Ens trobem amb monarquies autoritaristes que tenen la figura de la cort i el cortesà com a eix central. La pèrdua de poder de la noblesa, debilità el sistema feudal i comença la creació dels grans estats moderns.
La burgesia comença a sé una clase emergent. El descobriment d’Amèrica marca la fita de conquistar nous espais.
La ciencia avança. La invenció de la impremta per part de Gutenberg al s. XV va fer posible la difusió de les idees i la cultura, apareixent moviments crítics acabaran amb reformes protestant a càrrec de Luter (1517).
Europa s.XIV, la guerra dels cent anys (França i Anglaterra): Fam, epidèmies, i l’actitut i les formes de conducta de la societata canvïen, nova concepció de la vida, valoració dels béns materials, relaxament dels costums en totes les clases socials. A Itàlia hi ha conflictes, enfrontaments entre les principals ciutats, desordres interns, pugnes entre partits, assasinats i guerres, acaba al s.XV.
Models de l’antiguitat clàssica, l’humanisme gust llegat grecoromà revolució filológica, descobriment de textos clàssics, interés clasicista comportà, consolidació de les llengües vulgars com a llengües de cultura i el paper del Llatí com a llengua mater en l’Europa culta.
S.XVI-XVII nova época: Renaixament, l’expansió idearia humanista a Itàlia XIV visió antropomórfica del món.
2. Claus de comprensió del món literari
Punt de partida la cort siciliana durant la primera meitat del s.XIII, Frederic II acull poesía de dialectes culte sicilià conflueixen diversos dialectes italians.
Tradició de la poesía trobadoresca, idea l’amor mipossible prescindeix d’alguns dels elements fictíca relació de vassallatge entre el poeta i la dama, el festeig extraconjugal, el nom fals, els delators, etc.. Abandona la idea d’una amor ideal i desinteressat.
Gènere: Canzone, l’hendecasílab, es crea el sonet.
Poesia: Limitada pels poetes toscans (stil novo) llengua toscana ciutat de Florència, l’ insturment i el lloc claus de la literatura italiana.
Tendència: didáctica, religiosa, popular, de caire paròdic, imitadora de la francesa, etc..
Nou ideal poètic: Dolce stil novo.
Stil novo: Interpreten els trobadors segons la mentalitat de la burgesia ascendent, l’home és diferent i també la seva manera d’estimar. Trenquen fórmules trobadoresques i mostren una concepció més pura de l’amor. Guido Guinizzelle, Guido Cavalcanti, poesía més subjectiva on l’amor és un símbol, la dona encarta tota l’espiritualitat. Gentilesa del poeta ja no és la provençal: pel fet d’estimar la donna angelicata, el poeta és perfeccionista.
Novo: Canvia respecte a la poesía anterior: interiorització espiritual de l’amor es relaciona amb una experiencia de carácter místic, complexitat del pensament.
Dolce: Musicalitat vocabulari refinament i l’harmonia expresiva.
Dolce estil novo: sonet, balada i la cançó.
3. Característiques literàries
Idees platòniques bé i la bellesa.
Esperit platònic es concentra en el tema Amorós. Model petrarquisme.
Poètica d’Aristòtil gran influencia en el teatre distinció enstre els estils elevats, tragedia i comèdia.
Influències l’Ars poética d’Horaci del període ampli i harmoniós concepció d’imitació dels clàssics i en el fons estètic i moral que nodreix la seva obra.
La natura idealitzada, apareixen tòpics.
Concepció de la vida: Enfocament mé spositiu, visió antropomórfica.
Consciència nou período històric recuperació de gèneres clàssics, com l’epopeia o la tragedia.
Recuperà el gènere del diàleg i l’ús de la prosa erudita i de pensment.
Mitologia lloc molt important, l’al·legoria, l’ègloga, els motius pastoral i arcàdic, etc..
Contrapunt novel·la picaresca, vida del Lazarillo de Tormes y sus fortunas y adversidades (1554).
4. La poesía lírica: Francesco Petrarca
Neix a Arezzo 1304 notari florentí exiliat. S’enamora de Laura un Divendres Sant de 1327, s’instal·la definitavament a Itàlia. Era burgès, Primer dels humanistes tramet els valors eterns del passat clàssic a la nova societat.
L’obra de Petrarca en llatí és extensa i recull totaa l’activitat filòlogica d’aquest gran erudit, l’esperti artístic amb l’estudi filosòfic.
El conjut de poemes en Italià que aplega l’anomenat Cançoner títol de Rerum vulgarum fragmenta (fragments de coses en llengua vulgar), ja que per a ell no tenia el mateix valor que la seva obra llatina.
Cançoner: 366 poemes, el tema és l’amor per Laura, quan era viva i un cop morta, es transforma en un amor imposible, apasionat i idealitzat, aprofunedeix els seus sentiments, harominia i equilibri, utilitza metàfores.
S.XVII, petrarquisme tema de l’amor imposible técnica acurada interés per l’al·lusió mitológica, recuperació dels clàssics.
Petrarca escriu un llarg poema al·legòric.
Model: divina comèdia; els triomfs, homenatge a Laura, al·legoria, tercets encadenats, sis parts, triomf de l’amor, del pudor, de la mort, de la fama, del temps, i de l’eternitat, parteix aquí la seva pròpia historia per arribar a consideracions generals; símbols de la condició humana, “triomfs”, expressió del seu subjectivisme en la concepció amorosa, seu cristianisme, passió per la cultura llatina.
