherdí, que portava l'escut de Tristany i estava amb Governal en un camí, mentre Tristany estava absent. Aquest cavaller, Bleherí, fa front a Tristany i el reta a fer combat en nom d'Isolda, però no el fa cas i fuig. Belherí, creient que Tristany no havia volgut lluitar contra ell li explica a Isolda que Tristany era a Cornualla i que havia fugit quan li havia demanat lluita en nom d'ella, i Isolda es pensa que Tristany ja no l'estima si no ha estat capaç de lluitar en el seu nom contra Belherí.

Capítol XVIII

1.Tristany es disfressa i Isolda no el reconeix. Esmenta tots els fets que enumera Tristany per ser reconegut per Isolda.

Tristany li recora que ferit per l’espasa emmetzinada del Morholt, amb la seva arpa pel mar, va esser empès cap a les ribes i ella el guarí.
- del gran dragó que ell va occir a la terra d’Isolda. Es va amagar la llengua del drag dins la calça i tot cremat pel seu verí, va caure vora l’aiguamoll

Poderosa Afrodita

2009-11-05T07:11:00.000-08:00

Fitxa tècnica:

TÍTOL ORIGINAL: Mighty Aphrodite

ANY: 1995

DURACIÓ: 95 min

DIRECTOR: Woody Allen

GUIÓ: Woody Allen

MÚSICA: Dick Hyman

FOTOGRAFIA: Carlo Di Palma

REPARTIMENT: Mira Sorvino, Woody Allen, F. Murray Abraham, Helena Bonham Carter, Michael Rapaport, Claire Bloom, Olympia Dukakis, Jack Warden, Peter Weller, James Woods, Dan Moran

PRODUCTORA: Miramax

SINOPSIS Y CRÍTICA 1995: 1 Oscar: millor actriu secundaria: Mira Sorvino. 2 nominacions / Comèdia

Algunes crítiques:

“No les he vist totes, encara que dubto que alguna em vagi a agradar més que Poderosa Afrodita. Per als fans del director novaiorquès les millors solen ser o Manhattan o Dies de ràdio o la oscaritzada Annie Hall. Per a mi aquesta és la millor per les rialles que em produeix i per tenir un guió espectacular. A més els diàlegs no es veuen tan trillats com en altres dels seus films. Tenen una frescor que s'agraeix.

Mira Sorvino interpreta una gran alçada. Desconec qui va ser la dona que la va doblar al castellà, i encara que suposo que no tots estaran d'acord amb mi, em sembla que el doblatge encara millora la interpretació, a causa principalment a aquest to agut i de vegades desagradable.

Woody Allen atorga a Sorvino en la seva obra una intel·ligència i un sentit comú poc creïble per ser la típica rossa, alta i guapa. I funciona. La noia no sap de quasi res però raona acceptablement sobre gairebé tot i això la converteix en una espècie de gos verd en la filmografia d'Allen. El guió va tornar a estar nominat i Allen va seguir tocant el clarinet en el seu pub novaiorquès mentre algun altre l'hi portava, en aquest cas el gran Tarantino per Pulp Fiction. Dura competència. El colorit que amara tot el film també em crida l'atenció. En tots els interiors els verds funcionen amb els grocs, els pastissos amb els violetes, etc. Combinacions cromàtiques que emanen optimisme durant tot el metratge.

Una de les millors parelles còmiques dels últims temps.”

“Una de les millors comèdies de Woody Allen. Excel lent Mira Sorvino l'Oscar que va rebre va ser totalment merescut. Cal destacar que gran part de l'encant del seu personatge el posa l'actriu de doblatge, un deu per a ella també.

Diàlegs ingeniossos.”

“Simpatiquíssim comèdia d'un acurat Allen que torna a afirmar que el seu és trobar actrius secundàries. Mira Sorvino és una joia en estat brut, la candidesa que aporta al paper és impressionant i les escenes al costat del propi Allen són divertidíssims, com no, gràcies a un gran guió. No obstant això, en contra d'una crítica que he llegit el doblatge del personatge de Sorvino em sembla patètic, semblant al de Urkel de "Coses de casa", tractant de ser còmic es queda en estúpid, encara que vaig aconseguir acostumar.”

Bibliografia:

http://www.filmaffinity.com

Tema 3: La Novel·la Artúrica

2009-10-25T11:12:00.000-07:00

Als mitjans del segle XII van aparèixer a França les primeres mostres de novel·les que tenien per protagonista o heroi un cavaller. Des dels inicis, aquestes narracions van ser denominades romans de la matèria de Bretanya, ja que la acció sol desenvolupar-se a Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). També reben el nom de cicle artúric, per ser la cort del rei Artús, entorn del qual es van portar a terme les aventures cavalleresques. Més abstractament es pot anomenar novel·la cortesana.
Les novel·les més antigues estan escrites en versos pairats de vuit síl·labes de rima consonant que tracten assumptes situats en un ambient fantàstic, amb una trama amorosa o realitzar una empresa de difícil consecució, en el qual un heroi ha de lluitar, en solitari, vencent obstacles, amb el que assolirà prestigi moral i perfecció moral. L’heroi és un cavaller bretó, vinculat a la cort del rei Artús.
Aquestes obres són diferents que els cantars de gesta, que són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra en terres espanyoles o italianes i no donen importància a les dones o temes amorosos, els autors dels quals és anònim, i els cantars de gesta es transmetien de forma oral, mentre que la novel·la artúrica va ser concebuda per ser llegida.

Les novel·les de l’Antiguitat

Sorgiren altres novel·les, també en francès i en paredats octosíl·labs rimats que tractaven temes propis de l’epopeia clàssica grecollatina, que eren traduccions d’obres llatines. Són: Roman de Thébes i Roman d’Enéas.
Roman: Al principi significa traducció, és a dir, obra llatina posada en llengua romanç; més tard va passar a significar narració, original o traduïda, escrita en versos francesos; finalment acabarà significant novel·la (roman en francès, romanzo en italià).
En català i en castellà s'utlitzava per designar coses molt diferents.

El cicle artúric

És molt possible que la matèria de Bretanya degui alguns dels seus motius a l'antiga tradició llegendària bretona o cèltica de la qual són pocs els documents i testimoniatges dignes de fe, anteriors a les primeres obres cultes del gènere.
S'ha analitzat una sèrie d'inicis que fan suposar que el nucli d'alguns temes i el nom d'alguns personatges novel·lescos ja existien en ambients cèltics.
El punt de partença del cicle artúric és una obra en llatí: Godofred de Monmouth, la història dels reis de Bretanya (1136) en que ja el rei Artús apareix victoriós.
1555, Robert Wace traduí l'obra de Monmouth al francès en pareats octosíl·labs. Aquesta traducció es coneix com Roman de Brut en la que es fa referència a la taula rodona (table rodone).

Rei Artús apareix com el monsarca ideal però es desconeix si el personatge literari es correspon amb l'històric. Se sap que no va haver cap rei a Anglaterra amb aquest nom, amb lo que la seva història podria vindre de la mitologia celta o que s'ha construït a partir de la vida d'algun guerrer bretó.
El tema central és la recerca del Sant Graal, el calze del que havia begut Jesús en l'Últim Sopar, i al qual se li atribueixen poders màgics.
La llegenda té el seu punt culminant amb Excalibur, la miraculosa espasa clavada en una roca i la qual lúnic capaç de treure-la és serà el rei.
Al Castell de Camelot es troba envoltat de cavallers, dels quals destaquen Lancelot i Perceval, i formen l'Ordre de la Taula Rodona.
Artús es casa amb Ginebra, dona de la que també s'enamora Lancelot. Quan Artús s'entera condemna a la foguera a la seva esposa, però Lancelota la salva i fugen a França, fins on els seguirà Artús. Mordred, el seu fill, aprofita que el seu pare és fora i s'apodera del tron. Quan torna pare i fill s'enfronten en una guerra on tots dos moren.
Artús ha passat a la història com a símbol d'intel·ligència, honor, lleialtat, i Camelot com lloc de pau i jutícia.

Tristany i Isolda

Llegenda per excel·lència. Al segle XII existí un Tristany perdut l'autor del qual podria ser La Chiève. El que avui dia coneixem és una mena d'obra de col·laboració per diversos poetes, que narren els amors de Tristany i Isolda, que sorgeix quan els dos joves beuen per error un filtre màgic. Al final tots dos moriràn a causa d'aquest amor impossible.

Chrétien de Troyes

Es va iniciar la carrera literària d'un gran escriptor de la zona de la Xampanya: Chrétien de Troyes. Començà la seva producció (1160-90) adaptant obres dels clàssics com Ovidi (L'Ars Amandi, o Metamorfosis). També té com una obra de juventut una narració de la llegenda de Tristany, però es perdè.
Era un clergue que va escriure cinc novel·les sobre la "matèria de Bretanya", escrites en vers, tenen un ambient misteriós i una poètica de la meravella que provenen de les obres clàssiques.
Algunes de les seves obres són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.

2009-10-23T06:18:00.000-07:00

- Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec ( presència del cor, el corifeu, els personatges de Tirèsies i Cassandra, el destí, …) Acompanyeu les explicacions de fotografies o dibuixos.

En la pel·lícula de Poderosa Afrodita es pot veure com s’organitzava el teatre grec i el elements que hi apareixien, entrellaçant-lo amb la historia de l’època actual.
El cor de la pel·lícula recita i avança els esdeveniments que vindran. En el teatre grec, i en la pel·lícula també, el cor actuava com un sol personatge, que parla amb el corifeu o director, que a Poderosa Afrodita se li apareix a Lenny ,el protagonista, amb qui parla sobre les seves accions i l’aconsella.

El personatge de Cassandra, pertany a la mitologia grega.
Cassandra era una mortal a qui li agaradava el món de l’endevinació i anava al Temple d’Apol·lo, déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia. En una d’aquestes visites, el déu li consedeix el do de l’endevianció a canvi de relacions sexuals, ella ho accepta. Quan Cassandra ja havia rebut el do que ella tant dessitjava, va negar-se a Apol·lo. Ell li va demanar un últim petó i Cassandra li va concedir. Però Apol·lo al donar-li el petó li va enviar una meledicció : “Tot el que surti de la teva boca serà veritat, però ningú et creurà.”
Aquest personatge apareix en la pel·lícula tal i com ens explica el mite, ella té visions sobre el futur, però cap persona que apareix en el teatre la creu.
El personatge de Tirèsies, apareix en l’època actual i en el vel mig de la història, quan es troba amb Lenny, al qual li explica el que ell havia previst.
Segons la versió del poeta llatí Ovidi, Tirèsias, passejant al bosc, va veure dues serps que copulaven i va separar-les amb un bastó. Immediatament fou transformat en una dona. Set anys després, va tornar a veure les serps i va tornar a donar-los un cop, cosa que li va retornar l'aparença masculina.

Tirèsias també fa un paper important en una disputa entre Zeus i Hera. El déu sostenia que la dona gaudia més de l'acte sexual que no pas l'home, i la seva muller divina afirmava el contrari. El matrimoni va demanar a Tirèsias el seu parer, ja que ell tenia l'experiència dels dos sexes. Tirèsias va respondre que, si es dividís el plaer sexual en deu parts, la dona se'n quedaria nou i l'home, només una. Hera es va irritar perquè Tirèsias havia donat la raó a Zeus i va cegar-lo. Zeus, per compensar-lo, va concedir-li el do de predir el futur i una vida llarga com set generacions de mortals.

Tots els personatges de la pel·lícula estan subjugats per una força superior, el destí, del que no poden alliberar-se, ja que aquest els fa actuar al seu parer.

Crítica Cinematogràfica

2009-10-22T10:20:00.000-07:00

Feu una crítica cinematogràfica

La pel·lícula “Poderosa Afrodita” ens explica com en Lenny, un home de mitjana edat, dedicat a fer crítiques sobre el món de l’esport i la seva parella Amanda, que vol obrir la seva pròpia galeria d’art, adopten un nen abandonat acabat de nèixer que anomenen Max.
Passen els anys i a mesura que la vida professional d’Amanda va millorant (aconsegueix la seva aspiració: obrir la seva pròpia galeria d’art mitjançant nous contactes) la seva vida personal empitjora fins al punt de dubtar si segueixen estimant-se. Mentrestant, en Max va creixent i demostra unes facultats intel·lectuals elevades per la seva edat que fan que en Lenny s’interessi pels seus orígens. Descobreix que la seva mare és una dona soltera i a poc a poc va descobrint que és una actriu porno anomenada Linda Ash, i en els seu temps lliure també és prostituta. Es van coneixent i Lenny es guanya la seva confiança fins que ella li explica l’abandonament del seu fill. Amanda té una aventura amb un company de feina i deixa a Lenny, aquest, molt entristit visita a Linda, la qual també està dolguda per culpa d’un noi que li ha presentat el mateix Lenny i que s’assabenta del seu passat i sentint-se enganyat, la pega. Aquella nit Lenny i Linda mantenen relacions, Linda es queda embarassada sense que Lenny sàpiga res. Lenny torna amb Amanda i Linda coneix un home amb qui es casa.
És una comèdia de Woody Allen ambientada a Nova York als anys 90’. Té un argument senzill que no és difícil de seguir, el que demana uns coneixements bàsics sobre el teatre grec per a entendre perquè apareix un corifeu, qui és el narrador, qui és Cassandra, etc...
Té un transfons tràgic i es veu clarament que el destí ens domina i que no podem lluitar contra ell per molt que ens hi esforcem, i que acabem deixant-nos dominar pels impulsos. Al mateix temps ens demostra que els humans,les persones, no ho som tot, no podem controlar-ho tot, si no que hi ha coses, com el nostre destí.

2009-10-22T07:12:00.000-07:00

EL TEATRE GREC

2009-10-06T10:14:00.000-07:00

LA LITERATURA GREGA

El poble grec va crear una de les cultures més importants que han existit.
La principal inspiració de la literatura grega és la mitologia.
La literatura grega es divideix en:

La primera època, arcaica, abarca des dels seus orígens segles IX-VIII a deC. Fins als inicis del segle V a de C. Es dóna el naixament de l’epopeia.

La segona etapa, clàssica, és la de més gran esplandor de la literatura grega i s’estén des de mitjan segle V a de C. Fins a mitjan segle IV a de C. Destaquen la comèdia i la tragèdia.

LA TRAGÈDIA GREGA
Origen

El teatre de l’antiguitat troba el seu origen en determinades manifestacions religioses del poble grec. Hom creu que la tregèdia va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís, déu del vi.
En les festes consagrades a aquesta divinitat es formava un cor de camperols que entonaven cants, els queals eren interromputs per exclamacions i comentaris del director o corifeu. Posteriorment va afegir un altre actor que dialogava amb el corifeu, que també intervenia en l’acció, amb la qual cosa va sorgir el drama propiament dit.

La tragèdia és una de les cracions més brillants i denses del poble grec, això es degut al fet que presenta conflictes els quals arrenquen de passions humanes que es perpetuen en tots els temps. Això explica les nombroses versions i adaptacions que d’aquestes obres s’han fet a través de la història. Aquest fet es deu a l’emoció que produïa. Els seus autors van seber presentar-nos terribles problemes de moral o de conducta que no tenen solució. Aquesta lluita de l’home contra allò que és irremeiable i contra el que no té solució constitueix l’essència de la tragèdia clàssica.

ELS CICLES LEGENDARIS

L’obra que analitzarem, Antígona de Sòfocles, pertany al cicle de Tebes que es concentra en la tràgica història d’Èdip. Aquest era el fill de Laios, rei de Tebes, i de Iocasta, i un oracle els havia anunciat que, si tenien un fill, aquest mataria el seu pare i desencadenaria una sèria de desgràcies i la ruïna de llinatge. Per salvar el malefici, el nen és abandonat perquè mori, però és recollit i es fa home sense que ningú conegui la seva identitat. Abandona la seva casa i en el viatge es creua amb el seu veritable pare, el qual mata després d’una disputa. Aleshores, Èdip es deirigeix a Tebes on resol l’enigma de l’esfinx i es casa amb la seva mare. Anys després és descobert el secret i per aquest motiu Iocasta se suïcida i Èdip s’arrenca els ulls. Aleshores, Creont, germà de Iocasta, ocupa el tron.

Èdip i Iocasta havien tingut quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. El dos primers, en descobrir l’incest, expulsaren el seu pare de Tebes, el qual els maleí i vaticinà que es donarien mort mútuament. Per evitar-ho els dos germans decidiren regnar un any cadascun. Comença a regnar Etèocles, però acabat l’any no li va cedir el lloc al seu germà, el qual va fugir però va tornar al cap d’uns anys i va atacar la ciutat en la campanya que es coneix com Els set contra Tebes on ambdós germans es donaren mort l’un a l’altre. Creont va ordenar que a Etèocles se li atorguessin tots els honors, però va prohibir que es donés sepultura al seu germà. Antígona, que no va voler obeir l’ordre, va ser enterrada viva en una tomba on es va penjar i sobre el seu cadàver es va suïcidar el seu promès i cosí Hèmon, fill de Creont.

SENTIT DE LA TRAGEDIA

La mímesi té una doble significació en tant que es referiex a l’autor i a l’espectador. Pel que fa al primer, l’autor simula una acció fictícia al marge de l’acció real on es troben l’autor i l’espectador. Pel que fa a aquest últim, l’espectador s’identificarà amb el personatge de la tragèdia. Aleshores naixeran els sentiments d’éleos i phobos. El protagonista ha transgredit la llei, per tant serà castigat i el seu destí serà tràgic. L’espectador sentirà per aquest compassió (éolos) i temor (phobos). L’espectador, que ha patit amb l’heroi, alliberarà les eves emocions i experimentarà una purificació, la redempció de la culpa tràgica, de la qual ha participat.

Aristòtil dona aquesta definició de tragedia: “Una tragèdia, per tant, és una imitació d’una acció honrada i acabada, una imitació que implica certa magnitud, una imitaciófeta en un llnguatge refinat, deixant de banda cada una de les espècies que apareixen en les parts, una imitació duta a terme per personatges que actuen i no pas mitjançant una narració, com també una imitació que tot suscitant compassió i temença opera una purificació d’emocions d’aquesta mena”.

A les tragèdies, que es representaven als amfiteatres en forma de ferradura, situats generalment al vessant d’un turó, intervé un personatge col·lectiu, el cor, dirigit per el corifeu.

PRINCIPALS AUTORS

Èsquil, veritable creador de la tragedia grega, afegeix un persontage més, redueix l’importncia del cor i ressalta els diàlegs. Planteja problemes religiosos i morals, com la impossibilitat de l’home per escapar al seu destí.

Eurípides és autor de tragèdies en què els personatges, més humans i realistes, no es mouen ja a impulsos dels deus, sino que obeeixen la seva consciència.

Sòfocles, el més cèlebre, va lmitar l’intervenció del cor i va donar més acció a les obres. Els seus personatges són més humans que els d’Èsquil i el seu estil no és tan elevat. El destí arrossega els personatges sense una explicació lògica.

ANTÍGONA

ARGUMENT I TEMES

Dos germans, Etèocles i Polinices, lluiten pel tron de la ciutat i ambdós moren. Creont, llur oncle, ordena honorar el primer i castigar el segon, prohibint que sigui enterrat. Antígona desobeirà al seu oncle i durà a terme l’enterrament.

El tema principal de la tragèdia és l’enfrontament d’Antigona i Creont. Antígona representa i defensa les normes divines i no escrites, però tradicionals i sempiternes, creu que s’ha de respectar els morts i enterrar els cadavers per donar repòs a les ànimes. Creont defensa l¡ordre humà, les lleis de la ciutat que emanen del seu poder. Es tracte de l’enfrontament entre l’ordre diví i l’ordre humà. Si les lleis divines presenten punts contradictoris amb les lleis humanes poden provocar un conflicta moral que pot desembocar en un càstig diví.

ELS PERSONATGES

El persontage més important és Antígona, té valor, noblesa, sentit del honor, etc. Tot alló que configura l’areté tradicional. Com tots els persontages de Sòfocles excperimenta solitud en la realització del seu acte heroic. Mostra una voluntat forta, inflexible i accepta la mort. Els seus planys són una prova del amor que te per la vida i de la magnitud del seu sofriment.

Ismene representa les pors, els dubtes que tindria qualsevol persona que no tingues un caràcter heroic. La seva misió no és altre que enlairar la figura d’Antígona, peró és capaç de reconeixar la injustícia i acceptar part de la culpa. Però és un personatge mal acabat i poc elaborat.

Hèmon, fill de Creont i promés d’Antígona, és un jove tímid i delicat que gosa oposar-se al seu pare perquè sap que el poble pensa igual que ell, el seu discurs és serè i fred, només quan s’han va sabem que ha sigut l’amor el que li dona força per oposar-se al seu pare.

Creont es pot estudiar sobre l’especte de rei i sobre l’especte d’home, ell però considera més important la seva funció reial. Pensa que l’inetrés públic està per sobre de l’amistat, pensa que els enemics de la ciutat (que vol dir ell mateix) són odiats pels déus. El seu patriotisme és tirania. Com a home considera a la dona con un esser inferior i menyspreable, també pensa que l’home és sotmès a la por i la cobdícia i menysprea la joventut. És una persona insegura que acepta el seu fracàs i demana al cor que sigui el seu consell.

El cor, en Sdofocles té gairabé la funció d’un personatge, la seva importancia en la tragèdia és directa tan amb els seus cants con en l’intervenció del corifeu. Esta format per quinze ciutadans nobles i ancians de Tebes. El cor te por del poder de Creont i no gosa donar suport a Antígona. Al final demostra la seva admiració per Antígona i la compara amb altres heroïnes.

Ruth i Noemí

2009-10-05T04:53:00.000-07:00

1. Qui son aquestes dones i a quin llibre de la bíblia pertanyen?

Noemí és l’esposa d’Elimelec, que van tenir dos fills, Majló i Quellió. Aquests dos nois es van casar amb dues noies anomenades Rut i Orfa.

Pertanyen als Llibres Històrics.

2. Síntesi de l’història d’aquests personatges.

Noemí i Elimelec van marxar amb els seus dos fills Majló i Quellió perquè el país passava per una depressió i no hi havia aliments, llavors es van instal·lar a les terres de Moab.

Però el marit de Noemí va morir i es va quedar ella sola amb els seus dos fills. Passats uns anys ells es van casar amb Orfa i Rut. Van viure allà deu anys, però els dos fills de Noemí també van morir, deixant a les dones soles.

Noemí va dir a les seves nores que tornessin a les seves cases, Orfa la va obeïr però Rut li va dir que estaria amb ella fins que la mort les separes, i les dos juntes van tornar cap a Betlem de Judà, on ara regnaven anys d’esplendor.

3. Deduïr què simbolitzen.

Noemí simbolitza la tristesa, ja que va perdre el seu marit i els seus dos fills. Ruth simbolitza la fidelitat perquè decideix quedar-se amb Noemí en lloc de tornar amb els seus pares.

4. Busca representacions artístiques d’aquestes dones.

Ruth se aferra a Naomí, Ralph Pallen Colleman

Ruth y Naomí camino a Belén, Arthur Szyk.

BIBLIOGRAFIA:

http://www.tubiblia.net/rut-y-noemi/384

yadbeyad.wordpress.com/.../

Betsabé

2009-10-04T13:10:00.000-07:00

1. Qui son aquestes dones i a quin llibre de la bíblia pertanyen?

Betsabé és filla d’Eliam i amant del rei David, que un dia s’enamorà d’ella quan passava pel terrat del seu palau i la veié mentre ella es banyava. També és la mare de Salomó.

La història de Betsabé apareix en el Segon llibre de Samuel i el Primer Llibre dels Reis.

2. Síntesi de l’història d’aquests personatges.

Un dia, el rei David passejava pel terrat del seu palau mentre que Betsabé es banyava, aleshores ell la va veure i se’n va enamorar. Se’n va anar al llit amb ella i ella va esdevenir la seva amant, però ella estava casada amb Uríes. Després d’anar al llit amb David, Betsabé quedà embarassada, i li digué a David. David va fer cridar a Uríes, li va donar menjar i beure i el va fer tornar a casa, tot i que ell va quedar-se a la porta del palau fent guàrdia. El dia següent David el va fer cridar i li va dir que se’n anés a casa a jeure amb la seva dona, però ell li digués que no podia. David va decidir convidar-lo a beure de tal manera que Uríes acabà begut, i es quedà aquella nit a Jerusalem. David va enviar a Joab un informe dient que situés a Uríes a la primera fila, la més dura. I Joab així ho va fer, el va situar a la primera fila on sabia que s’hauria d’enfrontar als enemics més valents i forts, i Uríes va caure mort. Quan Betsabé ho descubrí, va estar-se uns dies de dol, i quan el dol es va passar, David la va convertir en la seva muller, i van tenir el fill que estava esperant.

3. Deduïr què simbolitzen

Simbolitza adulteri per part de Betsabé, i el sentiment de culpa per part de David, del que volia intentar alliberar-se’n enviant a Uríes a la mort.

4. Busca representacions artístiques d’aquestes dones.

La cançò d’Hallelujah de Leonard Cohen està inspirada en aquesta dona.

La pel·lícula “David i Betsabé” (nom oríginal “David and Bathsheba”) del director Henry King ens explica aquest episodi bíblic.

http://www.youtube.com/watch?v=Um-t-nuDH8I

També va inspirar vàries obres d’art, com “David and Bathsheba” d’Artemisia Gentilleschi, “El baño de Betsabé” de Cornelis van Haarlem, que trobem a continuació:

BIBLIOGRAFIA:

http://www.adorador.com/mujeresdelabiblia/

http://es.wikipedia.org/wiki/Betsab%C3%A9

http://www.youtube.com

http://www.biblija.net

Salomé

2009-10-01T07:38:00.000-07:00

1. Qui és Salomé i a quin llibre pertany?
Salomé III fou una princesa jueva. filla d'Heròdies i d'Herodes Filip I. Està relacionada amb la mort de Joan baptista. I pertany al Nou Testament.

2. Història del personatge.
Es va casar escandalosament amb Herodes Antipas, i això provocà la guerra amb els nabateus perquè Herdoes Antipas havia rebutjat al seva anterior esposa, filla del monarca nabateu Aretras IV.
L’actitud de Herodes Antipas i Herodíes fou molt criticada pel poble, sobretot per Joan Baptista, que va ser arrestat, però no el matà perquè tenia por de les represàlies del poble i es revel•lessin contra ell.
Segons la tradició, Salomé va ballar per al seu padrastre, el qual, entusiasmat, li va dir que li feria qualsevol premi o desig que ella demanés. Demanà, seguint les instruccions de la seva mare, el cap de Joan Baptista i fou entregada en una safata de plata.

3. Buscar representacions artístiques on surtin pintades aquestes dones, (obres, música, llibres…)

Literatura
Hi ha una versió de la història de Salomé i Joan Baptista escrita per Oscar Wilde, anomenada Salomé, i es va estrenar a París a 1896.
En l’obra de Wilde, Salomé sent una atracció per Joan Baptista. Furiosa pel seu rebuig, demana al seu padrastre que el matin. Al final de l’obra Salomé besa el cap de Baptista.

Poetes coneguts com Rubén Darío també fan referència a aquesta història:
Yo era tímido como un niño.
Ella, naturalmente, fue,
para mi amor hecho de armiño,
Herodías y Salomé...

Rubén Darío, Canción de otoño en primavera

4. Deduir que és el que simbolitzen aquestes dones.
Jo crec que representa la injustícia i la maldat de l’època, així com la corrupció dels alts càrrecs en la societat, ja que balla pel seu padrastre i el sedueix només per aconseguir el que la seva mare i ella volen, que és el cap de Joan Baptista, empresonat només per estar en contra de les opinions del rei. Això demostra que en aquella època no podies dir el que pensaves perquè eres empresonat. Per ant, Salomé és la injustícia, la maldat i potser la una mica representa la luxúria.

5. Bibliografia
http://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%A9_%28princesa%29
Imatges
http://images.google.es/images?gbv=2&hl=es&sa=1&q=Beltran+Masses+Salom%C%A9&btnG=Buscar+im%C3%A1genes&aq=f&oq=&start=0
http://images.google.es/images?gbv=2&hl=es&sa=1&q=gustave+moreau+salom%C3%A9&btnG=Buscar+im%C3%A1genes&aq=f&oq=&start=0
http://images.google.es/images?gbv=2&hl=es&sa=1&q=salom%C3%A9+tiziano&btnG=Buscar+im%C3%A1genes&aq=f&oq=&start=0
http://www.youtube.com/watch?v=BEU0F9tklSY&feature=related

La verge María

2009-10-01T07:20:00.000-07:00

1. Qui és la Verge Maria i a quin llibre pertany?
María era la mare de Jesús de Natzaret, que va quedar-se embarassada de Jesús sent verge, ja que era la promesa de Josep. Per tant no estaven casats i no s’havia consumat el matrimoni. La Verge María és la dona escollida per Déu per ser la mare de Jesús i la mare nostra.
Maria pertany al llibre dels Fets dels Apòstols, a l’Alcorà i als evangelis, excepte el de Joan.

2. Història del personatge.
No hi ha gaire informació sobre la Verge María en la Bíblia. És una dona israelita, que vivia a Natzaret i casada amb un home que es deia Josep. María era una dona molt modesta, i el sector social al qual pertanyia quedava ben definit pel seu lloc de residencia, el treball de Jesús… Apareix enquadrada tant en el sistema polític com el socio-cultural de l’època. L’evangeli de Joan deixa clar que María va estar als peus de la creu durant l’agonia de Jesús. L’últim escrit biogràfic sobre María són petits escrits sobre la vida d’oració amb els deixebles després de la mort de Jesús.

3. Deduir que és el que simbolitzen aquestes dones.
Simbolitza la dona escollida per Déu per donar la vida al seu fill, la dona lluitadora, honrada, que veu sofrir el seu fill, i tot i això tira endavant. Dins una societat on les dones no eren ben vistes ni tenien cap representació i havia molta desigualtat, Maria destaca per no separar-se mai de Jesús i tenir una rellevància important. Representa també la fe, ja que encara que Déu li fa passar proves vàries que posen en prova al seva fe, ella segueix creient i estima el seu filla amb l’amor incondicional de les mares. També és com el suport de Jesús, la seva mare, la que sempre li acompanya i sempre el recolza.

4. Buscar representacions artístiques on surtin pintades aquestes dones, (obres, música, llibres…)

Lc.1:30/32 "El ángel le dijo: No temas, María, porque has hallado gracia delante de Dios, vas a concebir en el seno y vas a dar a luz un hijo, a quien pondrás por nombre Jesús. Él será grande y será llamado Hijo del Altísimo".
Anunciació del Àngel Gabriel a Maria

5. Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs
http://www.mercaba.org/FICHAS/Relat/mariologia_popular_02.htm
Fotografies:
http://monsignorepuenteochoa.files.wordpress.com/2009/05/virgen_maria_gr.jpg
http://3.bp.blogspot.com/_gvCfGUtx9uA/RwFNSlM5aJI/AAAAAAAAAVk/b9xsaPj9_Ic/s320/VIRGEN+MAR%C3%8DA+1.bmp
http://www.virgendelosrayos.cl/virgenmaria04_b.jpg
http://1.bp.blogspot.com/_LOIfYbRO4Ag/ScmF-8gmNZI/AAAAAAAAB48/TEFYH8uWuz8/s320/gabriel.jpg

Resum Bíblia

2009-09-30T08:25:00.000-07:00

La bíblia és el llibre de la cultura universal ja que conté el seu nucli moral, de sensibilitat i de visió del món i de la vida amb les històries que relata

Va ser escrita en un període de dotze segles, va ser escrita pel poble a mesura que avançava la història, és per això que el poble hebreu hi ocupa un lloc important. La bíblia ha estat també, una gran influència i una font d’inspiració de moviments artístics posteriors, especialment pel que fa a la literatura i a l’art.

La Bíblia està divida en dos grans grups: l’Antic Testament i el Nou Testament.

L’Antic Testament:

Està format per uns quaranta-sis llibres que l’esglèsia canònica reconeix com a “canònics”, és a dir, que reconeix les veritats i fomenta la fe dels creients. L’Antic Testament està dividit en: Pentateuc (llibres compartits amb la Torà), llibres històrics, llibres sapiencials i llibres profètics.

El Nou Testament:

Està format per vint-i-set llibres reconeguts com a canònics. Es pot dividir en: quatre evangelis amb els “Fets dels Apòstols”, corpus de cartes (de Sant Pau i dels apostols), eks fets dels apòstols i el Llibre Profètic de Sant Joan.

Els gèneres literaris:

-Històric: Explica esdeveniments de la història d’Israel.

-Llegendari: Recull les llegendes transmeses oralment.

-Mitològic: Narració de caracter mitològic i religiós que intenta explicar alguns fenòmens.

-Poètic: Expressa sentiments i emocions dels autors.

-Profètic: Imatges de la vida real per retreure al poble la seva falta de fe.

-Sapiencial: Recull la saviesa popular.

-Epistolar: Recull de cartes.

Altres llibres:

El Gènesi, que explica la creació de l’univers, el Càntic dels càntics, llibre poètic on s’hi veu l’amor de Déu pel seu poble, Israel i el Llibre de Job, on es planteja el sofriment humà.