1.-Anota els personatges que surten al capítol i estableix les relacions entre ells
El rei Marc és el rei de Cornualla, Rivalèn, que és el rei de Leonís li va proporcionar l’ajut que necessitava i com a recompensa, el rei Marc va unir en matrimoni a Leonís i a Blancaflor, la seva germana.
El duc Morholt és un dels enemics de Rivalèn, i en una batalla el mata, deixant així vídua a Blancaflor, la qual estava embarassada. A aquest fill li posà de nom Tristany, però per por de que el duc Morgan el degollès, el va cuidar en Rohalt com a fill seu.
Tristany creix com a fill de Rohalt, i un dia s’escapa de casa i al bosc es troba amb un grup de monters, del qual el cap és en Titangel.
2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius
El punt de vista de la novel•la és extern, és a dir, té un narrador extern que explica els fets des de un punt de vista exterior, sense intervenir a l’acció, però escriu com si els lectors estiguessin a l’obra, i ens l’estigués narrant o explicant.
Exemples: Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? És de Tristany i d’Isolda la reina.
Senyors, es convé al narrador que vol plaure, d’evitar les contarelles massa llargues.
I diré breument com Tristany, havent rebut del seu oncle les armes de cavaller, ...
3. Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany.
Blancaflor està embarassada i el su marit Rivalèn, el rei de Leonís, empren la guerra per ajudar al rei Marc de Cornualla i mor. Blancaflor al donar a llum al seu fill, li posa el nom de Tristany perquè la tingut tristament, llavors ella mor.
Rohalt, un tinent del rei Rivalèn, es fa càrrec del nen i el cria com si fos fill seu. Al complir els set anys l’encomana a l’escuder Governal, que l’ensenya a caçar, a lluitar, la música i a tocar larpa, a ser lleial i sincer i un bon escuder. Un dia uns comerciants de Noruega se l’emportaren, però el dexaren en una barca per deixar-lo a la riba.
Al arribar a la costa, es troba amb uns homes que caçaveni els hi ensenya comstums seves per partir el cèrvol i tots quedaren encisats i se l’emportaren cap al castell de Tintagel per ensenyar al rei Marc aquell estranger. A la cort del rei Marc, Tristany canta amb l’arpa del joglar. Tristany li jura lleieltat al rei Marc, i així ho feu durant tres anys.
Atracà a les costes de Cornualla un vaixell amb el tinent Rohalt i retrobà a Tristany. Rohalt li explica al rei Marc que Tristany és nebot seu, fill de la seva germana Blancaflor i de Rivalèn. Llavors Tristany es féu reconeixer dels antics vassalls del seu pare, desafià a Rivalèn i el matà. S’adonà que el rei Marc no podia viure feliç sense ell, i li dona la seva terra a Rohalt perquè la governi, i desprès el seu fill. Tristany anirà a servir al seu senyor, el rei Marc de Cornualla.
4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:
- Occir: Matar, llevar la vida.
“Un dia ella sabé que el Duc Morgan l’havia occit a traïció” (pàg 1)
“Desafià l’occidor de Rivalèn, l’occí i recuperà la seva terra.” (pàg 6)
- Ensinistrar: Comunicar (a algú) aptesa, destresa, en algun art, en algun treball, etc.
“L’ensinistrà a jugar la llança, l’espasa, l’escut i l’arc a llançar els discos de pedra, a passar d’un bot els fossats més amples...” (pàg 2)
- Errívol: Que es presta a ésser errat.
“Jo diré, doncs, breument, com després d’haver anat força temps errívol per mars i terres, Rohalt el Fe-Tinet atracà a Cornualla, retrobà Tristany, i, fent veure el rei el carboncle que temps era temps ell havia donat a Blancaflor com un car present nuvial...” (pàg 5)
Capítol II
1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda)
Cornualla: És un país celta situat al sud-oest de Gran Bretanya.
Leonís: Aquest lloc no existeix, però si que existeix, Leonias, situat a Bretanya.
Irlanda: És una illa ubicada al Nord-est d’Europa, a l’Oceà Atlàntic nor
2.- Trobes algun paral•lelisme entre un episodi d’aquest capítol i de l’anterior?
Sí. En aquest capítol el Rei Marc també esposa la seva germana, però amb un cavaller, Morholt, que ningú havia pogut vèncer mai. En aquest capítol, igual que a l’anterior el rei Marc i Morholt han d’empendre una batalla d’un contra un, tot i que Tristany s’ofereix al rei Marc per a lluitar en lloc seu (en l’anterior aquesta batalla és entre Leonís i el duc). També trobem que en aquest capítol, després de ser ferit, Tristany fuig.
3. Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda.
Tristany: és un cavaller molt jove, ardit i bell. Sent molt d’amor pel rei Marc, Gorvenal i Dinàs de Lidan. A l’hora de la seva mor decideix que l’abandonin a la mar només amb la seva arpa, i toca una melodia dolça. Ardida i viva. És intel•ligent i hàbil i quan parla ho fa estutament.
Isolda la Blonda: la dels cabell d’or, la bellesa de la qual lluïa ja com l’alba que s’aixeca. Sap els bàlsams i els beuratges que reviscolen els ferits ja semblants a morts. És una dama compassiva. Odia a Tristany per haver matat al Morholt.
4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:
- ardit : Valent, coratjós, agosarat, atrevit. Pàg.8. º “Era un cavaller tan jove: ¿de què valdria la seva ardidesa? “//” -Ah! Tristany –es deien-, ardit baró, bella jovenesa, ¿per què no he emprès jo millor que tu aquesta batalla? “
- clamoreig: Clamor repetit o continuat.
- beuratge : Poció. Beguda desagradable. Pàg. 9-10. “Perquè sabien els bàlsams i els beuratges que reviscolaven els ferits ja semblants morts.”
Capítol III
1.- Tristany vol que el seu oncle es casi i uns barons que odiaven Tristany també però per diferents motius, quins són?
Els barons volen que el rei Marc tingui descendència perquè creuen que Tristany és un màgic, ja que després de ser ferit pel rei Morholt el varen deixar enmig del mar sense rems, i ell va tornar. Si el rei Marc mor sense descendència el poder quedarà en mans de Tristany.
Tristany vol que el seu oncle, el rei Marc tingui descendència per profit seu: volia tornar a veure la dona de la caballera blonda.
2.- En aquest capítol apareixen elements que ens recorden altres històries. sabries trobar-ne algun?
Sí. Per exemple l’aparició de reis, reines i princeses son elements típics de les històries i de les llegendes, també és típic que les princeses siguin rosses, així com també ho són els dracs.
3.- Quins sentiments té Isolda cap a Tristany de bon començament i cap al final del capítol?
Isolda al principi no el reconeix i no sap que és el que ha matat a Morhort, el seu oncle. Quan ho descobreix comença a tenir cap a ell un sentiment d’odi que a mesura que es van coneixent es va fent més ferm.
Capítol IV
1. Pots continuar amb la pregunta anterior:
Al principi Isolda odia Tristany perquè el veu com la persona que l’ha apartat de la seva terra, la seva mare i el seu pare, cap a una terra desconeguda i enemiga, per entregar-la a un home desconegut. Es sent també rebutjada i decebuda, perquè ella pensava que ja que Tristany, al menys, tindria l’honir i el detall de casar-se amb ella. Tristany, per la seva banda, el que intenta és consolarla perquè no estigués trista, i la veu com la dona del seu senyor, el rei Marc, com la missió que ha de complir.
Aquests sentiments canvien quan beuen per equivocació la poció que la mare d’Isolda havia preparat per Isolda i Marc, sentint així un amor irracional que provoca en Isolda, per una part un rebuig, ja que no vol estar enamorada i sofreix, però vol estimar Tristany i no pot amar si no és a ell. Tristany té dos sentiments que lluiten: per un costat sap que és la futura dona del seu oncle i sap que si estima Isolda el trairà, però per altra banda el beuratge ha fet que estigui bojament enamorat d'Isolda, i no sap què fer.
2.En aquest capítol es gesta la tragèdia. Explica-ho.
Es gesra la tragèdia perquè és quan el conflicte comença: Tristany i Isolda s'enamoren per equivocació, sent un amor impossible, ja que Isolda és la dona del rei, i el rei és l'oncle de Tristany. En aquest capítol la mare d'Isolda prepara una poció d'amor destinada a Isolda i el rei Marc, perquè s'enamoressin bojament l'un de l'altre, ja que Isolda no es casava de bon grat. Per una equivocació dels dos protagonistes i un descuit de Bringiana, es beuen la poció i els dos queden totalment enamorats. En aquest capítol, també, es gesta la tragèdia perquè tots dos amants es declaren amor i s'estimen afrontant les conseqüències.
Capítol V
1.- Un altre cop és interessant analitzar la veu del narrador. Pensa que la literatura oral es transmetia de generació en generació sofrint modificacions. Existeix, doncs, una única història de Tristany i Isolda? Busca el fragment on es planteja aquest fet.
Els contaires pretenen aquí que Brangiana no havia llençat al mar el flascó de vi d’herbes, no del tot escurat pels amants; sinó que al matí, després que la seva dama hagué entrat al seu torn en el llit del rei Marc, Brabgiana abocà dins una copa el que restava del filtre, i la presentà als nuvis: Marc en begué llargament i que Isolda llençà la seva part d’amagat. Però sapigueu, senyors, que aquests contaires han corromput la història i l’han falsejada. Si han imaginat aquesta mentida, és per falta de comprendre el meravellós amor que Marc portà sempre a la reina.
2.- Et remeto a la segona pregunta del capítol III. Quin conte et recorda aquest episodi?
La Blancaneus, l’envien al bosc i la reina mana a un home a que la mati i que li porti el seu cor, aquest per compassió, no la mata i porta el cor d’un cèrvol enlloc del de la noia.
Capítol VI
1.En aquest capítol i els anteriors queda palesa la lleialtat de Brangiana. Explica-ho.
Isolda havia estimat Tristany abans que el rei Marc, i, per tant, no era verge. Quan el rei marc la pren com esposa, a la nit de bodes, Bringiana li salva la vida passant la nit amb el rei marc, i deixant ella també de ser verge, ocupant el lloc que Isolda hauria d'haver ocupat En un temps on arribar verge al matrimoni era crucial i de gran importància, i la virginitat significava la puresa, Bringiana deixa de ser pura per fidelitat i per protegir a Isolda. També demostra la seva fidelitat i amor per Isolda quan, en un rampeig de bogeria, Isolda es pensa que Brangiana, la única que sap el seu secret amb Tristany la vol denunciar al rei i que la millor idea és endúr-se-la al bosc amb dos sefs, i que la matessin, perque no pogués parlar mai. I quan els serfs estàn a punt de matar-la, Bringiana no diu una paraula dolenta contra l seva senyora, encara que hagi manat matarl-a, i explica als serfs cuàntes coses havia fet per Isolda i quant l'estimava, i que, encara que no savia quin era el seu pecat per mereixer la mort, si era desig d'Isolda, ella ho compliria. Ella, també, és qui els ajuda a veure's per les nits fora del castell quan Tristany és exiliat de Cornualla, distreu el rei Marc mentre Isolda és fora, els hi diu el truc de la fusta i el riu etc.
2.El rei Marc és enganyat, com?
Els quatre enemics de Tristany s'adonden del engany que fan els amants i s'assabenten del mètode, el lloc i l'hora en que es veuen, així que, després de ficar el dubte al rei i fer que Tristany s'anés del castell, tornen a dir al rei que Tristany veu Isolda d'amagat. El porten fins a l'arbre on queden sempre els amants i l'amaguen. Tristany llença les fustes al riu per cridar Isolda quan veu el reflexe de Marc en l'aigua, però ja és massa tard. Isolda quan s'apropa, també veu el rei Marc, i s'inventa una excusa per estar allà. Li parla a Tristany com si haver-la cridat allà fos una ofensa i que què volia d'ella. Tristany li segueix el joc i li diu que l'únic que vol es que ella parli amb el rei i li fes veure que el que li havien dit els altres quatre era mentida. Així, el rei Marc, entén que els seus nobles l'han mentit i que ha fet fora Tristany injustament.
Capítol VII
1. El nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes. Defineix aquest concepte i justifica per què els podem considerar com a tals.
Personatge antagonista: És refereix a un personatge o grup de personatges, i fins i tot de vegades una institució d'una història que representa l'oposició a un protagonista o heroi amb el qual ha d'enfrontar. Representa la força aparent i necessària perquè hi hagi un conflicte. L'antagonista no necessàriament ha de ser sempre un humà ni tampoc "bo" o "dolent". Pot també representar algun element psicològic o místic. A l'estil típic de les històries en què un heroi s'ha d'enfrontar a un dolent, tots dos poden ser definits com a protagonistes o antagonistes de l'altre, respectivament. No obstant això, en algunes ocasions els creadors de les històries han creat diverses situacions complexes. En alguns casos la història és explicada des del punt de vista del malvat, en aquests casos, l'heroi és el protagonista, i qui o els qui se li oposen són els antagonistes o antiherois.
L'antagonista vindria a ser el personatge, grup de personatges i fins i tot a vegades les forces naturals i / o còsmiques que s'oposen al protagonista principal de la història.
Capítol VIII
1. Era una creença de l’Edat Mitjana atribuir les deformitats físiques a deformitats morals. Com ho podríem justificar després de la lectura d’aquest capítol i de l’anterior?
En el capítul VII el rei Marc s’apiada d’un nen geperut anomenat Frocí, el qual havia dit dies abans que Tristany i la reina Isolda es reunirien durant la nit, cosa que va encertar. El rei Marc, impulsat pels barons, a demanar-li consell al nan Frocí, i després d’això els amants Tristany i la reina Isolda són enxampats i condemnats, però Tristany decideix fugir per salvar a Isolda, a més el poble s’estima tant a Isolda com a Tristany.
Es veu reflexada la creença d’atribuir la deformitat física d’en Frocí, que és geperut, a una deformitat moral ja que en Frocí adivina dues vegades el que passarà, primer que Tristany i Isolda es reunirien per la nit, i després que Tristany baixaria del seu llit i aniria a veure a Isolda.
2. Quan llegim, els personatges acostumen a desvetllar en nosaltres sentiments de comprensió, rebuig, menyspreu, etc. Quins sentiments et provoquen les actuacions dels amants i del rei Marc (des de l’inici del conflicte fins a aquest moment)?
Les actuacions dels amants, a l’inici de l’obra desventllen uns sentiments de comprensió per Isolda, ja que és normal que odiï a Tristany perquè ha estat ell qui ha matat al seu oncle. En canvi, Tristany desvetlla un sentiment com de ràbia pel la manera en com actua abans de beure per accident el potatge, actua en benefici propi amb segones intencions.
Després de que es beuen el beuratge per accident, provoquen un sentiment d’amor desenfrenat i de llàstima ja que aquest amor no es podrà aturar si no és amb la mort.
El rei Marc, transmet un sentiment de bondat, ja que acull a Tristany quan aquest se’n va i més tard transmet un sentiment de llàstima perquè és enganyat per Tristany, el seu nebot, i Isolda, la seva esposa, sense que ell ho sàpiga veure.
Capítol IX
1.Explica la trobada del rei Marc i els dos amants en el bosc. Quin fet s’ha de destacar? Pots establir algun paral•lelisme amb una de les escenes d’”Excalibur”?
al bosc, fugits de la justícia del rei Marc que els vol matar per traició. Després de llarg temps Tristany i Isolda viuen visquen allà, un forester els descobreix i va corrents al seu rei per explicar-li el que havia vist. El rei, boig de rabia, els va a buscar, però quan els troba, veu que dormen separats per l'espasa de Tristany. Ell recapacita i pensa que, si realment ells dos s'amessin amb bogeria, no dormirien separats per una espasa, senyal de puresa, s'apiada, i no els mata. Li treu un anell que ell havia regalat a Isolda, i li canvia pel seu, el que ella li havia regalat a ell, i deixa la seva pròpia espasa en el lloc on hi era la de Tristany, i se l'emporta. Quan es desperten pensen que el rei vol matar-los i que ha anat a buscar reforços, i fugen a França.
Aquesta escena és molt semblant a l'escena on Artús va al bosc i es troba a Lancelot i a la seva dona dormint junts abraçats. Ell fa un intent de matar-los, aixeca l'espasa amb intenció de matar-los, però en l'últim moment es penedeix i l'únic que fa es deixar l'espasa entre els dos caps dels amants, que quan desperten, fugen.
Capítol X
1. Sintetitza els pensaments de Tristany i Isolda? Quina decisió prendran?
Tristany pensa que no és per por que el rei els ha salvat, tampoc els ha perdonat, sinó que els ha comprès. El rei ha entès que en la foguera, quan Tristany va saltar de la capella, en l’emboscada contra els llebrosos, Déu els havia salvat. Marc ha recordat Tristany que arpejava per a ell, i de la terra que va abandonar per servir-lo, i que va batallar contra el Morholt per defensar la gent de Tintagel i l’honor del seu senyor. Pensa que el rei Marc tornaria a prendre Isolda, però ell l’havia abandonat als llebrosos i que ella ja no era del rei, era de Tristany. Així Marc amb la seva compassió ha despertat la seva tendresa i ha reconquistat a la reina. També pensa en ella, que al seu costat era reina, i que ara viu com una serva, en comptes dels luxuos que tenia al palau, per amor a Tristany que ha seguit aquest mal camí, que viu en una cabana. Li suplica a Déu que li doni força per poder tornar Isolda al rei Marc.
Isolda la Blonda en veure l’anell d’or que el rei Marc li havia tornat, s’adonà que ell ja no era l’home irritat que l’havia lliurat als llebrosos, sinó que era l’home compassiu que des de que havia arribat, l’havia acollit i protegit, i que estimava a Tristany. Però en arribar ella, Tristany ara viu en el bosc,i no en el palau del rei, cavalcant per les corts i buscant noves aventures, i per amor, ell oblida tota cavalleria, exiliat i perseguit.
Llavors els dos decideixen enviar-li un missatge al rei Marc per dir-li que la reina Isolda la Blonda tornaria amb el rei i que Tristany en lliurar-li la seva dona, partiria lluny, i si un dia el rei volgués que ell tornés a la cort amb ell, ho faria, com a servidor seu
Capítol XI
1. Tristany i Isolda tenen defensors i enemics. Torna a escriure alguns fragments que ho demostrin.
“- Rei, escolta el consell que et donem en lleialtat. Hom ha dit mal de la reina; sense raó, t’ho concedim; però, si Tristany i ella tornen a entrar plegats a la teva cort, hom en parlarà de bell nou. Deixa més aviat Tristany que s’allunyi un quant temps; un dia, sens dubte el tornaràs a cridar. ”
“- Senyor, torna a prendre la reina: són uns insensats els que l’han caluminada prop de tu. Quan a Tristany que se’n vagi, tal com ofereix, a guerrejar a Gavoia o vora del rei de Frísia.”
2. Encara que Isolda accepta de tornar amb el rei Marc té els seus dubtes. Explica-ho
Quan torna amb el rei Marc té por perquè no sap com la tractarà llavors li demana a Tristany que abans de marxar estigui uns dies vigilant que el rei Marc la tracti bé.
Capítol XII
1 Andret, Denoalèn i Gondoine volen sotmetre la reina a un jurament. Busca informació sobre els judicis de Déu que es practicaven a l’Edat Mitjana.
Els judicis de Déu es celebraven a França i a Gran Bretanya durant els segles IX i XIII. Aquests judicis eren unes proves de caràcter religiós, en les que els acusats havien de subjectar ferros candents, posar les mans en aigua bullint o aigua congelada... En les proves de foc, les parts afectades eren embenades tres dies i el veredicte depenia de si es detectaven o no cremades o infeccions. en la de l’aigua si la persona jutjada flotava era considerada culpable. Només si, els acusats sobrevivien eren declarats innocents.
2. De quin estratagema es val Isolda per no mentir en el jurament?
Isolda jura a la Blanca Landa davant dels cavallers del rei Artús que no ha estat mai als braços de cap altre home que no sigui el rei Marc, el seu espòs, i del pelegrí que ha ajudat a Isolda a baixar per a no enfangar-se les mitges de fang. Aquest pelegrí és Tristany disfressat.
Capítol XIII
1.Busca en un diccionari específic la simbologia del cant del rossinyol i de l’alosa. Relaciona’l amb l’episodi.
2.Què passa amb els tres enemics de Tristany?
A Ganeló el mata l'escuder de Tristany, Governal, quan Ganeló está al bosc caçant, prop d'on estaven vivint Tristan i Isolda d'amagat. Li talla el cap i el porta a Tristany.
A Deonalèn el mata Tristany i a Gondoine el mata Isolda llençant-li una fletxa a l'ull en vuere que els estava espiant.
Capítol XIV
1. Explica el significat del títol.
El cascavell meravellós, aquest títol es deu a que Trintany, a França, descobreix un gos de molts colors que porta penjat del coll un cascavell que quan sona fa oblidar la tristesa momentàneament als qui l’escolten.
Capítol XV
1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?
El Tristany enamorat trobar a faltar Isolda, ell creu que Isolda l’ha oblidat, i Tristany està trist, però ell s’ha sent malament perquè havia traït a Isloda.
Al final del capítol es tornen a trobar i a retornar l’amor del passat.
El Tristany guerrer està mol cansat però fa una amistat molt forta amb Kaherdí, això provoca que Tristany el defensi i lluiti en el seu nom. Kaherdí és ferit per el comte Riol, i això provoca una baralla entre Tristany i el comte Riol, on surt guanyan Tristany.
Capítol XVI
1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?
El Tristany enamorat trobar a faltar Isolda, ell creu que Isolda l’ha oblidat, i Tristany està trist, però ell s’ha sent malament perquè havia traït a Isloda.
Al final del capítol es tornen a trobar i a retornar l’amor del passat.
El Tristany guerrer està mol cansat però fa una amistat molt forta amb Kaherdí, això provoca que Tristany el defensi i lluiti en el seu nom. Kaherdí és ferit per el comte Riol, i això provoca una baralla entre Tristany i el comte Riol, on surt guanyan Tristany.
Capítol XVII
1.En aquest capítol hi ha una frase que podria ser el lema dels dos amants. Quina?
“Si mai torno a veure l'anell de jaspi verd, ni torre, ni fort castell, ni defesa reial no em privaran de fer la voluntat del meu amic, que sigui cosa de seny o de follia...”
2.Què provoca l’enuig d’Isolda?
Un cavaller confón Tirant amb l'escuder de Kaherdí, que portava l'escut de Tristany i estava amb Governal en un camí, mentre Tristany estava absent. Aquest cavaller, Bleherí, fa front a Tristany i el reta a fer combat en nom d'Isolda, però no el fa cas i fuig. Belherí, creient que Tristany no havia volgut lluitar contra ell li explica a Isolda que Tristany era a Cornualla i que havia fugit quan li havia demanat lluita en nom d'ella, i Isolda es pensa que Tristany ja no l'estima si no ha estat capaç de lluitar en el seu nom contra Belherí.
Capítol XVIII
1.Tristany es disfressa i Isolda no el reconeix. Esmenta tots els fets que enumera Tristany per ser reconegut per Isolda.
Tristany li recora que ferit per l’espasa emmetzinada del Morholt, amb la seva arpa pel mar, va esser empès cap a les ribes i ella el guarí.
- del gran dragó que ell va occir a la terra d’Isolda. Es va amagar la llengua del drag dins la calça i tot cremat pel seu verí, va caure vora l’aiguamoll
