Tema 3: La Novel·la Artúrica

Als mitjans del segle XII van aparèixer a França les primeres mostres de novel·les que tenien per protagonista o heroi un cavaller. Des dels inicis, aquestes narracions van ser denominades romans de la matèria de Bretanya, ja que la acció sol desenvolupar-se a Gran Bretanya i a la Petita Bretanya (França). També reben el nom de cicle artúric, per ser la cort del rei Artús, entorn del qual es van portar a terme les aventures cavalleresques. Més abstractament es pot anomenar novel·la cortesana.
Les novel·les més antigues estan escrites en versos pairats de vuit síl·labes de rima consonant que tracten assumptes situats en un ambient fantàstic, amb una trama amorosa o realitzar una empresa de difícil consecució, en el qual un heroi ha de lluitar, en solitari, vencent obstacles, amb el que assolirà prestigi moral i perfecció moral. L’heroi és un cavaller bretó, vinculat a la cort del rei Artús.
Aquestes obres són diferents que els cantars de gesta, que són narracions en vers, de rima assonant, tracten assumptes de guerra en terres espanyoles o italianes i no donen importància a les dones o temes amorosos, els autors dels quals és anònim, i els cantars de gesta es transmetien de forma oral, mentre que la novel·la artúrica va ser concebuda per ser llegida.

Les novel·les de l’Antiguitat

Sorgiren altres novel·les, també en francès i en paredats octosíl·labs rimats que tractaven temes propis de l’epopeia clàssica grecollatina, que eren traduccions d’obres llatines. Són: Roman de Thébes i Roman d’Enéas.
Roman: Al principi significa traducció, és a dir, obra llatina posada en llengua romanç; més tard va passar a significar narració, original o traduïda, escrita en versos francesos; finalment acabarà significant novel·la (roman en francès, romanzo en italià).
En català i en castellà s'utlitzava per designar coses molt diferents.

El cicle artúric

És molt possible que la matèria de Bretanya degui alguns dels seus motius a l'antiga tradició llegendària bretona o cèltica de la qual són pocs els documents i testimoniatges dignes de fe, anteriors a les primeres obres cultes del gènere.
S'ha analitzat una sèrie d'inicis que fan suposar que el nucli d'alguns temes i el nom d'alguns personatges novel·lescos ja existien en ambients cèltics.
El punt de partença del cicle artúric és una obra en llatí: Godofred de Monmouth, la història dels reis de Bretanya (1136) en que ja el rei Artús apareix victoriós.
1555, Robert Wace traduí l'obra de Monmouth al francès en pareats octosíl·labs. Aquesta traducció es coneix com Roman de Brut en la que es fa referència a la taula rodona (table rodone).

Rei Artús apareix com el monsarca ideal però es desconeix si el personatge literari es correspon amb l'històric. Se sap que no va haver cap rei a Anglaterra amb aquest nom, amb lo que la seva història podria vindre de la mitologia celta o que s'ha construït a partir de la vida d'algun guerrer bretó.
El tema central és la recerca del Sant Graal, el calze del que havia begut Jesús en l'Últim Sopar, i al qual se li atribueixen poders màgics.
La llegenda té el seu punt culminant amb Excalibur, la miraculosa espasa clavada en una roca i la qual lúnic capaç de treure-la és serà el rei.
Al Castell de Camelot es troba envoltat de cavallers, dels quals destaquen Lancelot i Perceval, i formen l'Ordre de la Taula Rodona.
Artús es casa amb Ginebra, dona de la que també s'enamora Lancelot. Quan Artús s'entera condemna a la foguera a la seva esposa, però Lancelota la salva i fugen a França, fins on els seguirà Artús. Mordred, el seu fill, aprofita que el seu pare és fora i s'apodera del tron. Quan torna pare i fill s'enfronten en una guerra on tots dos moren.
Artús ha passat a la història com a símbol d'intel·ligència, honor, lleialtat, i Camelot com lloc de pau i jutícia.

Tristany i Isolda

Llegenda per excel·lència. Al segle XII existí un Tristany perdut l'autor del qual podria ser La Chiève. El que avui dia coneixem és una mena d'obra de col·laboració per diversos poetes, que narren els amors de Tristany i Isolda, que sorgeix quan els dos joves beuen per error un filtre màgic. Al final tots dos moriràn a causa d'aquest amor impossible.

Chrétien de Troyes

Es va iniciar la carrera literària d'un gran escriptor de la zona de la Xampanya: Chrétien de Troyes. Començà la seva producció (1160-90) adaptant obres dels clàssics com Ovidi (L'Ars Amandi, o Metamorfosis). També té com una obra de juventut una narració de la llegenda de Tristany, però es perdè.
Era un clergue que va escriure cinc novel·les sobre la "matèria de Bretanya", escrites en vers, tenen un ambient misteriós i una poètica de la meravella que provenen de les obres clàssiques.
Algunes de les seves obres són El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta i El conte del Graal.