Fitxa tècnica:
TÍTOL ORIGINAL: Mighty Aphrodite
ANY: 1995
DURACIÓ: 95 min
DIRECTOR: Woody Allen
GUIÓ: Woody Allen
MÚSICA: Dick Hyman
FOTOGRAFIA: Carlo Di Palma
REPARTIMENT: Mira Sorvino, Woody Allen, F. Murray Abraham, Helena Bonham Carter, Michael Rapaport, Claire Bloom, Olympia Dukakis, Jack Warden, Peter Weller, James Woods, Dan Moran
PRODUCTORA: Miramax
SINOPSIS Y CRÍTICA 1995: 1 Oscar: millor actriu secundaria: Mira Sorvino. 2 nominacions / Comèdia
Algunes crítiques:
“No les he vist totes, encara que dubto que alguna em vagi a agradar més que Poderosa Afrodita. Per als fans del director novaiorquès les millors solen ser o Manhattan o Dies de ràdio o la oscaritzada Annie Hall. Per a mi aquesta és la millor per les rialles que em produeix i per tenir un guió espectacular. A més els diàlegs no es veuen tan trillats com en altres dels seus films. Tenen una frescor que s'agraeix.
Mira Sorvino interpreta una gran alçada. Desconec qui va ser la dona que la va doblar al castellà, i encara que suposo que no tots estaran d'acord amb mi, em sembla que el doblatge encara millora la interpretació, a causa principalment a aquest to agut i de vegades desagradable.
Woody Allen atorga a Sorvino en la seva obra una intel·ligència i un sentit comú poc creïble per ser la típica rossa, alta i guapa. I funciona. La noia no sap de quasi res però raona acceptablement sobre gairebé tot i això la converteix en una espècie de gos verd en la filmografia d'Allen. El guió va tornar a estar nominat i Allen va seguir tocant el clarinet en el seu pub novaiorquès mentre algun altre l'hi portava, en aquest cas el gran Tarantino per Pulp Fiction. Dura competència. El colorit que amara tot el film també em crida l'atenció. En tots els interiors els verds funcionen amb els grocs, els pastissos amb els violetes, etc. Combinacions cromàtiques que emanen optimisme durant tot el metratge.
Una de les millors parelles còmiques dels últims temps.”
“Una de les millors comèdies de Woody Allen. Excel lent Mira Sorvino l'Oscar que va rebre va ser totalment merescut. Cal destacar que gran part de l'encant del seu personatge el posa l'actriu de doblatge, un deu per a ella també.
Diàlegs ingeniossos.”
“Simpatiquíssim comèdia d'un acurat Allen que torna a afirmar que el seu és trobar actrius secundàries. Mira Sorvino és una joia en estat brut, la candidesa que aporta al paper és impressionant i les escenes al costat del propi Allen són divertidíssims, com no, gràcies a un gran guió. No obstant això, en contra d'una crítica que he llegit el doblatge del personatge de Sorvino em sembla patètic, semblant al de Urkel de "Coses de casa", tractant de ser còmic es queda en estúpid, encara que vaig aconseguir acostumar.”
Bibliografia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario