domingo, 31 de enero de 2010

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

“Somni d’una nit d’estiu” és una de les obres de William Shakespeare i pertany a les comèdies se Shakespeare.
Al llarg de l’obra es presenten quatre històries paral•leles de les quals tres són reals: la història entre Teseu i Hipòlita; la història de Lisandre, Hèrmia, Demetri i Helena; la història dels artesans d'Atenes i la història entre Oberon i Titània (imaginària). L’obra està ambientada a Atenes, concretament a un bosc el qual és fosc i tenebrós, i tots els actes succeeixen de nit.
L’obra està dividida en tres parts o “tipus d’arguments”.
En la primera part hi ha un enllaç entre el món fantàstic i el món real. Egeu vol que la seva filla, Hèrmia, es casi amb Demetri però ella s’hi nega degut a que està enamorada de Lisandre. Hèrmia i Lisandre s’escapen i li expliquen a Helena el seu pla. Helena, per aconseguir l’amor de Demetri li explica i acaben tots quatre al bosc. Oberon mana a en Puck que li posi unes gotes als ulls de Demetri que farien que s’enamorés de la primera dona que veiés passar, però Puck s’equivoca i les hi posa a Lisandre, el qual quan desperta veu a Helena.
El segon argument és purament teatral i hi participen els artesans, que assagen una obra de teatre que volen representar a Teseu, per a assajar-la van al bosc i aquí s’enllaça la historia amb el mòn fantàstic.
En el tercer argument hi participen Oberon, Titània, Puck i els follets. Titània, que és l’enamorada de Teseu i Oberon, que és l’enamorat d’Hipòlita, tenen una discussió. Oberon vol donar-li una lliçò posant-li les mateixes gotes que li havia posat a Lisandre per a que s’enamori d’un ésser horrible. Puck transforma al Cabdell artesà en un cuc i Titània s’enamora d’ell. Finalment, Oberon treu l’encanteri a tots dos fet que Titània s’enamori d’ell.
El tema principal d’aquesta obra és l’amor i la mitologia, doncs hi apareixen molts personatges mitològics (Teseu, per exemple), i al llarg de l’obra van apareixent alguns déus mitològics.

NIT DE REIS

L'obra és una comèdia d'embolics i una reflexió sobre l'amor. La història comença amb un naufragi, on dos germans bessons es veuen separats, creient cada un que l'altre ha mort. Viola, la germana, decideix disfressar d'home i entrar al servei del Duc Orsino, senyor de les terres on ha naufragat. Orsino està enamorat d'Olivia, una jove que ha decidit apartar-se del món i no escoltar cap paraula d'amor a causa del dol pel seu germà mort. Mentrestant el seu oncle Tobias, una bona peça, treu diners a un pretendent amb l'esperança que convencerà a la seva neboda. Així estan les coses quan Orsino ordena a Viola que porti una declaració d'amor a Olivia. Olivia, captivada per la bellesa i les dolces paraules de l'ambaixador, sent com va cedint la seva duresa a favor, no del duc, sinó del seu criat. I Viola, mentrestant, s'anirà enamorant del duc. Mentre el senyor Tobias juntament amb Maria, una minyona d'Olivia, faran creure Malvolio, un criat estirat, que Olivia està enamorada d'ell.

La cosa es complicarà quan arribi al ducat el germà de Viola, Sebastià, acompanyat d'Antonio, el que el va recollir del naufragi i del que s'ha fet molt amic. Olivia el prendrà per la seva germana i es casarà amb ell. Antonio prendrà a Viola per Sebastián i creurà que aquest és un ingrat. Tobias intentarà que Viola i el pretendent es batin en duel, i el pobre Malvolio es veurà tractat de boig per les seves pretensions amoroses. Una sèrie d'embolics que culmina en un final feliç per a tots.

Tot i ser una obra menor de Shakespeare, ha tingut el suficient interès com per que hagin fet dues adaptacions cinematogràfiques, i és una obra que es continua representant molt.

EL REI LEAR

El rei Lear va ser escrita entre 1605 i 1606. Està basada en una llegenda cèltica.
Lear és el rei de Britània, decideix dividir el regne entre les seves tres filles, però abans vol saber l’amor que senten cadascuna per ell. Les dues filles grans, Goneril, esposa del Duc de Albany i Regan, esposa del Duc de Cornwall, responen hipòcritament dient-li el que ell vol sentir, però la seva filla petita, Cordèlia, la mà de la qual pretenen el Duc de Borgonya i el rei de França, que estima al seu pare de debò nega l’adulació. Lear enfadat divideix la seva part de regne entre les dues filles grans. Cordèlia negada de la seva dot, no és acceptada pel Duc de Borgonya però si pel rei de França que la pren com a esposa. El Comte de Kent defensa a Cordèlia i és expulsat, però es disfressa de plebeu i es posa al servei del rei Lear.
Lear alterna la seva estança a casa de les seves filles, la primera en acollir-lo és Goneril, que mana al servei que no el tractin bé i despedeix a 50 homes del propi rei. El marit de Goneril no aprova l’actitud de la seva esposa però és un home sense caràcter. El rei Lear abandona la casa de la seva filla gran i va a buscar a la mitjana, Regan i el seu marit que estan allotjats a casa del Comte de Gloucester. Un cop allà, es maltractat igualment per Regan i el duc de Cornwall,es sent així obligat a vagar durant una nit de tempesta mentre la bogeria va creixent dins seu per haver perdut l’amor de les seves filles. Finalment aconsegueix refugiar-se en una barraca amb el seu bufó, el Comte de Kent. Amb ells dorm un pobre anomenat Tom, que és en realitat Edgard fill il•legítim del Comte de Gloucester, a qui el seu germanastre, Edmund, amb la intenció de poder heretar tota la fortuna del pare, va ordenar matar-lo.
El Comte de Gloucester no li va agradar que els seus hostes fessin fora de casa seva al rei Lear, i li diu al seu fill Edmund que va a cercar-lo per dir-li que es reuneixi a Dover amb el rei de França. Mentre Gloucester és fora, el seu fill Edmund ho confessa tot a Regan i a Cornwall. Quan Gloucester torna és sotmès a un interrogatori pels seus dos hostes i li arrenquen els ulls i l’abandonen a la seva sort, però tot i així ja sap que Edmund el va enganyar.
Ja a Dover, Gloucester, Kent i Edgard es troben a Cordèlia que intenta guarir al seu pare. En aquest moment Edgard mata a Osvald, el criat de Goneril, per ordres de Regan. Amb la mort d’Osvald descobreixen que portava una carta de Goneril a Edmund on li diu que mati al seu marit, el Duc d’Alnany i a fer d’ella la seva esposa. Davant d’aquesta situació Edmund que desconeixia la carta però sabia els sentiments de Gorneril i Regan, decideix jugar a dues bandes amb les dues filles grans del rei Lear.
Finalment es produeix una batalla, d’una banda Cordèlia i Lear amb l’exèrcit francès i per l’altre el Duc d’Albany i Edmund. Durant la batalla Lear i Cordèlia cauen presoners d’Edmund que mana a un soldat que els tanqui a la presó i els mati. Però el Duc d’Albany, que poc abans havia rebut d’Edgard, la carta que portava Osvald, acusa a Edmund de traïció. Llavors Edgard, encara disfressat entra per batre’s amb Edmund, que és vençut. Desprès Edgard revela la seva identitat i decideix confessar el que sabia.
Un soldat alerta al Duc d’Albany que la seva dona ha emmetzinat a la seva germana Regan i desprès s’ha matat clavant-se un punyal al cor. Tot això estova el cor d’Edmund que revoca l’ordre de matar a Lear i a Cordèlia. Però arriben tard, Cordèlia ja estava penjada.
Finalment Lear porta a la seva filla morta davant de tothom i lamentant-se sobre el cadàver, mor. Davant d’aquesta tragèdia, el Duc d’Albany cedeix el regne a Kent i a Edgard.

jueves, 28 de enero de 2010

Otelo

Obra que trata de los celos. Su protagonista Otelo era un moro cualquiera enamorado de Desdémona, mujer de la cual tambiéne stá enamorado Rodrigo. Éste se lo cuenta a Yago, que le promete su ayuda y convence a Otelo para que crea que Desdémona le es infiel con Casio, un soldado del cual otelo le es teniente. Yago hace que Otelo en sus numerosas trampas de celos, aproechando descuidos de los perosnajes y pruebas puestas intencionadamente hasta que Otelo realmente se cree que Desdémona le es infiel. Finalmente Otelo mata a Desdémona hasta que, hablando con la mujer de Yago, se da cuenta de que todo ha sido culpa de Yago, por lo que se lanza encima de él. Éste hiere a su mujer y huye. Finalmente, Otelo se suicida por el asesinato de su mujer. Yago es uno de los persoanjes más importantes, el veradero motor de la obra por su
+ capacidad de dominio y manipulación de los personajes.




viernes, 22 de enero de 2010

miércoles, 13 de enero de 2010

http://www.filmreference.com/images/sjff_01_img0446.jpg

L'acció es situa en Londres el 1539. La película es una comèdia romàntica basada en la vida de Shakespeare, mentre escrivia Romeu i Julieta. Shakespeare ha de fer una obra per un teatre, i en coneixer a Viola, la dona de la que s'enamora i que, al mateix temps, actua en el sue teatre disfressada d'home, escrui Romeu i Julieta, que resulta ser un èxit. Viola és la seva inspiració ja que Shakespeare sofria d'una falta enorme d'inspiració.
Viola, encara que enamorada de William, la comprometen amb un altre home que se l'emporta a les Amèriques.
Durant toa la película, William i Viola manetenen una relació ilícita i secreta, al mateix temps que Shakespeare avança la seva obra d'amor amb les experiències que té amb Viola.

http://www.mi-direccion.com/divx/S/Shakespeare-In-Love-Poster-Vcd.jpg