domingo, 30 de mayo de 2010
sábado, 29 de mayo de 2010
jueves, 27 de mayo de 2010
miércoles, 26 de mayo de 2010
martes, 25 de mayo de 2010
sábado, 22 de mayo de 2010
jueves, 20 de mayo de 2010
lunes, 17 de mayo de 2010
jueves, 13 de mayo de 2010
jueves, 11 de febrero de 2010
EL ROMANTICISME
El Romanticisme és un moviment cultural, literari i artístic que va sorgir a Alemanya i a Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Suposa una nova sensibilitat, una nova concepció del món i de la vida.
CONTEXT SOCIOCULTURAL
El Romanticisme es fonamenta en els sentiments i es valoren les emocions. En filosofia, d’idealisme es centra en el món de l’esperit i de les idees absolutes. La raó tendeix a ser substituïda per la intuïció subjectiva com a mitjà de coneixement de la realitat.
Sorgeix el liberalisme, moviment ideològic que defensa la llibertat econòmica i política i els drets individuals. Sota la influència de la Revolució Francesa sorgeixen governs constitucionals i parlamentaris. Com a conseqüència de la Revolució Industrial i el desenvolupament del comerç, la burgesia es converteix en la classe social dominant, i el nacionalisme que portarà a la reivindicació de les peculiaritats culturals i lingüístiques de cada país.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL ROMANTICISME
-Individualisme i subjectivisme. Reafirmació del “jo” i la pròpia personalitat com a únic i insubstituïble. Els ideals i aspiracions del poeta constitueixen el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic, aquests ideals xoquen amb els límits imposats per l’artista i això els conduirà a la insatisfacció, l’aïllament o la soledat.
-Recerca de la llibertat. La passió per la llibertat es reflecteix en les manifestacions de l’època. A la literatura, la llibertat creadora es manifesta en l’oposició a tota norma. La imaginació és el valor suprem i es proclama el geni individual, la inspiració de cada autor.
TEMES
-Els sentiments, especialment aquells que brollen de la insatisfacció davant del món i la vida: l’amor (idealitzats o impossible) la tristesa, la soledat, la melancolia, la recerca d’una felicitat impossible...
-El somni. Es potencia la nocturnitat, el valor del presagi i la dimensió visionària, la imatge onírica que desembocarà en el surrealisme.
-La imaginació. La creativitat i la originalitat individuals esdevenen valors contra la còpia del model i l’aplicació del cànons tancats. La insatisfacció, la rebel•lia contra el món i el xoc entre la realitat i el desig, porten a la imaginació de mons llunyans i desconeguts: Edat Mitjana (evasió en el temps), països i terres considerats misteriosos i exòtics (evasió en l’espai).
-La natura i el paisatge. La descripció del paisatge s’adapta als sentiments de l’autor. Predominen els paisatges tristos i melancòlics o bé aquells que expressen millor l’ànima turmentada de l’autor.
-Les preocupacions filosòfiques són el destí, el sentit de la vida, la mort...
-La reivindicació d’allò individual, valoració de la llengua i la cultura de cada poble. Es recopilen romanços, contes, llegendes, etc. L’estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò que supera els límits de la natura i de la raó.
CONTEXT SOCIOCULTURAL
El Romanticisme es fonamenta en els sentiments i es valoren les emocions. En filosofia, d’idealisme es centra en el món de l’esperit i de les idees absolutes. La raó tendeix a ser substituïda per la intuïció subjectiva com a mitjà de coneixement de la realitat.
Sorgeix el liberalisme, moviment ideològic que defensa la llibertat econòmica i política i els drets individuals. Sota la influència de la Revolució Francesa sorgeixen governs constitucionals i parlamentaris. Com a conseqüència de la Revolució Industrial i el desenvolupament del comerç, la burgesia es converteix en la classe social dominant, i el nacionalisme que portarà a la reivindicació de les peculiaritats culturals i lingüístiques de cada país.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL ROMANTICISME
-Individualisme i subjectivisme. Reafirmació del “jo” i la pròpia personalitat com a únic i insubstituïble. Els ideals i aspiracions del poeta constitueixen el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic, aquests ideals xoquen amb els límits imposats per l’artista i això els conduirà a la insatisfacció, l’aïllament o la soledat.
-Recerca de la llibertat. La passió per la llibertat es reflecteix en les manifestacions de l’època. A la literatura, la llibertat creadora es manifesta en l’oposició a tota norma. La imaginació és el valor suprem i es proclama el geni individual, la inspiració de cada autor.
TEMES
-Els sentiments, especialment aquells que brollen de la insatisfacció davant del món i la vida: l’amor (idealitzats o impossible) la tristesa, la soledat, la melancolia, la recerca d’una felicitat impossible...
-El somni. Es potencia la nocturnitat, el valor del presagi i la dimensió visionària, la imatge onírica que desembocarà en el surrealisme.
-La imaginació. La creativitat i la originalitat individuals esdevenen valors contra la còpia del model i l’aplicació del cànons tancats. La insatisfacció, la rebel•lia contra el món i el xoc entre la realitat i el desig, porten a la imaginació de mons llunyans i desconeguts: Edat Mitjana (evasió en el temps), països i terres considerats misteriosos i exòtics (evasió en l’espai).
-La natura i el paisatge. La descripció del paisatge s’adapta als sentiments de l’autor. Predominen els paisatges tristos i melancòlics o bé aquells que expressen millor l’ànima turmentada de l’autor.
-Les preocupacions filosòfiques són el destí, el sentit de la vida, la mort...
-La reivindicació d’allò individual, valoració de la llengua i la cultura de cada poble. Es recopilen romanços, contes, llegendes, etc. L’estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò que supera els límits de la natura i de la raó.
miércoles, 10 de febrero de 2010
LA IL·LUSTRACIÓ
LA IL•LUSTRACIÓ
La il•lustració es desenvolupa al llarg del segle XVIII juntament amb les teories empíriques. Es confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, cosa que provoca un optimisme humanista basat en la idea de progrés.
L’ENCICLOPEDISME:
L’enciclopedisme és un moviment que es basa en l’encyclipédie, un projecte cultural i editorial que resumeix l’esperit de la il•lustració de reunir i sistematitzar el saber de l’època des de l’anhel de difondre els ideals il•lustrats, la llibertat d’expressió i de posar al centre la raó.
L’enciclopèdia va aparèixer en 28 volums entre el 1751 i el 1772, més tard, es van fer els primers suplements, amb quatre volums.
Tot això va fer que la figura de l’intelectual fos el filòsof i l’home de lletres.
CARACTERÍSTIQUES DEL PENSAMENT IL•LUSTRAT:
• Confiança en la raó com a única via d’arribar al progrès.
• Observació i experiència com a base de la ciència.
• Optimisme humanista que aspira a un món més feliç i just.
• Abandonament del comportament religiós tradicional: el poder eclesiàstic se separa de l’estat i la virtut moral de l’ésser humà és independent de les seves creences.
EL PENSAMENT POLÍTIC IL•LUSTRAT:
• Despotisme il•lustrat: Les monarquies absolutes del segle XVIII volien dur a terme uns canvis que beneficiessin al poble, sense que perjudiqués a la classe alta i sense deixar-lo participar. “Tot pel poble sense el poble”.
• Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• Va impulsar un nou sistema econòmic, defensat per Adam Smith: el liberalisme econòmic. Dos fets històrics van ser funamentals pel naixement d’aquest nou sistema:
o La indepèndencia dels Estats Units d’Amèrica, que va fer que per primera vegada s’escrivís una constitució on s’aplicava el pensament il•lustrat (separació de poders, propietat privada, sufragi censatori…)
o La revolució francesa, que representà la fi de l’Antic Règim i l’arribada al poder de la burgesia.
La il•lustració es desenvolupa al llarg del segle XVIII juntament amb les teories empíriques. Es confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, cosa que provoca un optimisme humanista basat en la idea de progrés.
L’ENCICLOPEDISME:
L’enciclopedisme és un moviment que es basa en l’encyclipédie, un projecte cultural i editorial que resumeix l’esperit de la il•lustració de reunir i sistematitzar el saber de l’època des de l’anhel de difondre els ideals il•lustrats, la llibertat d’expressió i de posar al centre la raó.
L’enciclopèdia va aparèixer en 28 volums entre el 1751 i el 1772, més tard, es van fer els primers suplements, amb quatre volums.
Tot això va fer que la figura de l’intelectual fos el filòsof i l’home de lletres.
CARACTERÍSTIQUES DEL PENSAMENT IL•LUSTRAT:
• Confiança en la raó com a única via d’arribar al progrès.
• Observació i experiència com a base de la ciència.
• Optimisme humanista que aspira a un món més feliç i just.
• Abandonament del comportament religiós tradicional: el poder eclesiàstic se separa de l’estat i la virtut moral de l’ésser humà és independent de les seves creences.
EL PENSAMENT POLÍTIC IL•LUSTRAT:
• Despotisme il•lustrat: Les monarquies absolutes del segle XVIII volien dur a terme uns canvis que beneficiessin al poble, sense que perjudiqués a la classe alta i sense deixar-lo participar. “Tot pel poble sense el poble”.
• Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• Va impulsar un nou sistema econòmic, defensat per Adam Smith: el liberalisme econòmic. Dos fets històrics van ser funamentals pel naixement d’aquest nou sistema:
o La indepèndencia dels Estats Units d’Amèrica, que va fer que per primera vegada s’escrivís una constitució on s’aplicava el pensament il•lustrat (separació de poders, propietat privada, sufragi censatori…)
o La revolució francesa, que representà la fi de l’Antic Règim i l’arribada al poder de la burgesia.
lunes, 8 de febrero de 2010
LES AMISTATS PERILLOSES
1.Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinematogràfica de la pel•lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.
Sara:
La pel•lícula “Les amistats perilloses”, és una adaptació del llibre que porta el mateix títol, de l’autor Pierre Choderlos de la Clos l’any 1782. Ens mostra una trama de seducció, entre la burgesia de la Il•lustració. La marquesa de Merteuil (Glenn Close), planeja venjar-se d’una ofensa, i recorre a un ex-amant seu, el Vescomte de Velmont (John Malkovich). Haurà de seduir a una dona casada, Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), que es veurà involucrada en les perverses maquinacions de la marquesa, juntament amb Cécile de Volanges (Uma Thurman), una jove que acaba de sortir del convent de monges. El llibre està escrit en forma epistolar, per això durant tota la pel•lícula són tant importants les cartes, que es demanen com a testimoni de les promeses fetes entre els nobles.
En aquest film es pot veure la vida de l’alta societat, que només pensava en les aparences i en els vestits luxosos. Els temes centrals de la història són : el poder, el desig i la ambició; es veu com els protagonistes manipulen les situacions per poder aconseguir el que volen, utilitzant les relacions sexuals i la ostentació. La marquesa sotmet les persones per a la seva voluntat, aquest és el motiu pel qual inicia el joc. És una persona freda i això es deu a que de molt jove la van casar amb un home molt més vell i la van educar perquè se sotmeti davant al figura masculina. El vescomte de Velmont contrari a enamorar-se, desprès de seduir a Madame de Tourvel, sent un amor irrefrenable cap a ella, però per no acabar amb la seva reputació d’home seductor, accepta un duel i es deixa ferir de mort.
Alba:
La pel•lícula “les amistats perilloses” és una pel•lícula que ens mostra com era la societat francesa de mitjans del segle XVIII, quan encara no havia esclatat la Revolució Francesa i per tant hi havia el sistema de l’Antic Règim, ens mostra especialment la noblesa. Els principals protagonistes són el Vescomte de Valmont (John Malkovich) i la Marquesa de Merteuil (Glenn Close), els quals pacten, moguts per pur interès. El vescomte de Valmont és un personatge el qual vol mantenir una imatge i es marca uns objectius difícil d’assolir: fer que Madame de Tourvel, una dona religiosa, ho deixi tot per ell. La marquesa de Merteuil, li demana al Vescomte de Valmont que sedueixi a Cécile de Volanges, una noia jove que acaba de sortir del convent, la qual està promesa amb un antic amant de la Marquesa. La Marquesa de Merteuil és un personatge que juga a tenir una imatge davant la societat, la imatge de la dona responsable i sotmesa, però en realitat és ella qui mou les coses com vol, és a dir, que té tants amants com vol sense que ningú se’n adoni, i posant als amants en una situació que fa que no puguin explicar res. Això és el que representa la metàfora que apareix al principi i al final de la pel•lícula, al principi, apareix la Marquesa de Merteuil maquillant-se, és a dir, mostrant la imatge que vol que la societat tingui d’ella, però que en realitat amaga un altre caràcter, i al final de la pel•lícula apareix desmaquillant-se, ja que ja ha estat descoberta, per tant, es treu la imatge que la societat té d’ella.
Belén:
Amistats perilloses és un film dirigit per Stephen Frears que fou presentada l’any 1988. Està ambientada al segle XVII, en la cort francesa, presentant-nos dos personatges: Glen Close, que fa el paper de Madame de Mertuil; una dona malvada i sense escrúpols, maquinadora i venjadora que vol venjar-se del seu últim amant, que la ha abandonat per la jove Cécile de Volange. Llavors apareix un altre personatge: El vescomte de Valmont representat per John Malkovich, i que és el típic home que col•lecciona dones i que, com qui a caçar, ell es proposa reptes d’aconseguir que, dones amb unes qualitats concretes, acabin sucumbint als seus encants. És la típica figura novel•lesca del Don Joan, que conquesta dones com un joc, fins que s’enamora i, en el últim moment, quan ha de morir, es penedeix Tampoc té escrúpols, és un mentider professional i un fingidor sense sentiments el qual ja va tneir la seva pròpia història amb Madame de Mertuil. Aposta ambrel vecomte de Valmont i li proposa de seduir Cécile (Uma Thurman), reperesentada com una noia jove, inocent i per tant, malinfluenciable, que acaba de sortir del convent, perque ella perdi la seva virtut i, així, el seu marit no la voldrà. Valmont, que ho troba massa fàcil, puja l’aposta a que, ha d’aconseguir una prova escrita d’haver d’enamorat a Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dona casada i de molta virtut, mol dèvota, i a qui aocnseguirà seduir, enamorar i, ell mateix acabarà enamorant-se d’ella; però l’abandona quan Madame de Mertuil el fa veure que el seu renom perillava en enamorar-se d’ella, enfront del seus sentiments. Amb aquesta obra el director vol mostrar la decadencia de la noblesa en aquell segle, que trova divertit manipular i jugar amb sentiments, amb relacions extraconjugals i ments depravades.
2.Busqueu informació sobre la novel•la en què es basa el film.
“Amistats perilloses” és una novel•la escrita durant el segle XVIII per Pierre Choderlros de Laclos i ens mostra l’alta societat francesa de finals del segle XVIII. Va ser publicada l’any 1782. Es tracta d’una novel•la pertanyent al gènere epistolar ja que l’argument de l’obra es desenvolupa mitjançant un seguit de cartes que s’envien els protagonistes entre ells: el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil. Aquests dos personatges havien estat amants, i la trama de la història està constituïda per aquestes cartes, les quals expliquen les aventures d’un i de l’altra, els quals són uns personatges amb una certa “promiscuïtat” de la qual se’n senten orgullosos, i que només el vescomte de Valmont mostra, ja que la marquesa, al ser una dona i vídua, ha de preservar una imatge davant la societat, la qual cosa fa que encara sigui més “malvada” que ell. L’argument, ve a ser el mateix que el de la pel•lícula però amb unes petites variacions, per exemple, en la novel•la és la marquesa que repta al vescomte a seduir la dona més virtuosa del seu entorn, madame de Tourvel, i en canvi, a la pel•lícula, és ell qui aspira a seduir-la, és a dir, que és un objectiu que es marca.
3.Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.
Música:
- Johann Sebastian Bach :http://www.youtube.com/watch?v=NEKF08t3mW4
- Antonio Vivaldi :http://www.youtube.com/watch?v=cJxTcFFErYg
- George Frederic Haendel:http://www.youtube.com/watch?v=-TGKJ9MgCOQ
Fets històrics rellevants:
- la guerra de Successió (1702-1714) conflicte bèl•lic que va afectar a tota Europa. La guerra va començar per què Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques.
- Il•lustració moviment literari i ideològic que va sorgir a Anglaterra i que creia en la raó.
- La independència dels Estats Units van aconseguir independitzar-se d’Anglaterra formant una república sen el primer president George Washington, i escrivint la primera constitució d’aquest país.
- Inici de la Revolució Francesa
4.La figura del don Joan.
És un arquetip d'home configurada en la història espanyola i amb gran trascendència per la literatura europea creat per Tirso de Molina.
Es tarcta d'un seductor valent i gosat que no respecta cap llei, temerari. Coleccionava les dones i les tractava com si fos una caçera o un joc, les manipulava i enganyava fent que s'enamoressin d'ell. Hi han obres en les que, en els seus últims moments, s'apiada de tot el que ha fet, però altres, no.
S’han escrit moltes obres basant-se en el personatge.
Desde el segle XVII es diu que Don Juan Tenorio va existir realment i va ser un cavaller sevillà.
5.Psicologia dels personatges.
- Marquesa de Merteuil: La Marquesa de Merteuil és una dona situada a l’alta noblesa francesa i vídua. Ja des de ben jove va aprendre a fer que la societat tingués una imatge d’ella (per exemple somrient i per sota la taula punxant-se amb una forquilla). Per tant, tothom pensa que la marquesa és un exemple a seguir, la tenen valorada com una dona virtuosa, mentre ella té varis amants al llarg de la seva vida. A més, és molt astuta i perversa.
- Vescomte de Vermont: El vescomte de Vermont és un home que pertany a l’alta noblesa francesa. Té fama de casanova, doncs sempre va darrere d’una dona, a la qual acaba aconseguint. A diferència de la marquesa, el vecomte de Vermont no s’amaga, més aviat al contrari, se’n enorgulleix. Està orgullós de tot el que fa. Se sent interessat pels reptes difícils, i quan veu que una cosa és massa fàcil intenta complicar-la. Li agrada la luxúria i té por a enamorar-se, i per això al final de la pel•lícula li costa tant adonar-se de que s’ha enamorat de Madame de Tourvel.
- Madame de Tourvel: Madame de Tourvel és una dona molt virtuosa, també situada en l’alta noblesa. Està casada, però el seu marit no apareix en tota la pel•lícula, només ho sabem pel que ella diu. Madame de Tourvel valora per sobre de tot la religió, i per això intenta resistir-se a la seducció del vecomte, tot i que finalment acaba deixant-se emportar pel que ella considera el pecat.
- Danceney: Danceney és un jove que pertany a la baixa noblesa de França, per això es guanya la vida donant classes de música. És un jove molt innocent i podem interpretar que una mica ingenu també, a més, la Marquesa de Merteuil el converteix en el seu amant. Danceney s’enamora de Cécile de Volanges, amb la qual s’escriu cartes.
- Cécile de Volanges: Cécile de Volanges és una noia jove que acaba de sortir del convent, doncs en aquella època el que es buscava era una dona que arribés verge al matrimoni, i que fos obedient, ja que en aquella època la dona no estava valorada. És molt innocent i s’enamora de Danceney, però s’ha de casar amb un home més gran que ella. El Vescomte de Vermont la convenç per a que jegui amb ell i així ensenyarà com donar-li plaer a Danceney i a més farà d’intermediari per a fer arribar les cartes que s’escriuen.
6.Temes.
Els temes que tracta la pel•lícula són: l’hipocresia, la xarxa de mentides, de la maladat dels actes dels dos protagonistes. I sobre la vida secreta que porten, mentre que per una part tenen tots aquets daltabaixos en la seva vida extra conjugal, aparentment, guarden les aparences, mentint i enganyant tothom.
7.Característiques del moviment neoclàssic i romàntic.
Neoclassicisme: és un estil artístic inspirat en l’art clàssic (grecoromà) desenvolupat el segle XVII i principis del XIX, com a resposta a l’excés d’ornamentació de l’art Barroc.
Característiques:
-Versemblança , tot el que hi apareixia havia de ser creïble.
-Imitació de la naturalesa humana.
-Els personatges eren immòbils, havien de presentar-se iguals des del principi al final.
-Es representen les lleis morals de la societat.
-Funció moral i didàctica però també d’agradar i commoure al públic.
-L’art havia de ser una síntesi totalitària entre la bellesa i la utilitat.
-La norma i l’ordre són elements indispensables per a la creació d’aquest art.
-La creació literària es va transformar en maneres suposadament senzilles i naturals.
-Els principals principis són: la imitació, la simetria, la fredor i la “rigidez”.
-La raó és més important que els sentiments que no s’han d’expressar.
-Als autors neoclassicistes no els agradava la poesia ja que expressava sentiments.
-Els generes preferits eren l’assaig i la faula.
-Confiança il•limitada en la raó i la ciència.
-Crítiques al dogmatisme religiós (deisme i materialisme).
-Defensen la cultura com a medi per millorar la societat.
Romanticisme: a finals del segle comença un moviment de rebuig cap a les rígides normes neoclàssiques que portaran a principi del segle XIX al romanticisme.
Característiques:
-Llibertat creadora
-Irracionalisme
-Subjectivisme, el “jo”.
-Idealisme
-Individualisme
-El geni creador
-Nacionalisme, interès per la història (el folklore, tradicions)
-Nova sensibilitat
-Evasió temporal i espacial.
-Importància dels sentiments.
-L’amor que trenca amb les normes establertes
-Naturalesa reflexa de l’esperit.
-Sobrenatural
Sara:
La pel•lícula “Les amistats perilloses”, és una adaptació del llibre que porta el mateix títol, de l’autor Pierre Choderlos de la Clos l’any 1782. Ens mostra una trama de seducció, entre la burgesia de la Il•lustració. La marquesa de Merteuil (Glenn Close), planeja venjar-se d’una ofensa, i recorre a un ex-amant seu, el Vescomte de Velmont (John Malkovich). Haurà de seduir a una dona casada, Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), que es veurà involucrada en les perverses maquinacions de la marquesa, juntament amb Cécile de Volanges (Uma Thurman), una jove que acaba de sortir del convent de monges. El llibre està escrit en forma epistolar, per això durant tota la pel•lícula són tant importants les cartes, que es demanen com a testimoni de les promeses fetes entre els nobles.
En aquest film es pot veure la vida de l’alta societat, que només pensava en les aparences i en els vestits luxosos. Els temes centrals de la història són : el poder, el desig i la ambició; es veu com els protagonistes manipulen les situacions per poder aconseguir el que volen, utilitzant les relacions sexuals i la ostentació. La marquesa sotmet les persones per a la seva voluntat, aquest és el motiu pel qual inicia el joc. És una persona freda i això es deu a que de molt jove la van casar amb un home molt més vell i la van educar perquè se sotmeti davant al figura masculina. El vescomte de Velmont contrari a enamorar-se, desprès de seduir a Madame de Tourvel, sent un amor irrefrenable cap a ella, però per no acabar amb la seva reputació d’home seductor, accepta un duel i es deixa ferir de mort.
Alba:
La pel•lícula “les amistats perilloses” és una pel•lícula que ens mostra com era la societat francesa de mitjans del segle XVIII, quan encara no havia esclatat la Revolució Francesa i per tant hi havia el sistema de l’Antic Règim, ens mostra especialment la noblesa. Els principals protagonistes són el Vescomte de Valmont (John Malkovich) i la Marquesa de Merteuil (Glenn Close), els quals pacten, moguts per pur interès. El vescomte de Valmont és un personatge el qual vol mantenir una imatge i es marca uns objectius difícil d’assolir: fer que Madame de Tourvel, una dona religiosa, ho deixi tot per ell. La marquesa de Merteuil, li demana al Vescomte de Valmont que sedueixi a Cécile de Volanges, una noia jove que acaba de sortir del convent, la qual està promesa amb un antic amant de la Marquesa. La Marquesa de Merteuil és un personatge que juga a tenir una imatge davant la societat, la imatge de la dona responsable i sotmesa, però en realitat és ella qui mou les coses com vol, és a dir, que té tants amants com vol sense que ningú se’n adoni, i posant als amants en una situació que fa que no puguin explicar res. Això és el que representa la metàfora que apareix al principi i al final de la pel•lícula, al principi, apareix la Marquesa de Merteuil maquillant-se, és a dir, mostrant la imatge que vol que la societat tingui d’ella, però que en realitat amaga un altre caràcter, i al final de la pel•lícula apareix desmaquillant-se, ja que ja ha estat descoberta, per tant, es treu la imatge que la societat té d’ella.
Belén:
Amistats perilloses és un film dirigit per Stephen Frears que fou presentada l’any 1988. Està ambientada al segle XVII, en la cort francesa, presentant-nos dos personatges: Glen Close, que fa el paper de Madame de Mertuil; una dona malvada i sense escrúpols, maquinadora i venjadora que vol venjar-se del seu últim amant, que la ha abandonat per la jove Cécile de Volange. Llavors apareix un altre personatge: El vescomte de Valmont representat per John Malkovich, i que és el típic home que col•lecciona dones i que, com qui a caçar, ell es proposa reptes d’aconseguir que, dones amb unes qualitats concretes, acabin sucumbint als seus encants. És la típica figura novel•lesca del Don Joan, que conquesta dones com un joc, fins que s’enamora i, en el últim moment, quan ha de morir, es penedeix Tampoc té escrúpols, és un mentider professional i un fingidor sense sentiments el qual ja va tneir la seva pròpia història amb Madame de Mertuil. Aposta ambrel vecomte de Valmont i li proposa de seduir Cécile (Uma Thurman), reperesentada com una noia jove, inocent i per tant, malinfluenciable, que acaba de sortir del convent, perque ella perdi la seva virtut i, així, el seu marit no la voldrà. Valmont, que ho troba massa fàcil, puja l’aposta a que, ha d’aconseguir una prova escrita d’haver d’enamorat a Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dona casada i de molta virtut, mol dèvota, i a qui aocnseguirà seduir, enamorar i, ell mateix acabarà enamorant-se d’ella; però l’abandona quan Madame de Mertuil el fa veure que el seu renom perillava en enamorar-se d’ella, enfront del seus sentiments. Amb aquesta obra el director vol mostrar la decadencia de la noblesa en aquell segle, que trova divertit manipular i jugar amb sentiments, amb relacions extraconjugals i ments depravades.
2.Busqueu informació sobre la novel•la en què es basa el film.
“Amistats perilloses” és una novel•la escrita durant el segle XVIII per Pierre Choderlros de Laclos i ens mostra l’alta societat francesa de finals del segle XVIII. Va ser publicada l’any 1782. Es tracta d’una novel•la pertanyent al gènere epistolar ja que l’argument de l’obra es desenvolupa mitjançant un seguit de cartes que s’envien els protagonistes entre ells: el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil. Aquests dos personatges havien estat amants, i la trama de la història està constituïda per aquestes cartes, les quals expliquen les aventures d’un i de l’altra, els quals són uns personatges amb una certa “promiscuïtat” de la qual se’n senten orgullosos, i que només el vescomte de Valmont mostra, ja que la marquesa, al ser una dona i vídua, ha de preservar una imatge davant la societat, la qual cosa fa que encara sigui més “malvada” que ell. L’argument, ve a ser el mateix que el de la pel•lícula però amb unes petites variacions, per exemple, en la novel•la és la marquesa que repta al vescomte a seduir la dona més virtuosa del seu entorn, madame de Tourvel, i en canvi, a la pel•lícula, és ell qui aspira a seduir-la, és a dir, que és un objectiu que es marca.
3.Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.
Música:
- Johann Sebastian Bach :http://www.youtube.com/watch?v=NEKF08t3mW4
- Antonio Vivaldi :http://www.youtube.com/watch?v=cJxTcFFErYg
- George Frederic Haendel:http://www.youtube.com/watch?v=-TGKJ9MgCOQ
Fets històrics rellevants:
- la guerra de Successió (1702-1714) conflicte bèl•lic que va afectar a tota Europa. La guerra va començar per què Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques.
- Il•lustració moviment literari i ideològic que va sorgir a Anglaterra i que creia en la raó.
- La independència dels Estats Units van aconseguir independitzar-se d’Anglaterra formant una república sen el primer president George Washington, i escrivint la primera constitució d’aquest país.
- Inici de la Revolució Francesa
4.La figura del don Joan.
És un arquetip d'home configurada en la història espanyola i amb gran trascendència per la literatura europea creat per Tirso de Molina.
Es tarcta d'un seductor valent i gosat que no respecta cap llei, temerari. Coleccionava les dones i les tractava com si fos una caçera o un joc, les manipulava i enganyava fent que s'enamoressin d'ell. Hi han obres en les que, en els seus últims moments, s'apiada de tot el que ha fet, però altres, no.
S’han escrit moltes obres basant-se en el personatge.
Desde el segle XVII es diu que Don Juan Tenorio va existir realment i va ser un cavaller sevillà.
5.Psicologia dels personatges.
- Marquesa de Merteuil: La Marquesa de Merteuil és una dona situada a l’alta noblesa francesa i vídua. Ja des de ben jove va aprendre a fer que la societat tingués una imatge d’ella (per exemple somrient i per sota la taula punxant-se amb una forquilla). Per tant, tothom pensa que la marquesa és un exemple a seguir, la tenen valorada com una dona virtuosa, mentre ella té varis amants al llarg de la seva vida. A més, és molt astuta i perversa.
- Vescomte de Vermont: El vescomte de Vermont és un home que pertany a l’alta noblesa francesa. Té fama de casanova, doncs sempre va darrere d’una dona, a la qual acaba aconseguint. A diferència de la marquesa, el vecomte de Vermont no s’amaga, més aviat al contrari, se’n enorgulleix. Està orgullós de tot el que fa. Se sent interessat pels reptes difícils, i quan veu que una cosa és massa fàcil intenta complicar-la. Li agrada la luxúria i té por a enamorar-se, i per això al final de la pel•lícula li costa tant adonar-se de que s’ha enamorat de Madame de Tourvel.
- Madame de Tourvel: Madame de Tourvel és una dona molt virtuosa, també situada en l’alta noblesa. Està casada, però el seu marit no apareix en tota la pel•lícula, només ho sabem pel que ella diu. Madame de Tourvel valora per sobre de tot la religió, i per això intenta resistir-se a la seducció del vecomte, tot i que finalment acaba deixant-se emportar pel que ella considera el pecat.
- Danceney: Danceney és un jove que pertany a la baixa noblesa de França, per això es guanya la vida donant classes de música. És un jove molt innocent i podem interpretar que una mica ingenu també, a més, la Marquesa de Merteuil el converteix en el seu amant. Danceney s’enamora de Cécile de Volanges, amb la qual s’escriu cartes.
- Cécile de Volanges: Cécile de Volanges és una noia jove que acaba de sortir del convent, doncs en aquella època el que es buscava era una dona que arribés verge al matrimoni, i que fos obedient, ja que en aquella època la dona no estava valorada. És molt innocent i s’enamora de Danceney, però s’ha de casar amb un home més gran que ella. El Vescomte de Vermont la convenç per a que jegui amb ell i així ensenyarà com donar-li plaer a Danceney i a més farà d’intermediari per a fer arribar les cartes que s’escriuen.
6.Temes.
Els temes que tracta la pel•lícula són: l’hipocresia, la xarxa de mentides, de la maladat dels actes dels dos protagonistes. I sobre la vida secreta que porten, mentre que per una part tenen tots aquets daltabaixos en la seva vida extra conjugal, aparentment, guarden les aparences, mentint i enganyant tothom.
7.Característiques del moviment neoclàssic i romàntic.
Neoclassicisme: és un estil artístic inspirat en l’art clàssic (grecoromà) desenvolupat el segle XVII i principis del XIX, com a resposta a l’excés d’ornamentació de l’art Barroc.
Característiques:
-Versemblança , tot el que hi apareixia havia de ser creïble.
-Imitació de la naturalesa humana.
-Els personatges eren immòbils, havien de presentar-se iguals des del principi al final.
-Es representen les lleis morals de la societat.
-Funció moral i didàctica però també d’agradar i commoure al públic.
-L’art havia de ser una síntesi totalitària entre la bellesa i la utilitat.
-La norma i l’ordre són elements indispensables per a la creació d’aquest art.
-La creació literària es va transformar en maneres suposadament senzilles i naturals.
-Els principals principis són: la imitació, la simetria, la fredor i la “rigidez”.
-La raó és més important que els sentiments que no s’han d’expressar.
-Als autors neoclassicistes no els agradava la poesia ja que expressava sentiments.
-Els generes preferits eren l’assaig i la faula.
-Confiança il•limitada en la raó i la ciència.
-Crítiques al dogmatisme religiós (deisme i materialisme).
-Defensen la cultura com a medi per millorar la societat.
Romanticisme: a finals del segle comença un moviment de rebuig cap a les rígides normes neoclàssiques que portaran a principi del segle XIX al romanticisme.
Característiques:
-Llibertat creadora
-Irracionalisme
-Subjectivisme, el “jo”.
-Idealisme
-Individualisme
-El geni creador
-Nacionalisme, interès per la història (el folklore, tradicions)
-Nova sensibilitat
-Evasió temporal i espacial.
-Importància dels sentiments.
-L’amor que trenca amb les normes establertes
-Naturalesa reflexa de l’esperit.
-Sobrenatural
domingo, 31 de enero de 2010
SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU
“Somni d’una nit d’estiu” és una de les obres de William Shakespeare i pertany a les comèdies se Shakespeare.
Al llarg de l’obra es presenten quatre històries paral•leles de les quals tres són reals: la història entre Teseu i Hipòlita; la història de Lisandre, Hèrmia, Demetri i Helena; la història dels artesans d'Atenes i la història entre Oberon i Titània (imaginària). L’obra està ambientada a Atenes, concretament a un bosc el qual és fosc i tenebrós, i tots els actes succeeixen de nit.
L’obra està dividida en tres parts o “tipus d’arguments”.
En la primera part hi ha un enllaç entre el món fantàstic i el món real. Egeu vol que la seva filla, Hèrmia, es casi amb Demetri però ella s’hi nega degut a que està enamorada de Lisandre. Hèrmia i Lisandre s’escapen i li expliquen a Helena el seu pla. Helena, per aconseguir l’amor de Demetri li explica i acaben tots quatre al bosc. Oberon mana a en Puck que li posi unes gotes als ulls de Demetri que farien que s’enamorés de la primera dona que veiés passar, però Puck s’equivoca i les hi posa a Lisandre, el qual quan desperta veu a Helena.
El segon argument és purament teatral i hi participen els artesans, que assagen una obra de teatre que volen representar a Teseu, per a assajar-la van al bosc i aquí s’enllaça la historia amb el mòn fantàstic.
En el tercer argument hi participen Oberon, Titània, Puck i els follets. Titània, que és l’enamorada de Teseu i Oberon, que és l’enamorat d’Hipòlita, tenen una discussió. Oberon vol donar-li una lliçò posant-li les mateixes gotes que li havia posat a Lisandre per a que s’enamori d’un ésser horrible. Puck transforma al Cabdell artesà en un cuc i Titània s’enamora d’ell. Finalment, Oberon treu l’encanteri a tots dos fet que Titània s’enamori d’ell.
El tema principal d’aquesta obra és l’amor i la mitologia, doncs hi apareixen molts personatges mitològics (Teseu, per exemple), i al llarg de l’obra van apareixent alguns déus mitològics.
Al llarg de l’obra es presenten quatre històries paral•leles de les quals tres són reals: la història entre Teseu i Hipòlita; la història de Lisandre, Hèrmia, Demetri i Helena; la història dels artesans d'Atenes i la història entre Oberon i Titània (imaginària). L’obra està ambientada a Atenes, concretament a un bosc el qual és fosc i tenebrós, i tots els actes succeeixen de nit.
L’obra està dividida en tres parts o “tipus d’arguments”.
En la primera part hi ha un enllaç entre el món fantàstic i el món real. Egeu vol que la seva filla, Hèrmia, es casi amb Demetri però ella s’hi nega degut a que està enamorada de Lisandre. Hèrmia i Lisandre s’escapen i li expliquen a Helena el seu pla. Helena, per aconseguir l’amor de Demetri li explica i acaben tots quatre al bosc. Oberon mana a en Puck que li posi unes gotes als ulls de Demetri que farien que s’enamorés de la primera dona que veiés passar, però Puck s’equivoca i les hi posa a Lisandre, el qual quan desperta veu a Helena.
El segon argument és purament teatral i hi participen els artesans, que assagen una obra de teatre que volen representar a Teseu, per a assajar-la van al bosc i aquí s’enllaça la historia amb el mòn fantàstic.
En el tercer argument hi participen Oberon, Titània, Puck i els follets. Titània, que és l’enamorada de Teseu i Oberon, que és l’enamorat d’Hipòlita, tenen una discussió. Oberon vol donar-li una lliçò posant-li les mateixes gotes que li havia posat a Lisandre per a que s’enamori d’un ésser horrible. Puck transforma al Cabdell artesà en un cuc i Titània s’enamora d’ell. Finalment, Oberon treu l’encanteri a tots dos fet que Titània s’enamori d’ell.
El tema principal d’aquesta obra és l’amor i la mitologia, doncs hi apareixen molts personatges mitològics (Teseu, per exemple), i al llarg de l’obra van apareixent alguns déus mitològics.
NIT DE REIS
L'obra és una comèdia d'embolics i una reflexió sobre l'amor. La història comença amb un naufragi, on dos germans bessons es veuen separats, creient cada un que l'altre ha mort. Viola, la germana, decideix disfressar d'home i entrar al servei del Duc Orsino, senyor de les terres on ha naufragat. Orsino està enamorat d'Olivia, una jove que ha decidit apartar-se del món i no escoltar cap paraula d'amor a causa del dol pel seu germà mort. Mentrestant el seu oncle Tobias, una bona peça, treu diners a un pretendent amb l'esperança que convencerà a la seva neboda. Així estan les coses quan Orsino ordena a Viola que porti una declaració d'amor a Olivia. Olivia, captivada per la bellesa i les dolces paraules de l'ambaixador, sent com va cedint la seva duresa a favor, no del duc, sinó del seu criat. I Viola, mentrestant, s'anirà enamorant del duc. Mentre el senyor Tobias juntament amb Maria, una minyona d'Olivia, faran creure Malvolio, un criat estirat, que Olivia està enamorada d'ell.
La cosa es complicarà quan arribi al ducat el germà de Viola, Sebastià, acompanyat d'Antonio, el que el va recollir del naufragi i del que s'ha fet molt amic. Olivia el prendrà per la seva germana i es casarà amb ell. Antonio prendrà a Viola per Sebastián i creurà que aquest és un ingrat. Tobias intentarà que Viola i el pretendent es batin en duel, i el pobre Malvolio es veurà tractat de boig per les seves pretensions amoroses. Una sèrie d'embolics que culmina en un final feliç per a tots.
Tot i ser una obra menor de Shakespeare, ha tingut el suficient interès com per que hagin fet dues adaptacions cinematogràfiques, i és una obra que es continua representant molt.
La cosa es complicarà quan arribi al ducat el germà de Viola, Sebastià, acompanyat d'Antonio, el que el va recollir del naufragi i del que s'ha fet molt amic. Olivia el prendrà per la seva germana i es casarà amb ell. Antonio prendrà a Viola per Sebastián i creurà que aquest és un ingrat. Tobias intentarà que Viola i el pretendent es batin en duel, i el pobre Malvolio es veurà tractat de boig per les seves pretensions amoroses. Una sèrie d'embolics que culmina en un final feliç per a tots.
Tot i ser una obra menor de Shakespeare, ha tingut el suficient interès com per que hagin fet dues adaptacions cinematogràfiques, i és una obra que es continua representant molt.
EL REI LEAR
El rei Lear va ser escrita entre 1605 i 1606. Està basada en una llegenda cèltica.
Lear és el rei de Britània, decideix dividir el regne entre les seves tres filles, però abans vol saber l’amor que senten cadascuna per ell. Les dues filles grans, Goneril, esposa del Duc de Albany i Regan, esposa del Duc de Cornwall, responen hipòcritament dient-li el que ell vol sentir, però la seva filla petita, Cordèlia, la mà de la qual pretenen el Duc de Borgonya i el rei de França, que estima al seu pare de debò nega l’adulació. Lear enfadat divideix la seva part de regne entre les dues filles grans. Cordèlia negada de la seva dot, no és acceptada pel Duc de Borgonya però si pel rei de França que la pren com a esposa. El Comte de Kent defensa a Cordèlia i és expulsat, però es disfressa de plebeu i es posa al servei del rei Lear.
Lear alterna la seva estança a casa de les seves filles, la primera en acollir-lo és Goneril, que mana al servei que no el tractin bé i despedeix a 50 homes del propi rei. El marit de Goneril no aprova l’actitud de la seva esposa però és un home sense caràcter. El rei Lear abandona la casa de la seva filla gran i va a buscar a la mitjana, Regan i el seu marit que estan allotjats a casa del Comte de Gloucester. Un cop allà, es maltractat igualment per Regan i el duc de Cornwall,es sent així obligat a vagar durant una nit de tempesta mentre la bogeria va creixent dins seu per haver perdut l’amor de les seves filles. Finalment aconsegueix refugiar-se en una barraca amb el seu bufó, el Comte de Kent. Amb ells dorm un pobre anomenat Tom, que és en realitat Edgard fill il•legítim del Comte de Gloucester, a qui el seu germanastre, Edmund, amb la intenció de poder heretar tota la fortuna del pare, va ordenar matar-lo.
El Comte de Gloucester no li va agradar que els seus hostes fessin fora de casa seva al rei Lear, i li diu al seu fill Edmund que va a cercar-lo per dir-li que es reuneixi a Dover amb el rei de França. Mentre Gloucester és fora, el seu fill Edmund ho confessa tot a Regan i a Cornwall. Quan Gloucester torna és sotmès a un interrogatori pels seus dos hostes i li arrenquen els ulls i l’abandonen a la seva sort, però tot i així ja sap que Edmund el va enganyar.
Ja a Dover, Gloucester, Kent i Edgard es troben a Cordèlia que intenta guarir al seu pare. En aquest moment Edgard mata a Osvald, el criat de Goneril, per ordres de Regan. Amb la mort d’Osvald descobreixen que portava una carta de Goneril a Edmund on li diu que mati al seu marit, el Duc d’Alnany i a fer d’ella la seva esposa. Davant d’aquesta situació Edmund que desconeixia la carta però sabia els sentiments de Gorneril i Regan, decideix jugar a dues bandes amb les dues filles grans del rei Lear.
Finalment es produeix una batalla, d’una banda Cordèlia i Lear amb l’exèrcit francès i per l’altre el Duc d’Albany i Edmund. Durant la batalla Lear i Cordèlia cauen presoners d’Edmund que mana a un soldat que els tanqui a la presó i els mati. Però el Duc d’Albany, que poc abans havia rebut d’Edgard, la carta que portava Osvald, acusa a Edmund de traïció. Llavors Edgard, encara disfressat entra per batre’s amb Edmund, que és vençut. Desprès Edgard revela la seva identitat i decideix confessar el que sabia.
Un soldat alerta al Duc d’Albany que la seva dona ha emmetzinat a la seva germana Regan i desprès s’ha matat clavant-se un punyal al cor. Tot això estova el cor d’Edmund que revoca l’ordre de matar a Lear i a Cordèlia. Però arriben tard, Cordèlia ja estava penjada.
Finalment Lear porta a la seva filla morta davant de tothom i lamentant-se sobre el cadàver, mor. Davant d’aquesta tragèdia, el Duc d’Albany cedeix el regne a Kent i a Edgard.
Lear és el rei de Britània, decideix dividir el regne entre les seves tres filles, però abans vol saber l’amor que senten cadascuna per ell. Les dues filles grans, Goneril, esposa del Duc de Albany i Regan, esposa del Duc de Cornwall, responen hipòcritament dient-li el que ell vol sentir, però la seva filla petita, Cordèlia, la mà de la qual pretenen el Duc de Borgonya i el rei de França, que estima al seu pare de debò nega l’adulació. Lear enfadat divideix la seva part de regne entre les dues filles grans. Cordèlia negada de la seva dot, no és acceptada pel Duc de Borgonya però si pel rei de França que la pren com a esposa. El Comte de Kent defensa a Cordèlia i és expulsat, però es disfressa de plebeu i es posa al servei del rei Lear.
Lear alterna la seva estança a casa de les seves filles, la primera en acollir-lo és Goneril, que mana al servei que no el tractin bé i despedeix a 50 homes del propi rei. El marit de Goneril no aprova l’actitud de la seva esposa però és un home sense caràcter. El rei Lear abandona la casa de la seva filla gran i va a buscar a la mitjana, Regan i el seu marit que estan allotjats a casa del Comte de Gloucester. Un cop allà, es maltractat igualment per Regan i el duc de Cornwall,es sent així obligat a vagar durant una nit de tempesta mentre la bogeria va creixent dins seu per haver perdut l’amor de les seves filles. Finalment aconsegueix refugiar-se en una barraca amb el seu bufó, el Comte de Kent. Amb ells dorm un pobre anomenat Tom, que és en realitat Edgard fill il•legítim del Comte de Gloucester, a qui el seu germanastre, Edmund, amb la intenció de poder heretar tota la fortuna del pare, va ordenar matar-lo.
El Comte de Gloucester no li va agradar que els seus hostes fessin fora de casa seva al rei Lear, i li diu al seu fill Edmund que va a cercar-lo per dir-li que es reuneixi a Dover amb el rei de França. Mentre Gloucester és fora, el seu fill Edmund ho confessa tot a Regan i a Cornwall. Quan Gloucester torna és sotmès a un interrogatori pels seus dos hostes i li arrenquen els ulls i l’abandonen a la seva sort, però tot i així ja sap que Edmund el va enganyar.
Ja a Dover, Gloucester, Kent i Edgard es troben a Cordèlia que intenta guarir al seu pare. En aquest moment Edgard mata a Osvald, el criat de Goneril, per ordres de Regan. Amb la mort d’Osvald descobreixen que portava una carta de Goneril a Edmund on li diu que mati al seu marit, el Duc d’Alnany i a fer d’ella la seva esposa. Davant d’aquesta situació Edmund que desconeixia la carta però sabia els sentiments de Gorneril i Regan, decideix jugar a dues bandes amb les dues filles grans del rei Lear.
Finalment es produeix una batalla, d’una banda Cordèlia i Lear amb l’exèrcit francès i per l’altre el Duc d’Albany i Edmund. Durant la batalla Lear i Cordèlia cauen presoners d’Edmund que mana a un soldat que els tanqui a la presó i els mati. Però el Duc d’Albany, que poc abans havia rebut d’Edgard, la carta que portava Osvald, acusa a Edmund de traïció. Llavors Edgard, encara disfressat entra per batre’s amb Edmund, que és vençut. Desprès Edgard revela la seva identitat i decideix confessar el que sabia.
Un soldat alerta al Duc d’Albany que la seva dona ha emmetzinat a la seva germana Regan i desprès s’ha matat clavant-se un punyal al cor. Tot això estova el cor d’Edmund que revoca l’ordre de matar a Lear i a Cordèlia. Però arriben tard, Cordèlia ja estava penjada.
Finalment Lear porta a la seva filla morta davant de tothom i lamentant-se sobre el cadàver, mor. Davant d’aquesta tragèdia, el Duc d’Albany cedeix el regne a Kent i a Edgard.
jueves, 28 de enero de 2010
Otelo
Obra que trata de los celos. Su protagonista Otelo era un moro cualquiera enamorado de Desdémona, mujer de la cual tambiéne stá enamorado Rodrigo. Éste se lo cuenta a Yago, que le promete su ayuda y convence a Otelo para que crea que Desdémona le es infiel con Casio, un soldado del cual otelo le es teniente. Yago hace que Otelo en sus numerosas trampas de celos, aproechando descuidos de los perosnajes y pruebas puestas intencionadamente hasta que Otelo realmente se cree que Desdémona le es infiel. Finalmente Otelo mata a Desdémona hasta que, hablando con la mujer de Yago, se da cuenta de que todo ha sido culpa de Yago, por lo que se lanza encima de él. Éste hiere a su mujer y huye. Finalmente, Otelo se suicida por el asesinato de su mujer. Yago es uno de los persoanjes más importantes, el veradero motor de la obra por su
+ capacidad de dominio y manipulación de los personajes.
+ capacidad de dominio y manipulación de los personajes.
viernes, 22 de enero de 2010
miércoles, 13 de enero de 2010
L'acció es situa en Londres el 1539. La película es una comèdia romàntica basada en la vida de Shakespeare, mentre escrivia Romeu i Julieta. Shakespeare ha de fer una obra per un teatre, i en coneixer a Viola, la dona de la que s'enamora i que, al mateix temps, actua en el sue teatre disfressada d'home, escrui Romeu i Julieta, que resulta ser un èxit. Viola és la seva inspiració ja que Shakespeare sofria d'una falta enorme d'inspiració.
Viola, encara que enamorada de William, la comprometen amb un altre home que se l'emporta a les Amèriques.
Durant toa la película, William i Viola manetenen una relació ilícita i secreta, al mateix temps que Shakespeare avança la seva obra d'amor amb les experiències que té amb Viola.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)