El renaixament Italià

1. Context històric i socials.

Ens trobem amb monarquies autoritaristes que tenen la figura de la cort i el cortesà com a eix central. La pèrdua de poder de la noblesa, debilità el sistema feudal i comença la creació dels grans estats moderns.

La burgesia comença a sé una clase emergent. El descobriment d’Amèrica marca la fita de conquistar nous espais.

La ciencia avança. La invenció de la impremta per part de Gutenberg al s. XV va fer posible la difusió de les idees i la cultura, apareixent moviments crítics acabaran amb reformes protestant a càrrec de Luter (1517).

Europa s.XIV, la guerra dels cent anys (França i Anglaterra): Fam, epidèmies, i l’actitut i les formes de conducta de la societata canvïen, nova concepció de la vida, valoració dels béns materials, relaxament dels costums en totes les clases socials. A Itàlia hi ha conflictes, enfrontaments entre les principals ciutats, desordres interns, pugnes entre partits, assasinats i guerres, acaba al s.XV.

Models de l’antiguitat clàssica, l’humanisme gust llegat grecoromà revolució filológica, descobriment de textos clàssics, interés clasicista comportà, consolidació de les llengües vulgars com a llengües de cultura i el paper del Llatí com a llengua mater en l’Europa culta.

S.XVI-XVII nova época: Renaixament, l’expansió idearia humanista a Itàlia XIV visió antropomórfica del món.

2. Claus de comprensió del món literari

Punt de partida la cort siciliana durant la primera meitat del s.XIII, Frederic II acull poesía de dialectes culte sicilià conflueixen diversos dialectes italians.

Tradició de la poesía trobadoresca, idea l’amor mipossible prescindeix d’alguns dels elements fictíca relació de vassallatge entre el poeta i la dama, el festeig extraconjugal, el nom fals, els delators, etc.. Abandona la idea d’una amor ideal i desinteressat.

Gènere: Canzone, l’hendecasílab, es crea el sonet.

Poesia: Limitada pels poetes toscans (stil novo) llengua toscana ciutat de Florència, l’ insturment i el lloc claus de la literatura italiana.

Tendència: didáctica, religiosa, popular, de caire paròdic, imitadora de la francesa, etc..

Nou ideal poètic: Dolce stil novo.

Stil novo: Interpreten els trobadors segons la mentalitat de la burgesia ascendent, l’home és diferent i també la seva manera d’estimar. Trenquen fórmules trobadoresques i mostren una concepció més pura de l’amor. Guido Guinizzelle, Guido Cavalcanti, poesía més subjectiva on l’amor és un símbol, la dona encarta tota l’espiritualitat. Gentilesa del poeta ja no és la provençal: pel fet d’estimar la donna angelicata, el poeta és perfeccionista.

Novo: Canvia respecte a la poesía anterior: interiorització espiritual de l’amor es relaciona amb una experiencia de carácter místic, complexitat del pensament.

Dolce: Musicalitat vocabulari refinament i l’harmonia expresiva.

Dolce estil novo: sonet, balada i la cançó.

3. Característiques literàries

Idees platòniques bé i la bellesa.

Esperit platònic es concentra en el tema Amorós. Model petrarquisme.

Poètica d’Aristòtil gran influencia en el teatre distinció enstre els estils elevats, tragedia i comèdia.

Influències l’Ars poética d’Horaci del període ampli i harmoniós concepció d’imitació dels clàssics i en el fons estètic i moral que nodreix la seva obra.

La natura idealitzada, apareixen tòpics.

Concepció de la vida: Enfocament mé spositiu, visió antropomórfica.

Consciència nou período històric recuperació de gèneres clàssics, com l’epopeia o la tragedia.

Recuperà el gènere del diàleg i l’ús de la prosa erudita i de pensment.

Mitologia lloc molt important, l’al·legoria, l’ègloga, els motius pastoral i arcàdic, etc..

Contrapunt novel·la picaresca, vida del Lazarillo de Tormes y sus fortunas y adversidades (1554).

4. La poesía lírica: Francesco Petrarca

Neix a Arezzo 1304 notari florentí exiliat. S’enamora de Laura un Divendres Sant de 1327, s’instal·la definitavament a Itàlia. Era burgès, Primer dels humanistes tramet els valors eterns del passat clàssic a la nova societat.

L’obra de Petrarca en llatí és extensa i recull totaa l’activitat filòlogica d’aquest gran erudit, l’esperti artístic amb l’estudi filosòfic.

El conjut de poemes en Italià que aplega l’anomenat Cançoner títol de Rerum vulgarum fragmenta (fragments de coses en llengua vulgar), ja que per a ell no tenia el mateix valor que la seva obra llatina.

Cançoner: 366 poemes, el tema és l’amor per Laura, quan era viva i un cop morta, es transforma en un amor imposible, apasionat i idealitzat, aprofunedeix els seus sentiments, harominia i equilibri, utilitza metàfores.

S.XVII, petrarquisme tema de l’amor imposible técnica acurada interés per l’al·lusió mitológica, recuperació dels clàssics.

Petrarca escriu un llarg poema al·legòric.

Model: divina comèdia; els triomfs, homenatge a Laura, al·legoria, tercets encadenats, sis parts, triomf de l’amor, del pudor, de la mort, de la fama, del temps, i de l’eternitat, parteix aquí la seva pròpia historia per arribar a consideracions generals; símbols de la condició humana, “triomfs”, expressió del seu subjectivisme en la concepció amorosa, seu cristianisme, passió per la cultura llatina.

Tristany i Isolda

Capítol I

1.-Anota els personatges que surten al capítol i estableix les relacions entre ells

El rei Marc és el rei de Cornualla, Rivalèn, que és el rei de Leonís li va proporcionar l’ajut que necessitava i com a recompensa, el rei Marc va unir en matrimoni a Leonís i a Blancaflor, la seva germana.
El duc Morholt és un dels enemics de Rivalèn, i en una batalla el mata, deixant així vídua a Blancaflor, la qual estava embarassada. A aquest fill li posà de nom Tristany, però per por de que el duc Morgan el degollès, el va cuidar en Rohalt com a fill seu.
Tristany creix com a fill de Rohalt, i un dia s’escapa de casa i al bosc es troba amb un grup de monters, del qual el cap és en Titangel.


2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius


El punt de vista de la novel•la és extern, és a dir, té un narrador extern que explica els fets des de un punt de vista exterior, sense intervenir a l’acció, però escriu com si els lectors estiguessin a l’obra, i ens l’estigués narrant o explicant.
Exemples: Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? És de Tristany i d’Isolda la reina.
Senyors, es convé al narrador que vol plaure, d’evitar les contarelles massa llargues.
I diré breument com Tristany, havent rebut del seu oncle les armes de cavaller, ...


3. Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany.

Blancaflor està embarassada i el su marit Rivalèn, el rei de Leonís, empren la guerra per ajudar al rei Marc de Cornualla i mor. Blancaflor al donar a llum al seu fill, li posa el nom de Tristany perquè la tingut tristament, llavors ella mor.
Rohalt, un tinent del rei Rivalèn, es fa càrrec del nen i el cria com si fos fill seu. Al complir els set anys l’encomana a l’escuder Governal, que l’ensenya a caçar, a lluitar, la música i a tocar larpa, a ser lleial i sincer i un bon escuder. Un dia uns comerciants de Noruega se l’emportaren, però el dexaren en una barca per deixar-lo a la riba.
Al arribar a la costa, es troba amb uns homes que caçaveni els hi ensenya comstums seves per partir el cèrvol i tots quedaren encisats i se l’emportaren cap al castell de Tintagel per ensenyar al rei Marc aquell estranger. A la cort del rei Marc, Tristany canta amb l’arpa del joglar. Tristany li jura lleieltat al rei Marc, i així ho feu durant tres anys.
Atracà a les costes de Cornualla un vaixell amb el tinent Rohalt i retrobà a Tristany. Rohalt li explica al rei Marc que Tristany és nebot seu, fill de la seva germana Blancaflor i de Rivalèn. Llavors Tristany es féu reconeixer dels antics vassalls del seu pare, desafià a Rivalèn i el matà. S’adonà que el rei Marc no podia viure feliç sense ell, i li dona la seva terra a Rohalt perquè la governi, i desprès el seu fill. Tristany anirà a servir al seu senyor, el rei Marc de Cornualla.

4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:

- Occir: Matar, llevar la vida.
“Un dia ella sabé que el Duc Morgan l’havia occit a traïció” (pàg 1)
“Desafià l’occidor de Rivalèn, l’occí i recuperà la seva terra.” (pàg 6)

- Ensinistrar: Comunicar (a algú) aptesa, destresa, en algun art, en algun treball, etc.
“L’ensinistrà a jugar la llança, l’espasa, l’escut i l’arc a llançar els discos de pedra, a passar d’un bot els fossats més amples...” (pàg 2)

- Errívol: Que es presta a ésser errat.
“Jo diré, doncs, breument, com després d’haver anat força temps errívol per mars i terres, Rohalt el Fe-Tinet atracà a Cornualla, retrobà Tristany, i, fent veure el rei el carboncle que temps era temps ell havia donat a Blancaflor com un car present nuvial...” (pàg 5)


Capítol II


1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda)
Cornualla: És un país celta situat al sud-oest de Gran Bretanya.

Leonís: Aquest lloc no existeix, però si que existeix, Leonias, situat a Bretanya.
Irlanda: És una illa ubicada al Nord-est d’Europa, a l’Oceà Atlàntic nor




2.- Trobes algun paral•lelisme entre un episodi d’aquest capítol i de l’anterior?

Sí. En aquest capítol el Rei Marc també esposa la seva germana, però amb un cavaller, Morholt, que ningú havia pogut vèncer mai. En aquest capítol, igual que a l’anterior el rei Marc i Morholt han d’empendre una batalla d’un contra un, tot i que Tristany s’ofereix al rei Marc per a lluitar en lloc seu (en l’anterior aquesta batalla és entre Leonís i el duc). També trobem que en aquest capítol, després de ser ferit, Tristany fuig.


3. Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda.

Tristany: és un cavaller molt jove, ardit i bell. Sent molt d’amor pel rei Marc, Gorvenal i Dinàs de Lidan. A l’hora de la seva mor decideix que l’abandonin a la mar només amb la seva arpa, i toca una melodia dolça. Ardida i viva. És intel•ligent i hàbil i quan parla ho fa estutament.
Isolda la Blonda: la dels cabell d’or, la bellesa de la qual lluïa ja com l’alba que s’aixeca. Sap els bàlsams i els beuratges que reviscolen els ferits ja semblants a morts. És una dama compassiva. Odia a Tristany per haver matat al Morholt.
4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat:

- ardit : Valent, coratjós, agosarat, atrevit. Pàg.8. º “Era un cavaller tan jove: ¿de què valdria la seva ardidesa? “//” -Ah! Tristany –es deien-, ardit baró, bella jovenesa, ¿per què no he emprès jo millor que tu aquesta batalla? “
- clamoreig: Clamor repetit o continuat.
- beuratge : Poció. Beguda desagradable. Pàg. 9-10. “Perquè sabien els bàlsams i els beuratges que reviscolaven els ferits ja semblants morts.”
Capítol III
1.- Tristany vol que el seu oncle es casi i uns barons que odiaven Tristany també però per diferents motius, quins són?

Els barons volen que el rei Marc tingui descendència perquè creuen que Tristany és un màgic, ja que després de ser ferit pel rei Morholt el varen deixar enmig del mar sense rems, i ell va tornar. Si el rei Marc mor sense descendència el poder quedarà en mans de Tristany.
Tristany vol que el seu oncle, el rei Marc tingui descendència per profit seu: volia tornar a veure la dona de la caballera blonda.

2.- En aquest capítol apareixen elements que ens recorden altres històries. sabries trobar-ne algun?

Sí. Per exemple l’aparició de reis, reines i princeses son elements típics de les històries i de les llegendes, també és típic que les princeses siguin rosses, així com també ho són els dracs.

3.- Quins sentiments té Isolda cap a Tristany de bon començament i cap al final del capítol?

Isolda al principi no el reconeix i no sap que és el que ha matat a Morhort, el seu oncle. Quan ho descobreix comença a tenir cap a ell un sentiment d’odi que a mesura que es van coneixent es va fent més ferm.
Capítol IV
1. Pots continuar amb la pregunta anterior:
Al principi Isolda odia Tristany perquè el veu com la persona que l’ha apartat de la seva terra, la seva mare i el seu pare, cap a una terra desconeguda i enemiga, per entregar-la a un home desconegut. Es sent també rebutjada i decebuda, perquè ella pensava que ja que Tristany, al menys, tindria l’honir i el detall de casar-se amb ella. Tristany, per la seva banda, el que intenta és consolarla perquè no estigués trista, i la veu com la dona del seu senyor, el rei Marc, com la missió que ha de complir.
Aquests sentiments canvien quan beuen per equivocació la poció que la mare d’Isolda havia preparat per Isolda i Marc, sentint així un amor irracional que provoca en Isolda, per una part un rebuig, ja que no vol estar enamorada i sofreix, però vol estimar Tristany i no pot amar si no és a ell. Tristany té dos sentiments que lluiten: per un costat sap que és la futura dona del seu oncle i sap que si estima Isolda el trairà, però per altra banda el beuratge ha fet que estigui bojament enamorat d'Isolda, i no sap què fer.
2.En aquest capítol es gesta la tragèdia. Explica-ho.
Es gesra la tragèdia perquè és quan el conflicte comença: Tristany i Isolda s'enamoren per equivocació, sent un amor impossible, ja que Isolda és la dona del rei, i el rei és l'oncle de Tristany. En aquest capítol la mare d'Isolda prepara una poció d'amor destinada a Isolda i el rei Marc, perquè s'enamoressin bojament l'un de l'altre, ja que Isolda no es casava de bon grat. Per una equivocació dels dos protagonistes i un descuit de Bringiana, es beuen la poció i els dos queden totalment enamorats. En aquest capítol, també, es gesta la tragèdia perquè tots dos amants es declaren amor i s'estimen afrontant les conseqüències.

Capítol V

1.- Un altre cop és interessant analitzar la veu del narrador. Pensa que la literatura oral es transmetia de generació en generació sofrint modificacions. Existeix, doncs, una única història de Tristany i Isolda? Busca el fragment on es planteja aquest fet.

Els contaires pretenen aquí que Brangiana no havia llençat al mar el flascó de vi d’herbes, no del tot escurat pels amants; sinó que al matí, després que la seva dama hagué entrat al seu torn en el llit del rei Marc, Brabgiana abocà dins una copa el que restava del filtre, i la presentà als nuvis: Marc en begué llargament i que Isolda llençà la seva part d’amagat. Però sapigueu, senyors, que aquests contaires han corromput la història i l’han falsejada. Si han imaginat aquesta mentida, és per falta de comprendre el meravellós amor que Marc portà sempre a la reina.

2.- Et remeto a la segona pregunta del capítol III. Quin conte et recorda aquest episodi?

La Blancaneus, l’envien al bosc i la reina mana a un home a que la mati i que li porti el seu cor, aquest per compassió, no la mata i porta el cor d’un cèrvol enlloc del de la noia.

Capítol VI

1.En aquest capítol i els anteriors queda palesa la lleialtat de Brangiana. Explica-ho.

Isolda havia estimat Tristany abans que el rei Marc, i, per tant, no era verge. Quan el rei marc la pren com esposa, a la nit de bodes, Bringiana li salva la vida passant la nit amb el rei marc, i deixant ella també de ser verge, ocupant el lloc que Isolda hauria d'haver ocupat En un temps on arribar verge al matrimoni era crucial i de gran importància, i la virginitat significava la puresa, Bringiana deixa de ser pura per fidelitat i per protegir a Isolda. També demostra la seva fidelitat i amor per Isolda quan, en un rampeig de bogeria, Isolda es pensa que Brangiana, la única que sap el seu secret amb Tristany la vol denunciar al rei i que la millor idea és endúr-se-la al bosc amb dos sefs, i que la matessin, perque no pogués parlar mai. I quan els serfs estàn a punt de matar-la, Bringiana no diu una paraula dolenta contra l seva senyora, encara que hagi manat matarl-a, i explica als serfs cuàntes coses havia fet per Isolda i quant l'estimava, i que, encara que no savia quin era el seu pecat per mereixer la mort, si era desig d'Isolda, ella ho compliria. Ella, també, és qui els ajuda a veure's per les nits fora del castell quan Tristany és exiliat de Cornualla, distreu el rei Marc mentre Isolda és fora, els hi diu el truc de la fusta i el riu etc.

2.El rei Marc és enganyat, com?

Els quatre enemics de Tristany s'adonden del engany que fan els amants i s'assabenten del mètode, el lloc i l'hora en que es veuen, així que, després de ficar el dubte al rei i fer que Tristany s'anés del castell, tornen a dir al rei que Tristany veu Isolda d'amagat. El porten fins a l'arbre on queden sempre els amants i l'amaguen. Tristany llença les fustes al riu per cridar Isolda quan veu el reflexe de Marc en l'aigua, però ja és massa tard. Isolda quan s'apropa, també veu el rei Marc, i s'inventa una excusa per estar allà. Li parla a Tristany com si haver-la cridat allà fos una ofensa i que què volia d'ella. Tristany li segueix el joc i li diu que l'únic que vol es que ella parli amb el rei i li fes veure que el que li havien dit els altres quatre era mentida. Així, el rei Marc, entén que els seus nobles l'han mentit i que ha fet fora Tristany injustament.


Capítol VII

1. El nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes. Defineix aquest concepte i justifica per què els podem considerar com a tals.

Personatge antagonista: És refereix a un personatge o grup de personatges, i fins i tot de vegades una institució d'una història que representa l'oposició a un protagonista o heroi amb el qual ha d'enfrontar. Representa la força aparent i necessària perquè hi hagi un conflicte. L'antagonista no necessàriament ha de ser sempre un humà ni tampoc "bo" o "dolent". Pot també representar algun element psicològic o místic. A l'estil típic de les històries en què un heroi s'ha d'enfrontar a un dolent, tots dos poden ser definits com a protagonistes o antagonistes de l'altre, respectivament. No obstant això, en algunes ocasions els creadors de les històries han creat diverses situacions complexes. En alguns casos la història és explicada des del punt de vista del malvat, en aquests casos, l'heroi és el protagonista, i qui o els qui se li oposen són els antagonistes o antiherois.

L'antagonista vindria a ser el personatge, grup de personatges i fins i tot a vegades les forces naturals i / o còsmiques que s'oposen al protagonista principal de la història.


Capítol VIII

1. Era una creença de l’Edat Mitjana atribuir les deformitats físiques a deformitats morals. Com ho podríem justificar després de la lectura d’aquest capítol i de l’anterior?

En el capítul VII el rei Marc s’apiada d’un nen geperut anomenat Frocí, el qual havia dit dies abans que Tristany i la reina Isolda es reunirien durant la nit, cosa que va encertar. El rei Marc, impulsat pels barons, a demanar-li consell al nan Frocí, i després d’això els amants Tristany i la reina Isolda són enxampats i condemnats, però Tristany decideix fugir per salvar a Isolda, a més el poble s’estima tant a Isolda com a Tristany.
Es veu reflexada la creença d’atribuir la deformitat física d’en Frocí, que és geperut, a una deformitat moral ja que en Frocí adivina dues vegades el que passarà, primer que Tristany i Isolda es reunirien per la nit, i després que Tristany baixaria del seu llit i aniria a veure a Isolda.


2. Quan llegim, els personatges acostumen a desvetllar en nosaltres sentiments de comprensió, rebuig, menyspreu, etc. Quins sentiments et provoquen les actuacions dels amants i del rei Marc (des de l’inici del conflicte fins a aquest moment)?

Les actuacions dels amants, a l’inici de l’obra desventllen uns sentiments de comprensió per Isolda, ja que és normal que odiï a Tristany perquè ha estat ell qui ha matat al seu oncle. En canvi, Tristany desvetlla un sentiment com de ràbia pel la manera en com actua abans de beure per accident el potatge, actua en benefici propi amb segones intencions.
Després de que es beuen el beuratge per accident, provoquen un sentiment d’amor desenfrenat i de llàstima ja que aquest amor no es podrà aturar si no és amb la mort.
El rei Marc, transmet un sentiment de bondat, ja que acull a Tristany quan aquest se’n va i més tard transmet un sentiment de llàstima perquè és enganyat per Tristany, el seu nebot, i Isolda, la seva esposa, sense que ell ho sàpiga veure.

Capítol IX

1.Explica la trobada del rei Marc i els dos amants en el bosc. Quin fet s’ha de destacar? Pots establir algun paral•lelisme amb una de les escenes d’”Excalibur”?
al bosc, fugits de la justícia del rei Marc que els vol matar per traició. Després de llarg temps Tristany i Isolda viuen visquen allà, un forester els descobreix i va corrents al seu rei per explicar-li el que havia vist. El rei, boig de rabia, els va a buscar, però quan els troba, veu que dormen separats per l'espasa de Tristany. Ell recapacita i pensa que, si realment ells dos s'amessin amb bogeria, no dormirien separats per una espasa, senyal de puresa, s'apiada, i no els mata. Li treu un anell que ell havia regalat a Isolda, i li canvia pel seu, el que ella li havia regalat a ell, i deixa la seva pròpia espasa en el lloc on hi era la de Tristany, i se l'emporta. Quan es desperten pensen que el rei vol matar-los i que ha anat a buscar reforços, i fugen a França.
Aquesta escena és molt semblant a l'escena on Artús va al bosc i es troba a Lancelot i a la seva dona dormint junts abraçats. Ell fa un intent de matar-los, aixeca l'espasa amb intenció de matar-los, però en l'últim moment es penedeix i l'únic que fa es deixar l'espasa entre els dos caps dels amants, que quan desperten, fugen.

Capítol X

1. Sintetitza els pensaments de Tristany i Isolda? Quina decisió prendran?

Tristany pensa que no és per por que el rei els ha salvat, tampoc els ha perdonat, sinó que els ha comprès. El rei ha entès que en la foguera, quan Tristany va saltar de la capella, en l’emboscada contra els llebrosos, Déu els havia salvat. Marc ha recordat Tristany que arpejava per a ell, i de la terra que va abandonar per servir-lo, i que va batallar contra el Morholt per defensar la gent de Tintagel i l’honor del seu senyor. Pensa que el rei Marc tornaria a prendre Isolda, però ell l’havia abandonat als llebrosos i que ella ja no era del rei, era de Tristany. Així Marc amb la seva compassió ha despertat la seva tendresa i ha reconquistat a la reina. També pensa en ella, que al seu costat era reina, i que ara viu com una serva, en comptes dels luxuos que tenia al palau, per amor a Tristany que ha seguit aquest mal camí, que viu en una cabana. Li suplica a Déu que li doni força per poder tornar Isolda al rei Marc.
Isolda la Blonda en veure l’anell d’or que el rei Marc li havia tornat, s’adonà que ell ja no era l’home irritat que l’havia lliurat als llebrosos, sinó que era l’home compassiu que des de que havia arribat, l’havia acollit i protegit, i que estimava a Tristany. Però en arribar ella, Tristany ara viu en el bosc,i no en el palau del rei, cavalcant per les corts i buscant noves aventures, i per amor, ell oblida tota cavalleria, exiliat i perseguit.
Llavors els dos decideixen enviar-li un missatge al rei Marc per dir-li que la reina Isolda la Blonda tornaria amb el rei i que Tristany en lliurar-li la seva dona, partiria lluny, i si un dia el rei volgués que ell tornés a la cort amb ell, ho faria, com a servidor seu

Capítol XI

1. Tristany i Isolda tenen defensors i enemics. Torna a escriure alguns fragments que ho demostrin.

“- Rei, escolta el consell que et donem en lleialtat. Hom ha dit mal de la reina; sense raó, t’ho concedim; però, si Tristany i ella tornen a entrar plegats a la teva cort, hom en parlarà de bell nou. Deixa més aviat Tristany que s’allunyi un quant temps; un dia, sens dubte el tornaràs a cridar. ”
“- Senyor, torna a prendre la reina: són uns insensats els que l’han caluminada prop de tu. Quan a Tristany que se’n vagi, tal com ofereix, a guerrejar a Gavoia o vora del rei de Frísia.”

2. Encara que Isolda accepta de tornar amb el rei Marc té els seus dubtes. Explica-ho

Quan torna amb el rei Marc té por perquè no sap com la tractarà llavors li demana a Tristany que abans de marxar estigui uns dies vigilant que el rei Marc la tracti bé.

Capítol XII

1 Andret, Denoalèn i Gondoine volen sotmetre la reina a un jurament. Busca informació sobre els judicis de Déu que es practicaven a l’Edat Mitjana.

Els judicis de Déu es celebraven a França i a Gran Bretanya durant els segles IX i XIII. Aquests judicis eren unes proves de caràcter religiós, en les que els acusats havien de subjectar ferros candents, posar les mans en aigua bullint o aigua congelada... En les proves de foc, les parts afectades eren embenades tres dies i el veredicte depenia de si es detectaven o no cremades o infeccions. en la de l’aigua si la persona jutjada flotava era considerada culpable. Només si, els acusats sobrevivien eren declarats innocents.

2. De quin estratagema es val Isolda per no mentir en el jurament?

Isolda jura a la Blanca Landa davant dels cavallers del rei Artús que no ha estat mai als braços de cap altre home que no sigui el rei Marc, el seu espòs, i del pelegrí que ha ajudat a Isolda a baixar per a no enfangar-se les mitges de fang. Aquest pelegrí és Tristany disfressat.

Capítol XIII

1.Busca en un diccionari específic la simbologia del cant del rossinyol i de l’alosa. Relaciona’l amb l’episodi.
2.Què passa amb els tres enemics de Tristany?
A Ganeló el mata l'escuder de Tristany, Governal, quan Ganeló está al bosc caçant, prop d'on estaven vivint Tristan i Isolda d'amagat. Li talla el cap i el porta a Tristany.
A Deonalèn el mata Tristany i a Gondoine el mata Isolda llençant-li una fletxa a l'ull en vuere que els estava espiant.

Capítol XIV

1. Explica el significat del títol.

El cascavell meravellós, aquest títol es deu a que Trintany, a França, descobreix un gos de molts colors que porta penjat del coll un cascavell que quan sona fa oblidar la tristesa momentàneament als qui l’escolten.


Capítol XV

1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?

El Tristany enamorat trobar a faltar Isolda, ell creu que Isolda l’ha oblidat, i Tristany està trist, però ell s’ha sent malament perquè havia traït a Isloda.
Al final del capítol es tornen a trobar i a retornar l’amor del passat.
El Tristany guerrer està mol cansat però fa una amistat molt forta amb Kaherdí, això provoca que Tristany el defensi i lluiti en el seu nom. Kaherdí és ferit per el comte Riol, i això provoca una baralla entre Tristany i el comte Riol, on surt guanyan Tristany.
Capítol XVI
1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?

El Tristany enamorat trobar a faltar Isolda, ell creu que Isolda l’ha oblidat, i Tristany està trist, però ell s’ha sent malament perquè havia traït a Isloda.
Al final del capítol es tornen a trobar i a retornar l’amor del passat.
El Tristany guerrer està mol cansat però fa una amistat molt forta amb Kaherdí, això provoca que Tristany el defensi i lluiti en el seu nom. Kaherdí és ferit per el comte Riol, i això provoca una baralla entre Tristany i el comte Riol, on surt guanyan Tristany.

Capítol XVII

1.En aquest capítol hi ha una frase que podria ser el lema dels dos amants. Quina?
“Si mai torno a veure l'anell de jaspi verd, ni torre, ni fort castell, ni defesa reial no em privaran de fer la voluntat del meu amic, que sigui cosa de seny o de follia...”
2.Què provoca l’enuig d’Isolda?
Un cavaller confón Tirant amb l'escuder de Kaherdí, que portava l'escut de Tristany i estava amb Governal en un camí, mentre Tristany estava absent. Aquest cavaller, Bleherí, fa front a Tristany i el reta a fer combat en nom d'Isolda, però no el fa cas i fuig. Belherí, creient que Tristany no havia volgut lluitar contra ell li explica a Isolda que Tristany era a Cornualla i que havia fugit quan li havia demanat lluita en nom d'ella, i Isolda es pensa que Tristany ja no l'estima si no ha estat capaç de lluitar en el seu nom contra Belherí.

Capítol XVIII

1.Tristany es disfressa i Isolda no el reconeix. Esmenta tots els fets que enumera Tristany per ser reconegut per Isolda.

Tristany li recora que ferit per l’espasa emmetzinada del Morholt, amb la seva arpa pel mar, va esser empès cap a les ribes i ella el guarí.
- del gran dragó que ell va occir a la terra d’Isolda. Es va amagar la llengua del drag dins la calça i tot cremat pel seu verí, va caure vora l’aiguamoll

Poderosa Afrodita

Fitxa tècnica:

TÍTOL ORIGINAL: Mighty Aphrodite

ANY: 1995

DURACIÓ: 95 min

DIRECTOR: Woody Allen

GUIÓ: Woody Allen

MÚSICA: Dick Hyman

FOTOGRAFIA: Carlo Di Palma

REPARTIMENT: Mira Sorvino, Woody Allen, F. Murray Abraham, Helena Bonham Carter, Michael Rapaport, Claire Bloom, Olympia Dukakis, Jack Warden, Peter Weller, James Woods, Dan Moran

PRODUCTORA: Miramax

SINOPSIS Y CRÍTICA 1995: 1 Oscar: millor actriu secundaria: Mira Sorvino. 2 nominacions / Comèdia

Algunes crítiques:

“No les he vist totes, encara que dubto que alguna em vagi a agradar més que Poderosa Afrodita. Per als fans del director novaiorquès les millors solen ser o Manhattan o Dies de ràdio o la oscaritzada Annie Hall. Per a mi aquesta és la millor per les rialles que em produeix i per tenir un guió espectacular. A més els diàlegs no es veuen tan trillats com en altres dels seus films. Tenen una frescor que s'agraeix.

Mira Sorvino interpreta una gran alçada. Desconec qui va ser la dona que la va doblar al castellà, i encara que suposo que no tots estaran d'acord amb mi, em sembla que el doblatge encara millora la interpretació, a causa principalment a aquest to agut i de vegades desagradable.

Woody Allen atorga a Sorvino en la seva obra una intel·ligència i un sentit comú poc creïble per ser la típica rossa, alta i guapa. I funciona. La noia no sap de quasi res però raona acceptablement sobre gairebé tot i això la converteix en una espècie de gos verd en la filmografia d'Allen. El guió va tornar a estar nominat i Allen va seguir tocant el clarinet en el seu pub novaiorquès mentre algun altre l'hi portava, en aquest cas el gran Tarantino per Pulp Fiction. Dura competència. El colorit que amara tot el film també em crida l'atenció. En tots els interiors els verds funcionen amb els grocs, els pastissos amb els violetes, etc. Combinacions cromàtiques que emanen optimisme durant tot el metratge.

Una de les millors parelles còmiques dels últims temps.”

“Una de les millors comèdies de Woody Allen. Excel lent Mira Sorvino l'Oscar que va rebre va ser totalment merescut. Cal destacar que gran part de l'encant del seu personatge el posa l'actriu de doblatge, un deu per a ella també.

Diàlegs ingeniossos.”

“Simpatiquíssim comèdia d'un acurat Allen que torna a afirmar que el seu és trobar actrius secundàries. Mira Sorvino és una joia en estat brut, la candidesa que aporta al paper és impressionant i les escenes al costat del propi Allen són divertidíssims, com no, gràcies a un gran guió. No obstant això, en contra d'una crítica que he llegit el doblatge del personatge de Sorvino em sembla patètic, semblant al de Urkel de "Coses de casa", tractant de ser còmic es queda en estúpid, encara que vaig aconseguir acostumar.”

Bibliografia:

http://www.filmaffinity.com

Tema 3: La Novel·la Artúrica

Als mitjans del segle XII van aparèixer a França les primeres mostres de novel·les que tenien per protagonista o heroi un cavaller. Des dels inicis, aquestes narracions van ser denominades romans de la matèria de Bretanya, ja que la acció sol desenvolupar-se a Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). També reben el nom de cicle artúric, per ser la cort del rei Artús, entorn del qual es van portar a terme les aventures cavalleresques. Més abstractament es pot anomenar novel·la cortesana.
Les novel·les més antigues estan escrites en versos pairats de vuit síl·labes de rima consonant que tracten assumptes situats en un ambient fantàstic, amb una trama amorosa o realitzar una empresa de difícil consecució, en el qual un heroi ha de lluitar, en solitari, vencent obstacles, amb el que assolirà prestigi moral i perfecció moral. L’heroi és un cavaller bretó, vinculat a la cort del rei Artús.
Aquestes obres són diferents que els cantars de gesta, que són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra en terres espanyoles o italianes i no donen importància a les dones o temes amorosos, els autors dels quals és anònim, i els cantars de gesta es transmetien de forma oral, mentre que la novel·la artúrica va ser concebuda per ser llegida.

Les novel·les de l’Antiguitat

Sorgiren altres novel·les, també en francès i en paredats octosíl·labs rimats que tractaven temes propis de l’epopeia clàssica grecollatina, que eren traduccions d’obres llatines. Són: Roman de Thébes i Roman d’Enéas.
Roman: Al principi significa traducció, és a dir, obra llatina posada en llengua romanç; més tard va passar a significar narració, original o traduïda, escrita en versos francesos; finalment acabarà significant novel·la (roman en francès, romanzo en italià).
En català i en castellà s'utlitzava per designar coses molt diferents.

El cicle artúric

És molt possible que la matèria de Bretanya degui alguns dels seus motius a l'antiga tradició llegendària bretona o cèltica de la qual són pocs els documents i testimoniatges dignes de fe, anteriors a les primeres obres cultes del gènere.
S'ha analitzat una sèrie d'inicis que fan suposar que el nucli d'alguns temes i el nom d'alguns personatges novel·lescos ja existien en ambients cèltics.
El punt de partença del cicle artúric és una obra en llatí: Godofred de Monmouth, la història dels reis de Bretanya (1136) en que ja el rei Artús apareix victoriós.
1555, Robert Wace traduí l'obra de Monmouth al francès en pareats octosíl·labs. Aquesta traducció es coneix com Roman de Brut en la que es fa referència a la taula rodona (table rodone).

Rei Artús apareix com el monsarca ideal però es desconeix si el personatge literari es correspon amb l'històric. Se sap que no va haver cap rei a Anglaterra amb aquest nom, amb lo que la seva història podria vindre de la mitologia celta o que s'ha construït a partir de la vida d'algun guerrer bretó.
El tema central és la recerca del Sant Graal, el calze del que havia begut Jesús en l'Últim Sopar, i al qual se li atribueixen poders màgics.
La llegenda té el seu punt culminant amb Excalibur, la miraculosa espasa clavada en una roca i la qual lúnic capaç de treure-la és serà el rei.
Al Castell de Camelot es troba envoltat de cavallers, dels quals destaquen Lancelot i Perceval, i formen l'Ordre de la Taula Rodona.
Artús es casa amb Ginebra, dona de la que també s'enamora Lancelot. Quan Artús s'entera condemna a la foguera a la seva esposa, però Lancelota la salva i fugen a França, fins on els seguirà Artús. Mordred, el seu fill, aprofita que el seu pare és fora i s'apodera del tron. Quan torna pare i fill s'enfronten en una guerra on tots dos moren.
Artús ha passat a la història com a símbol d'intel·ligència, honor, lleialtat, i Camelot com lloc de pau i jutícia.

Tristany i Isolda

Llegenda per excel·lència. Al segle XII existí un Tristany perdut l'autor del qual podria ser La Chiève. El que avui dia coneixem és una mena d'obra de col·laboració per diversos poetes, que narren els amors de Tristany i Isolda, que sorgeix quan els dos joves beuen per error un filtre màgic. Al final tots dos moriràn a causa d'aquest amor impossible.

Chrétien de Troyes

Es va iniciar la carrera literària d'un gran escriptor de la zona de la Xampanya: Chrétien de Troyes. Començà la seva producció (1160-90) adaptant obres dels clàssics com Ovidi (L'Ars Amandi, o Metamorfosis). També té com una obra de juventut una narració de la llegenda de Tristany, però es perdè.
Era un clergue que va escriure cinc novel·les sobre la "matèria de Bretanya", escrites en vers, tenen un ambient misteriós i una poètica de la meravella que provenen de les obres clàssiques.
Algunes de les seves obres són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.

- Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec ( presència del cor, el corifeu, els personatges de Tirèsies i Cassandra, el destí, …) Acompanyeu les explicacions de fotografies o dibuixos.


En la pel·lícula de Poderosa Afrodita es pot veure com s’organitzava el teatre grec i el elements que hi apareixien, entrellaçant-lo amb la historia de l’època actual.
El cor de la pel·lícula recita i avança els esdeveniments que vindran. En el teatre grec, i en la pel·lícula també, el cor actuava com un sol personatge, que parla amb el corifeu o director, que a Poderosa Afrodita se li apareix a Lenny ,el protagonista, amb qui parla sobre les seves accions i l’aconsella.





El personatge de Cassandra, pertany a la mitologia grega.
Cassandra era una mortal a qui li agaradava el món de l’endevinació i anava al Temple d’Apol·lo, déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia. En una d’aquestes visites, el déu li consedeix el do de l’endevianció a canvi de relacions sexuals, ella ho accepta. Quan Cassandra ja havia rebut el do que ella tant dessitjava, va negar-se a Apol·lo. Ell li va demanar un últim petó i Cassandra li va concedir. Però Apol·lo al donar-li el petó li va enviar una meledicció : “Tot el que surti de la teva boca serà veritat, però ningú et creurà.”
Aquest personatge apareix en la pel·lícula tal i com ens explica el mite, ella té visions sobre el futur, però cap persona que apareix en el teatre la creu.
El personatge de Tirèsies, apareix en l’època actual i en el vel mig de la història, quan es troba amb Lenny, al qual li explica el que ell havia previst.
Segons la versió del poeta llatí Ovidi, Tirèsias, passejant al bosc, va veure dues serps que copulaven i va separar-les amb un bastó. Immediatament fou transformat en una dona. Set anys després, va tornar a veure les serps i va tornar a donar-los un cop, cosa que li va retornar l'aparença masculina.


Tirèsias també fa un paper important en una disputa entre Zeus i Hera. El déu sostenia que la dona gaudia més de l'acte sexual que no pas l'home, i la seva muller divina afirmava el contrari. El matrimoni va demanar a Tirèsias el seu parer, ja que ell tenia l'experiència dels dos sexes. Tirèsias va respondre que, si es dividís el plaer sexual en deu parts, la dona se'n quedaria nou i l'home, només una. Hera es va irritar perquè Tirèsias havia donat la raó a Zeus i va cegar-lo. Zeus, per compensar-lo, va concedir-li el do de predir el futur i una vida llarga com set generacions de mortals.


Tots els personatges de la pel·lícula estan subjugats per una força superior, el destí, del que no poden alliberar-se, ja que aquest els fa actuar al seu parer.

Crítica Cinematogràfica

Feu una crítica cinematogràfica

La pel·lícula “Poderosa Afrodita” ens explica com en Lenny, un home de mitjana edat, dedicat a fer crítiques sobre el món de l’esport i la seva parella Amanda, que vol obrir la seva pròpia galeria d’art, adopten un nen abandonat acabat de nèixer que anomenen Max.
Passen els anys i a mesura que la vida professional d’Amanda va millorant (aconsegueix la seva aspiració: obrir la seva pròpia galeria d’art mitjançant nous contactes) la seva vida personal empitjora fins al punt de dubtar si segueixen estimant-se. Mentrestant, en Max va creixent i demostra unes facultats intel·lectuals elevades per la seva edat que fan que en Lenny s’interessi pels seus orígens. Descobreix que la seva mare és una dona soltera i a poc a poc va descobrint que és una actriu porno anomenada Linda Ash, i en els seu temps lliure també és prostituta. Es van coneixent i Lenny es guanya la seva confiança fins que ella li explica l’abandonament del seu fill. Amanda té una aventura amb un company de feina i deixa a Lenny, aquest, molt entristit visita a Linda, la qual també està dolguda per culpa d’un noi que li ha presentat el mateix Lenny i que s’assabenta del seu passat i sentint-se enganyat, la pega. Aquella nit Lenny i Linda mantenen relacions, Linda es queda embarassada sense que Lenny sàpiga res. Lenny torna amb Amanda i Linda coneix un home amb qui es casa.
És una comèdia de Woody Allen ambientada a Nova York als anys 90’. Té un argument senzill que no és difícil de seguir, el que demana uns coneixements bàsics sobre el teatre grec per a entendre perquè apareix un corifeu, qui és el narrador, qui és Cassandra, etc...
Té un transfons tràgic i es veu clarament que el destí ens domina i que no podem lluitar contra ell per molt que ens hi esforcem, i que acabem deixant-nos dominar pels impulsos. Al mateix temps ens demostra que els humans,les persones, no ho som tot, no podem controlar-ho tot, si no que hi ha coses, com el nostre destí.

EL TEATRE GREC

LA LITERATURA GREGA

El poble grec va crear una de les cultures més importants que han existit.
La principal inspiració de la literatura grega és la mitologia.
La literatura grega es divideix en:

La primera època, arcaica, abarca des dels seus orígens segles IX-VIII a deC. Fins als inicis del segle V a de C. Es dóna el naixament de l’epopeia.

La segona etapa, clàssica, és la de més gran esplandor de la literatura grega i s’estén des de mitjan segle V a de C. Fins a mitjan segle IV a de C. Destaquen la comèdia i la tragèdia.

LA TRAGÈDIA GREGA
Origen

El teatre de l’antiguitat troba el seu origen en determinades manifestacions religioses del poble grec. Hom creu que la tregèdia va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís, déu del vi.
En les festes consagrades a aquesta divinitat es formava un cor de camperols que entonaven cants, els queals eren interromputs per exclamacions i comentaris del director o corifeu. Posteriorment va afegir un altre actor que dialogava amb el corifeu, que també intervenia en l’acció, amb la qual cosa va sorgir el drama propiament dit.

La tragèdia és una de les cracions més brillants i denses del poble grec, això es degut al fet que presenta conflictes els quals arrenquen de passions humanes que es perpetuen en tots els temps. Això explica les nombroses versions i adaptacions que d’aquestes obres s’han fet a través de la història. Aquest fet es deu a l’emoció que produïa. Els seus autors van seber presentar-nos terribles problemes de moral o de conducta que no tenen solució. Aquesta lluita de l’home contra allò que és irremeiable i contra el que no té solució constitueix l’essència de la tragèdia clàssica.

ELS CICLES LEGENDARIS

L’obra que analitzarem, Antígona de Sòfocles, pertany al cicle de Tebes que es concentra en la tràgica història d’Èdip. Aquest era el fill de Laios, rei de Tebes, i de Iocasta, i un oracle els havia anunciat que, si tenien un fill, aquest mataria el seu pare i desencadenaria una sèria de desgràcies i la ruïna de llinatge. Per salvar el malefici, el nen és abandonat perquè mori, però és recollit i es fa home sense que ningú conegui la seva identitat. Abandona la seva casa i en el viatge es creua amb el seu veritable pare, el qual mata després d’una disputa. Aleshores, Èdip es deirigeix a Tebes on resol l’enigma de l’esfinx i es casa amb la seva mare. Anys després és descobert el secret i per aquest motiu Iocasta se suïcida i Èdip s’arrenca els ulls. Aleshores, Creont, germà de Iocasta, ocupa el tron.

Èdip i Iocasta havien tingut quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. El dos primers, en descobrir l’incest, expulsaren el seu pare de Tebes, el qual els maleí i vaticinà que es donarien mort mútuament. Per evitar-ho els dos germans decidiren regnar un any cadascun. Comença a regnar Etèocles, però acabat l’any no li va cedir el lloc al seu germà, el qual va fugir però va tornar al cap d’uns anys i va atacar la ciutat en la campanya que es coneix com Els set contra Tebes on ambdós germans es donaren mort l’un a l’altre. Creont va ordenar que a Etèocles se li atorguessin tots els honors, però va prohibir que es donés sepultura al seu germà. Antígona, que no va voler obeir l’ordre, va ser enterrada viva en una tomba on es va penjar i sobre el seu cadàver es va suïcidar el seu promès i cosí Hèmon, fill de Creont.

SENTIT DE LA TRAGEDIA

La mímesi té una doble significació en tant que es referiex a l’autor i a l’espectador. Pel que fa al primer, l’autor simula una acció fictícia al marge de l’acció real on es troben l’autor i l’espectador. Pel que fa a aquest últim, l’espectador s’identificarà amb el personatge de la tragèdia. Aleshores naixeran els sentiments d’éleos i phobos. El protagonista ha transgredit la llei, per tant serà castigat i el seu destí serà tràgic. L’espectador sentirà per aquest compassió (éolos) i temor (phobos). L’espectador, que ha patit amb l’heroi, alliberarà les eves emocions i experimentarà una purificació, la redempció de la culpa tràgica, de la qual ha participat.

Aristòtil dona aquesta definició de tragedia: “Una tragèdia, per tant, és una imitació d’una acció honrada i acabada, una imitació que implica certa magnitud, una imitaciófeta en un llnguatge refinat, deixant de banda cada una de les espècies que apareixen en les parts, una imitació duta a terme per personatges que actuen i no pas mitjançant una narració, com també una imitació que tot suscitant compassió i temença opera una purificació d’emocions d’aquesta mena”.

A les tragèdies, que es representaven als amfiteatres en forma de ferradura, situats generalment al vessant d’un turó, intervé un personatge col·lectiu, el cor, dirigit per el corifeu.

PRINCIPALS AUTORS

Èsquil, veritable creador de la tragedia grega, afegeix un persontage més, redueix l’importncia del cor i ressalta els diàlegs. Planteja problemes religiosos i morals, com la impossibilitat de l’home per escapar al seu destí.

Eurípides és autor de tragèdies en què els personatges, més humans i realistes, no es mouen ja a impulsos dels deus, sino que obeeixen la seva consciència.

Sòfocles, el més cèlebre, va lmitar l’intervenció del cor i va donar més acció a les obres. Els seus personatges són més humans que els d’Èsquil i el seu estil no és tan elevat. El destí arrossega els personatges sense una explicació lògica.


ANTÍGONA

ARGUMENT I TEMES

Dos germans, Etèocles i Polinices, lluiten pel tron de la ciutat i ambdós moren. Creont, llur oncle, ordena honorar el primer i castigar el segon, prohibint que sigui enterrat. Antígona desobeirà al seu oncle i durà a terme l’enterrament.

El tema principal de la tragèdia és l’enfrontament d’Antigona i Creont. Antígona representa i defensa les normes divines i no escrites, però tradicionals i sempiternes, creu que s’ha de respectar els morts i enterrar els cadavers per donar repòs a les ànimes. Creont defensa l¡ordre humà, les lleis de la ciutat que emanen del seu poder. Es tracte de l’enfrontament entre l’ordre diví i l’ordre humà. Si les lleis divines presenten punts contradictoris amb les lleis humanes poden provocar un conflicta moral que pot desembocar en un càstig diví.

ELS PERSONATGES

El persontage més important és Antígona, té valor, noblesa, sentit del honor, etc. Tot alló que configura l’areté tradicional. Com tots els persontages de Sòfocles excperimenta solitud en la realització del seu acte heroic. Mostra una voluntat forta, inflexible i accepta la mort. Els seus planys són una prova del amor que te per la vida i de la magnitud del seu sofriment.

Ismene representa les pors, els dubtes que tindria qualsevol persona que no tingues un caràcter heroic. La seva misió no és altre que enlairar la figura d’Antígona, peró és capaç de reconeixar la injustícia i acceptar part de la culpa. Però és un personatge mal acabat i poc elaborat.

Hèmon, fill de Creont i promés d’Antígona, és un jove tímid i delicat que gosa oposar-se al seu pare perquè sap que el poble pensa igual que ell, el seu discurs és serè i fred, només quan s’han va sabem que ha sigut l’amor el que li dona força per oposar-se al seu pare.

Creont es pot estudiar sobre l’especte de rei i sobre l’especte d’home, ell però considera més important la seva funció reial. Pensa que l’inetrés públic està per sobre de l’amistat, pensa que els enemics de la ciutat (que vol dir ell mateix) són odiats pels déus. El seu patriotisme és tirania. Com a home considera a la dona con un esser inferior i menyspreable, també pensa que l’home és sotmès a la por i la cobdícia i menysprea la joventut. És una persona insegura que acepta el seu fracàs i demana al cor que sigui el seu consell.

El cor, en Sdofocles té gairabé la funció d’un personatge, la seva importancia en la tragèdia és directa tan amb els seus cants con en l’intervenció del corifeu. Esta format per quinze ciutadans nobles i ancians de Tebes. El cor te por del poder de Creont i no gosa donar suport a Antígona. Al final demostra la seva admiració per Antígona i la compara amb altres heroïnes.