LES AMISTATS PERILLOSES

1.Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinematogràfica de la pel•lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.

Sara:
La pel•lícula “Les amistats perilloses”, és una adaptació del llibre que porta el mateix títol, de l’autor Pierre Choderlos de la Clos l’any 1782. Ens mostra una trama de seducció, entre la burgesia de la Il•lustració. La marquesa de Merteuil (Glenn Close), planeja venjar-se d’una ofensa, i recorre a un ex-amant seu, el Vescomte de Velmont (John Malkovich). Haurà de seduir a una dona casada, Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), que es veurà involucrada en les perverses maquinacions de la marquesa, juntament amb Cécile de Volanges (Uma Thurman), una jove que acaba de sortir del convent de monges. El llibre està escrit en forma epistolar, per això durant tota la pel•lícula són tant importants les cartes, que es demanen com a testimoni de les promeses fetes entre els nobles.
En aquest film es pot veure la vida de l’alta societat, que només pensava en les aparences i en els vestits luxosos. Els temes centrals de la història són : el poder, el desig i la ambició; es veu com els protagonistes manipulen les situacions per poder aconseguir el que volen, utilitzant les relacions sexuals i la ostentació. La marquesa sotmet les persones per a la seva voluntat, aquest és el motiu pel qual inicia el joc. És una persona freda i això es deu a que de molt jove la van casar amb un home molt més vell i la van educar perquè se sotmeti davant al figura masculina. El vescomte de Velmont contrari a enamorar-se, desprès de seduir a Madame de Tourvel, sent un amor irrefrenable cap a ella, però per no acabar amb la seva reputació d’home seductor, accepta un duel i es deixa ferir de mort.

Alba:
La pel•lícula “les amistats perilloses” és una pel•lícula que ens mostra com era la societat francesa de mitjans del segle XVIII, quan encara no havia esclatat la Revolució Francesa i per tant hi havia el sistema de l’Antic Règim, ens mostra especialment la noblesa. Els principals protagonistes són el Vescomte de Valmont (John Malkovich) i la Marquesa de Merteuil (Glenn Close), els quals pacten, moguts per pur interès. El vescomte de Valmont és un personatge el qual vol mantenir una imatge i es marca uns objectius difícil d’assolir: fer que Madame de Tourvel, una dona religiosa, ho deixi tot per ell. La marquesa de Merteuil, li demana al Vescomte de Valmont que sedueixi a Cécile de Volanges, una noia jove que acaba de sortir del convent, la qual està promesa amb un antic amant de la Marquesa. La Marquesa de Merteuil és un personatge que juga a tenir una imatge davant la societat, la imatge de la dona responsable i sotmesa, però en realitat és ella qui mou les coses com vol, és a dir, que té tants amants com vol sense que ningú se’n adoni, i posant als amants en una situació que fa que no puguin explicar res. Això és el que representa la metàfora que apareix al principi i al final de la pel•lícula, al principi, apareix la Marquesa de Merteuil maquillant-se, és a dir, mostrant la imatge que vol que la societat tingui d’ella, però que en realitat amaga un altre caràcter, i al final de la pel•lícula apareix desmaquillant-se, ja que ja ha estat descoberta, per tant, es treu la imatge que la societat té d’ella.

Belén:
Amistats perilloses és un film dirigit per Stephen Frears que fou presentada l’any 1988. Està ambientada al segle XVII, en la cort francesa, presentant-nos dos personatges: Glen Close, que fa el paper de Madame de Mertuil; una dona malvada i sense escrúpols, maquinadora i venjadora que vol venjar-se del seu últim amant, que la ha abandonat per la jove Cécile de Volange. Llavors apareix un altre personatge: El vescomte de Valmont representat per John Malkovich, i que és el típic home que col•lecciona dones i que, com qui a caçar, ell es proposa reptes d’aconseguir que, dones amb unes qualitats concretes, acabin sucumbint als seus encants. És la típica figura novel•lesca del Don Joan, que conquesta dones com un joc, fins que s’enamora i, en el últim moment, quan ha de morir, es penedeix Tampoc té escrúpols, és un mentider professional i un fingidor sense sentiments el qual ja va tneir la seva pròpia història amb Madame de Mertuil. Aposta ambrel vecomte de Valmont i li proposa de seduir Cécile (Uma Thurman), reperesentada com una noia jove, inocent i per tant, malinfluenciable, que acaba de sortir del convent, perque ella perdi la seva virtut i, així, el seu marit no la voldrà. Valmont, que ho troba massa fàcil, puja l’aposta a que, ha d’aconseguir una prova escrita d’haver d’enamorat a Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dona casada i de molta virtut, mol dèvota, i a qui aocnseguirà seduir, enamorar i, ell mateix acabarà enamorant-se d’ella; però l’abandona quan Madame de Mertuil el fa veure que el seu renom perillava en enamorar-se d’ella, enfront del seus sentiments. Amb aquesta obra el director vol mostrar la decadencia de la noblesa en aquell segle, que trova divertit manipular i jugar amb sentiments, amb relacions extraconjugals i ments depravades.


2.Busqueu informació sobre la novel•la en què es basa el film.
“Amistats perilloses” és una novel•la escrita durant el segle XVIII per Pierre Choderlros de Laclos i ens mostra l’alta societat francesa de finals del segle XVIII. Va ser publicada l’any 1782. Es tracta d’una novel•la pertanyent al gènere epistolar ja que l’argument de l’obra es desenvolupa mitjançant un seguit de cartes que s’envien els protagonistes entre ells: el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil. Aquests dos personatges havien estat amants, i la trama de la història està constituïda per aquestes cartes, les quals expliquen les aventures d’un i de l’altra, els quals són uns personatges amb una certa “promiscuïtat” de la qual se’n senten orgullosos, i que només el vescomte de Valmont mostra, ja que la marquesa, al ser una dona i vídua, ha de preservar una imatge davant la societat, la qual cosa fa que encara sigui més “malvada” que ell. L’argument, ve a ser el mateix que el de la pel•lícula però amb unes petites variacions, per exemple, en la novel•la és la marquesa que repta al vescomte a seduir la dona més virtuosa del seu entorn, madame de Tourvel, i en canvi, a la pel•lícula, és ell qui aspira a seduir-la, és a dir, que és un objectiu que es marca.

3.Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.

Música:
- Johann Sebastian Bach :http://www.youtube.com/watch?v=NEKF08t3mW4
- Antonio Vivaldi :http://www.youtube.com/watch?v=cJxTcFFErYg
- George Frederic Haendel:http://www.youtube.com/watch?v=-TGKJ9MgCOQ

Fets històrics rellevants:
- la guerra de Successió (1702-1714) conflicte bèl•lic que va afectar a tota Europa. La guerra va començar per què Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques.
- Il•lustració moviment literari i ideològic que va sorgir a Anglaterra i que creia en la raó.
- La independència dels Estats Units van aconseguir independitzar-se d’Anglaterra formant una república sen el primer president George Washington, i escrivint la primera constitució d’aquest país.
- Inici de la Revolució Francesa


4.La figura del don Joan.
És un arquetip d'home configurada en la història espanyola i amb gran trascendència per la literatura europea creat per Tirso de Molina.
Es tarcta d'un seductor valent i gosat que no respecta cap llei, temerari. Coleccionava les dones i les tractava com si fos una caçera o un joc, les manipulava i enganyava fent que s'enamoressin d'ell. Hi han obres en les que, en els seus últims moments, s'apiada de tot el que ha fet, però altres, no.
S’han escrit moltes obres basant-se en el personatge.
Desde el segle XVII es diu que Don Juan Tenorio va existir realment i va ser un cavaller sevillà.

5.Psicologia dels personatges.
- Marquesa de Merteuil: La Marquesa de Merteuil és una dona situada a l’alta noblesa francesa i vídua. Ja des de ben jove va aprendre a fer que la societat tingués una imatge d’ella (per exemple somrient i per sota la taula punxant-se amb una forquilla). Per tant, tothom pensa que la marquesa és un exemple a seguir, la tenen valorada com una dona virtuosa, mentre ella té varis amants al llarg de la seva vida. A més, és molt astuta i perversa.
- Vescomte de Vermont: El vescomte de Vermont és un home que pertany a l’alta noblesa francesa. Té fama de casanova, doncs sempre va darrere d’una dona, a la qual acaba aconseguint. A diferència de la marquesa, el vecomte de Vermont no s’amaga, més aviat al contrari, se’n enorgulleix. Està orgullós de tot el que fa. Se sent interessat pels reptes difícils, i quan veu que una cosa és massa fàcil intenta complicar-la. Li agrada la luxúria i té por a enamorar-se, i per això al final de la pel•lícula li costa tant adonar-se de que s’ha enamorat de Madame de Tourvel.
- Madame de Tourvel: Madame de Tourvel és una dona molt virtuosa, també situada en l’alta noblesa. Està casada, però el seu marit no apareix en tota la pel•lícula, només ho sabem pel que ella diu. Madame de Tourvel valora per sobre de tot la religió, i per això intenta resistir-se a la seducció del vecomte, tot i que finalment acaba deixant-se emportar pel que ella considera el pecat.
- Danceney: Danceney és un jove que pertany a la baixa noblesa de França, per això es guanya la vida donant classes de música. És un jove molt innocent i podem interpretar que una mica ingenu també, a més, la Marquesa de Merteuil el converteix en el seu amant. Danceney s’enamora de Cécile de Volanges, amb la qual s’escriu cartes.
- Cécile de Volanges: Cécile de Volanges és una noia jove que acaba de sortir del convent, doncs en aquella època el que es buscava era una dona que arribés verge al matrimoni, i que fos obedient, ja que en aquella època la dona no estava valorada. És molt innocent i s’enamora de Danceney, però s’ha de casar amb un home més gran que ella. El Vescomte de Vermont la convenç per a que jegui amb ell i així ensenyarà com donar-li plaer a Danceney i a més farà d’intermediari per a fer arribar les cartes que s’escriuen.

6.Temes.
Els temes que tracta la pel•lícula són: l’hipocresia, la xarxa de mentides, de la maladat dels actes dels dos protagonistes. I sobre la vida secreta que porten, mentre que per una part tenen tots aquets daltabaixos en la seva vida extra conjugal, aparentment, guarden les aparences, mentint i enganyant tothom.

7.Característiques del moviment neoclàssic i romàntic.
Neoclassicisme: és un estil artístic inspirat en l’art clàssic (grecoromà) desenvolupat el segle XVII i principis del XIX, com a resposta a l’excés d’ornamentació de l’art Barroc.
Característiques:
-Versemblança , tot el que hi apareixia havia de ser creïble.
-Imitació de la naturalesa humana.
-Els personatges eren immòbils, havien de presentar-se iguals des del principi al final.
-Es representen les lleis morals de la societat.
-Funció moral i didàctica però també d’agradar i commoure al públic.
-L’art havia de ser una síntesi totalitària entre la bellesa i la utilitat.
-La norma i l’ordre són elements indispensables per a la creació d’aquest art.
-La creació literària es va transformar en maneres suposadament senzilles i naturals.
-Els principals principis són: la imitació, la simetria, la fredor i la “rigidez”.
-La raó és més important que els sentiments que no s’han d’expressar.
-Als autors neoclassicistes no els agradava la poesia ja que expressava sentiments.
-Els generes preferits eren l’assaig i la faula.
-Confiança il•limitada en la raó i la ciència.
-Crítiques al dogmatisme religiós (deisme i materialisme).
-Defensen la cultura com a medi per millorar la societat.

Romanticisme: a finals del segle comença un moviment de rebuig cap a les rígides normes neoclàssiques que portaran a principi del segle XIX al romanticisme.
Característiques:
-Llibertat creadora
-Irracionalisme
-Subjectivisme, el “jo”.
-Idealisme
-Individualisme
-El geni creador
-Nacionalisme, interès per la història (el folklore, tradicions)
-Nova sensibilitat
-Evasió temporal i espacial.
-Importància dels sentiments.
-L’amor que trenca amb les normes establertes
-Naturalesa reflexa de l’esperit.
-Sobrenatural